Per a entendre les expressions artístiques i l'estil que va produir l'Ordre del Císter és necessari centrar-nos en els edificis o les decoracions i estudiar-les de manera visual. Però no sempre en tenim prou per a entendre-les i necessitem també consultar documentació gràfica i literària per a fer-ne un estudi exhaustiu que ens permeti solucionar tots els dubtes o incògnites i formular una teoria vàlida.
En aquest cas, per tal d'entendre la formulació estilística de les solucions formals que s'adopta dins de la congregació, recorrem a textos i documents que en fan referència, com la literatura escrita pel mateix Bernat de Claraval sobre el rebuig a la sumptuositat i a la riquesa expressada als monestirs cluniacencs.
A l'Apologia a Guillermo, escrita el 1124, Bernat de Claraval defineix les característiques de la nova estètica que proposa per a la seva ordre: descarta la pintura, l'escultura i reclama senzillesa arquitectònica i l'eliminació del superflu als seus espais per tal de no destorbar als monjos mentre reflexionen sobre Déu. Es tracta d'un compendi de normes que es van dur a terme en la construcció dels monestirs cistercencs.
Aquest text és una crítica ferotge a tot allò que ell considerava excés dins de l'Ordre de Cluny.
Es dirigeix a Guillermo, l'abat benedictí de St. Thierry i li demana que li faci costat.
Principals arguments:
- Distingir entre esglésies parroquials i les dels monestirs. Ell creu que les esglésies parroquials són per als homes carnals que no saben llegir, per això necessiten excés de pintura i escultura. Les esglèsies monacals no en necessiten perquè les transiten els homes espirituals.
- Rebuig de la pintura:
"Mostra'ls un quadre bell d'algun sant. Com més brillants són els colors, més santificat els semblarà. Senten més veneració per la bellesa que per la santedat. Per això adornen les esglésies. Posen grans canelobres de bronze, meravellosament llaurats, amb gemmes que brillen intensament. Quin és el propòsit? Guanyar la contrició dels penitents o l'admiració dels espectadors? Quina classe de reverència es demostra als sants quan posem els seus quadres al terra i caminem sobre ells? La cara d'un sant és trepitjada sovint pels peus dels pearons. Si les imatges sagrades ja no signifiquen res, per què al menys no economitzem en la pintura? Per què hem de tenir quadres atractius on es poden embrutar? Convinc. Permetem que això es faci a les esglésies perquè si és danyós per a l'inútil i el cobejós, no ho és per al simple ni pel devot."
- Rebuig de l'escultura:
"Però als claustres, on els germans estan llegint, què són aquestes monstruositats? Quin sentit tenen aquests micos bruts, els lleons ferotges, els centaures monstruosos, els mig homes, els tigres ratllats, els soldats que lluiten i els caçadors que bufen els seus corns? En algun punt pots veure molts cossos sota el mateix cap, en altres veus molts caps a sobre d'un mateix cos... així que... tan meravelloses són les formes que ens envolten que és més agradable llegir el marbre que els llibres i passar el dia sencer amb aquestes meravelles que meditant la llei del Bon Senyor?
- Rebuig de la riquesa en els monestirs perquè la riquesa la necessiten els pobres i rebuig de les imatges perquè dispersen l'atenció dels homes:
"Però els monjos que han renunciat a les coses boniques i afalagadores per a dedicar-se a Crist, són com els gentils que aprenen els seus trucs i serveixen als seus ídols? Busquem diners o benefici espiritual? Totes aquestes vanitats meravelloses inspiren a la gent a contribuir amb diners i no a pregar ni a resar. Així la riquesa atrau riquesa i els diners produeixen més diners. Visiten l'església amb pedretes (llavors) d'or i deixen que els seus fills estiguin nus. Els ulls dels rics s'alimenten a costa de l'indigent. És això bo per als homes pobres? I per a les persones espirituals?"
"Vanitat de vanitats, més insensata que inútil: l'església resplendeix sobre els seus murs i li manca tot el que necessiten els seus pobres!"
El podeu llegir sencer aquí
A Exordi del Císter i resum de la Carta de Caritat, ens trobem:
-Al capítol XXV (El que està permès i el que està prohibit respecte a l'or, la plata, les joies i la seda) es reflexiona sobre els objectes litúrgics:
"Els draps dels altars i els vestits dels ministres no seran de seda, excepte l'estola i el manípol. La casulla serà d'un únic color. Tots els ornaments del monestir, els vasos sagrats i la resta de coses que s'hagin d'utilitzar, no tindran or, plata o joies; però el calze i la cànula, i només aquestes dues coses, podran ser de plata o daurades, de cap de les maneres seran d'or"
- Al Capítol XXVI: Escultures, pintures i creus de fusta es reflexiona sobre l'ús de les imatges rituals:
"No és permès tenir escultures a cap lloc i només es permet la pintura a les creus, que seran obligatòriament de fusta"
Altres monjos es van sumar a les declaracions de Claraval:
- Hug de Fouillou va dir al segle XII: " (...) que es llegeixi el Gènesi en un llibre, no en una paret...".
- Aelred de Rievalux va complementar-ho: "Per què aquestes grues i aquestes llebres, aquestes daines i cèrvols, aquestes garses i cèrvids als claustres dels monjos?
Tot això no està conforme amb la pobresa monàstica i no serveix per a res més que afalagar els ulls dels curiosos..."
Vocabulari:
Exordi: Primera part d'un discurs que té per objecte preparar l'atenció, la benevolència, dels oients.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada