Els cavalls a l'Edat Mitjana eren més petits que els que coneixem avui en dia i les races eren també diferents (eren més útils que estètics). Per poder estudiar-los, els historiadors recorren a les troballes arqueològiques i als testimonis gràfics i pictòrics, com llibres, cantars, il.luminacions de textos, pintures, tapissos, vitralls, escultures...
Els cavalls van significar un avenç social molt important i també una nova forma de jerarquització. Els cavalls, degut al seu cost de manteniment, estaven reservats a les classes altes. Era habitual que aristòcrates i noblesa en posseïssin dos o tres, mentre que la resta de població no en tenia o havia d'utilitzar mules o bous.
Cuidar dels cavalls implicava haver de disposar d'espai destinat a la seva protecció i repòs, d'espai d'emmagatzematge pel farratge del que s'alimenten i de recursos humans que permetessin el funcionament de tot plegat. Normalment, els Reis i els nobles anomenaven a un conestable com a encarregat suprem de les cavalleries. Ell triava i organitzava als criadors, menescals (cuidadors i domadors), escuders, ferrers encarregats de tenir cura de les muntures i ferradures, als serfs dels estables (neteja dels estables, repartiment diari de l'aigua i del farratge...), metges o hipàtrids (veterinaris que curaven als animals amb la mateixa medicina amb la que es curava als homes i també amb paraules màgiques). Els conestables també assumien la responsabilitat de pactar les justes i carreres amb altres conestables.
El cavall era un dels suports dels cavallers, que els portaven a les batalles com a transport i també com a arma. Gràcies a la influència àrab rebuda de les Croades i de la Reconquesta, els cavallers van adoptar importants novetats dins del món equí, tant en l'àmbit de l'equipament de la muntura, com en la seva cura i doma:
- utilització dels estreps (d'influència xinesa però ja coneguda pels àrabs) que permeten un millor domini de l'animal i la subjecció del cavaller al seu cavall mentre batalla per evitar caigudes i la mort.
- incorporació del mos que actua com a fre per al cavall.
- millores tècniques en les ferradures, que si bé no eren desconegudes, ara es comencen a usar massivament.
- desenvolupament de les selles de muntar que afavoreixen una millor subjecció del genet al cavall.
- la menescalia o maneres noves de cuidar els cavalls (la ciència veterinària medieval).
Gràcies a tots aquests avenços, els cavalls van ser l'eix central del desenvolupament social i econòmic medieval. Estaven relacionats directament amb la guerra (cavalls destrers), amb la caça (cavalls palafreners o cavalls de sella), amb el transport de persones, correus reials... (mentre que el transport de mercaderies a les fires es feia amb carretes tirades per rucs i mules), l'agricultura, per fer girar la roda dels molins. I en l'oci social perquè eren els elements centrals de les justes, carreres i torneigs.
Els cavalls destinats a la guerra, anaven equipats amb la testera (casc del cavall, per protegir-lo de ferides al cap) i la lloriga (armadura móbil) decorades amb l'escut de la casa que representaven. Els cavalls destinats a l'oci, transport i caça es vestien amb la gualdrapa, una manta llarga que protegeix i adorna al cavall, també decorada amb brodats rics i bells i l'escut del cavaller que el munta o de la casa a qui pertany i que demostrava el poder i prestigi de qui posseïa l'animal. És a dir, l'equipament dels cavalls va convertir-se en suport artístic i publicitari de les famílies i noblesa.
Les representacions artístiques del món equí durant l'Edat Mitjana són molt variades. En trobem exemples en escenes de guerra, vida quotidiana, amor cortès i religioses:
- la literatura cavalleresca, en la que el cavall esdevé un complement ideal i exaltat dels guerrers. Trobem l'exemple de Babieca, el cavall de El Cid, Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc, el cicle artúric...
- la idealització dels cavalls blancs i dels unicorns, amb connotacions i simbologia religiosa, en les llegendes, cantars de trobadors, tapissos de caça...
- les representacions dels Quatre Genets de l'Apocalipsi
- als capitells de les esglésies i monestirs, com a símbols d'esforç i lleialtat, però a vegades també com a símbol de l'excés de virilitat associant-lo al dimoni.
- a les representacions de Sant Jordi o Sant Martí de Tours, que van ser sants de moda durant aquests segles. També a la dels Reis Mags.
- Celebració dels Tres Tombs, on els cavalls i les mules tenen moltíssima importància.
- als menelogis de les portalades de les esglésies, relacionats amb les feines del camp.
- Cròniques de les guerres
- A les representacions morals de l'episodi del Cavall de Troia.
- A algunes tombes de nobles del Nord, tot i que el retrat eqüestre no és gaire habitual durant aquest període. El Genet de Bamberg (Alemanya) i les Arche Scagliere (Itàlia) en són els dos exemples més il.lustratius.
CURIOSITATS:
Les dones havien de cavalcar de costat -no com ho fan els homes- perquè es considerava "indecorós"
 |
| Menescal fent una sagnia a un cavall |
 |
| Batalla del Puig, Marçal de Sas. S'observa un cavall destrer |
 |
| Representació dels Reis Mags |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada