El mot deriva del vocable llatí claustrum, que es relaciona amb el verb claudere que es tradueix com tancar.
El claustre és un recinte quadrat, rectangular o trapezoidal, voltat de murs amb galeries cobertes que s'obren al pati. Aquestes galeries estan formades per arcs (de mig punt o ogivals, depenent de l'època de construcció) que descansen sobre columnes o dobles columnes de pedra o de marbre que arrenquen totes d'un basament comú o pedrís que era usat també com a seient. Als edificis civils com a les universitats arrenquen directament de terra. Els trobem als monestirs, convents, al costat occidental de les catedrals i universitats medievals.
Són un lloc de recolliment, meditació, lectura i reflexió. En algunes esglésies de peregrinació, els claustres eren llocs on els peregrins podien descansar entre misses o audiències (Montserrat o Convent de Sant Francesc de Barcelona). També s'hi celebraven processons durant algunes festivitats religioses.
Cada galeria es diu panda i el mur de cada panda es diu benedictos. Aquests espais eren utilitzats com a llocs d'enterrament per a famílies destacades o monjos. Els passadissos es cobrien amb lloses sepulcrals, s'hi col.locaven tombes, nínxols, ossaris,... a les parets i al pedrís s'hi acumulaven exvots i donacions funeràries...
Al mig del pati enjardinat -amb plantes medicinals o amb un hort- sol haver-hi una font o un pou on conflueixen els 4 camins que surten dels accessos a les galeries. Aquest punt d'aigua podia ser emprat pels monjos per a fer les ablucions (netejar-se) o per regar.
La font o el pou evoquen la idea del Paradís descrita al Gènesi. Representa el punt d'unió entre el cel i la terra. Paradís prové de la llengua persa i significa "jardí tancat enmig de la terra àrida". Els cristians van assimilar-lo com el Jardí de la Felicitat on van viure Adam i Eva i exposen vegetacions exuberants i brolls d'aigua en un intent d'emular-ho.
Les columnes, normalment, es complementen amb capitells i àbacs historiats que segueixen un esquema iconogràfic que recorre la galeria. Els capitells romànics i gòtics són del tipus tronco piramidal invertit i presenten relleus i talles a les quatre cares.
Altres punts amb decoracions escultòriques podien ser els pilars de les cantonades -a l'angle del passadís- formant frisos amb els capitells o escenes complexes que es desenvolupen a través de tota la superfície (Claustre romànic de Silos). També es monumentalitzen la porta que connecta el claustre amb el temple i la que el connecta amb la Sala Capitular.
L'escultura dels claustres o dels "jardins de pedra" és docent i pedagògica, com també ho eren la pintura romànica o els vitralls gòtics. La gent dels pobles i de les ciutats no sabien llegir ni tampoc podien accedir a les Bíblies i les imatges eren la forma més eficaç de fer-li's arribar el missatge de Déu.
Quines diferències hi ha entre els claustres romànics i gòtics?
Si bé ambdues tipologies segueixen el mateix esquema en planta (espai quadrangular, font, arcades, pedrís) i en funció (llocs d'enterrament i de reflexió monacal) existeixen diferències estilístiques i arquitectòniques:
- Els sostres. Ambdós estils poden mostrar embigat als sostres (sostre pla) dels passadissos. Als claustres romànics pot aparèixer la volta de canó i la volta de creueria en el cas dels claustres gòtics.
- L'altura. Al ser la volta de canó més pesada, es requereixen murs més gruixuts i baixos que la sostinguin. En canvi, amb l'ús de la volta de creueria -i dels arcs apuntats a les galeries-, els passadissos poden elevar-se una mica més perquè aquest tipus de volta permet murs més lleugers, típics del gòtic.
Ambdós estils optimitzen l'espai sumant-hi pisos. És estrany veure claustres de més de dos pisos (excepte al del Monestir de Pedralbes. Aquest té un tercer pis que es va construir en una època posterior). El pis superior, tant en l'estil romànic com en el gòtic, és paral.lel a l'inferior, és a dir, els arcs es situen just a sobre dels arcs inferiors en completa simetria. En el cas del gòtic, aquesta simetria és més sofisticada.
- La decoració dels sostres i dels esquemes de les voltes. La volta de canó i el sostre embigat permeten que la decoració escultòrica es centri als capitells de les columnes, els pilars dels angles i els d'accés al pati, cornises (com al cistercencs) i decoracions del tipus franges llombardes que donen al pati. La volta de creueria, més sofisticada, permet que l'escultura també decori les claus de volta, les mènsules que sustenten els nervis de la volta i els frisos de capitells que es formen als pilars de les cantonades.
- Els arcs. Als claustres romànics, les galeries estan formades per arcs de mig punt que descansen sobre columnes. En el cas dels gòtics, per arcs apuntats -amb l'altura que els constructors es puguin permetre-.
- Les columnes. Es passa de les columnes o dobles columnes de fust rodó i gruixudes del romànic a les columnes primes, altes i gairebé sempre quadrilobulades del gòtic.
- Les arcades. Durant el romànic les arcades són profundes i buides, és a dir, no hi ha res en l'espai de sota de l'arc. En el cas de les arcades gòtiques, existeixen dues variants:
- Arcs apuntats que descansen sobre columnes primes, esculpides "en serie".
- Arcs apuntats amples que incorporen traceria que divideix l'espai en altres arcs apuntats que van descansant sobre columnes molt lleugeres.
- Els capitells. Tots dos estils comparteixen la forma tronco piramidal (més estilitzada durant el gòtic). Els capitells romànics són més simbòlics i "conceptuals", és a dir, més de mostrar la idea que la forma real. I inclouen més temes i més bestiari. Els capitells gòtics són més estilitzats perquè els fusts de les columnes són més prims. Moltes vegades són seriats (se'n fabriquen molts d'iguals). Mostren l' "emocionalitat" gòtica (recordeu els somriures que hem vist a les façanes!) i més varietats de moviments a les figures representades. Són molt freqüents els capitells amb motius vegetals com els dobles nivells de fulles, els d'animals fantàstics i els d'escuts.
- Els materials. Pas de la pedra a l'alternança de pedra i marbre a partir del XIV
Temàtica escultòrica dels capitells:
Els temes representats als frisos i capitells s'han de llegir l'un darrere de l'altre perquè narren cicles evangèlics o escenes de la vida d'un personatge de la Bíblia: el sant o santa a qui es dedica el temple, altres sants o Pares de l'Església, la vida de Crist o de la Verge, la Passió de Crist, el Gènesi i la Creació del Paradís, altres escenes de l'Antic Testament.
A les claus de volta de les voltes de creueria es representen els evangelistes, sants, alguna escena de Crist,...
Un tema que trobem poques vegades és el del Mestre d'obres esculpint un capitell. Acostumen a ser autoretrats dels mestres escultors que hi treballen. Són més freqüents al Romànic. Un exemple molt especial és el capitell de l'Arnau Cadell del Claustre Romànic de Sant Cugat.
Evolució dels claustres:
L'excés d'escultura als claustres va portar a San Bernard i a l'Ordre del Císter a demanar austeritat i l'ús de la vegetació com a motiu escultòric.
Podem establir una evolució dels claustres de l'edat mitjana catalana amb aquests exemples:
Claustre romànic de Sant Cugat ---> Claustre de Poblet (Ordre del Císter) ---> Claustre del Monestir de Pedralbes (gòtic) ---> claustres gòtics amb influència renaixentista (gòtic tardà).
Recordeu també que en un mateix claustre poden conviure les pandes romàniques amb les gòtiques i fins i tot amb les gòtiques amb influència renaixentista. Això és degut al fet que molts van trigar tant a construir-se que es van superposar els estils arquitectònics.
Catalunya és una de les regions amb més quantitat de claustres romànics. Es distingeixen entre ells per la decoració escultòrica i solen ser molt semblants arquitectònicament. El més antic és el de la Catedral de Girona.
Exemples de claustres gòtics:
Claustre de la Catedral de Pamplona Claustre de Cadovin
Claustre de la Catedral de Barcelona Cloître de Bayonne
Claustre de la Catedral de Vic Claustre de la Catedral d'Oporto
Claustre de la Seu Vella de Lleida Claustre de la Catedral de Toledo.
Claustre de Santa Maria de Poblet
Claustre de Santa Anna de Barcelona
Claustre del Monestir de Pedralbes
Comparem:
Romànic ---> Monestir de Sant Cugat i aquí també
Gòtic ---> Monestir de Pedralbes
BIBLIOGRAFIA:
GUDIOL, José, Arte Antiguo y Medieval, Tierras de España. Cataluña. Fundación Juan March, Ed. Noguer, Barcelona, 1974.
BANGO TORVISO, Isidro, El monasterio medieval. Anaya. 1990.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada