Què són els retaules-tabernacles gòtics?
Es tracta d'un objecte litúrgic amb forma de moble o baldaquí amb una o diverses representacions figurades, pintades o esculpides i que es pot tancar i transportar. És a dir, una nova solució específica del retaule que es podia recollir en sí mateix quan ja no era necessari per a la litúrgia. Aquests artefactes permetien albergar la imatge de culte darrere de l'altar a dins d'un baldaquí amb forma d'armari i amb ales abatibles que permetien ocultar-la o mostrar-la segons es necessités.
Representen la transició entre el frontal d'altar i el retaule de paret.
Durant el Gòtic els retaules-tabernacles eren petits i portàtils. Es disposaven sobre l'altar durant la missa. Finalment, van acabar adossats al mur.
Presentaven a les figures religioses que es veneraven a l'església.
La majoria són tripartits, amb les ales laterals que podien tancar-se sobre el panel de la central.
Les portes o panells es policromaven i s'hi representaven escenes sobre taules relacionades amb la imatge principal, tant per la cara de dins com per la cara de fora i es complementaven amb traceria i cresteria gótica
Aquests artefactes van ser molt prolífics a tota Europa, però a causa de la seva fragilitat, se'n conserven relativament pocs que estiguin sencers o que no hagin sigut reutilitzats com a qualsevol cosa en caure en desús. Alguns, fins i tot, es mutilaven per a poder conservar-los en algun racó dels temples (com el de Sevilla). Dels pocs que se'n conserven, la majoria no estan sencers, altres no conserven la policromia original i d'altres no estan ja al seu lloc d'orígen. Es conserven molts a Escandinàvia, especialment a Suècia. França, Alemanya i Eslovàquia també en conserven un gran nombre.
A Castella també van ser molt usats. El més antic que se'n conserva de la Corona Catalano-Aragonesa és el de Sant Martí Sarroca, del segle XIII. A la Vall d'Aran, a Santa Maria del Cap, hi ha un del Taller de Comenge, que va crear tant el moble com les figures. La particularitat de les figures és que són de bult rodó i aplanades per darrere per a poder adossar-les al moble.
El més antic que es conserva a nivell europeu és el d'Alatri, del segle XIII, al Lazio italià.
BIBLIOGRAFIA:
GUTIÉRREZ BAÑOS, Fernando, Pasear entre las ruinas: retablos-tabernáculos castellanos de la Baja Edad Media, Universidad de Valladolid, 2018
Idem, Los Retablos-tabernáculos castellanos y las artes monumentales, Medievalia 23/1, pág 231-274, 2020
VIDEOGRAFIA:
- TV3 dedica una notícia a la troballa del retaule-tabernacle de la Vall d'Aran
- Retaules-tabernacles de l'Exposició Nord&Sud del MEV
- Un retaule-tabernacle escandinau-islandés
WEBGRAFIA:
- Sobre la Verge de la Vall d'Aran
- Si voleu visitar l'exposició Nord&Sud del MEV
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada