"Cada cosa té el seu temps, i al Nadal, neules".
D'on prové el costum d'engalanar els espais religiosos amb neules? Sabíeu que es tracta d'una tradició medieval?
Jordi Sacasas, arxiver de Santa Maria del Pi, ens ho va explicar molt bé a la conferència "Les Neules i les tradicions nadalenques de la Barcelona Vella".
Algunes esglésies del Principat han començat a omplir els sostres dels temples amb uns papers enfilats decorats amb motius geomètrics, nadalencs o naturals durant el Nadal, especialment durant la nit de Nadal, Cap D'any i Reis. És el cas de les esglésies de Centelles, Sant Cebrià de Vilalta o Santa Maria del Pi de Barcelona. En realitat estan intentant recuperar un costum català i mallorquí que ve des de molt de lluny, de penjar dolços i que es va prohibir l'any 1822.
Moltes ciutats també utilitzen les neules de paper com a decoració nadalenca dels espais públics.
Les neules són una espècie de galetes rodones fetes amb pasta de farina sense llevat. Es creu que són el dolç de Nadal més antic que coneixem. La seva forma era plana i no tenen res a veure amb la forma tubular que han adquirit des del segle XVII. No contenien sucre, però sí s'endolcien amb mel i espècies. Es feien amb els neulers, unes petites premses amb forma de tenalla a la platina de la qual s'hi dipositava una cullerada de massa que s'estenia en tancar-lo. El neuler s'apropava al foc per a coure la neula, que sortia del motlle ben plana i amb els dibuixos, pregàries o motius que hagués imprès el motlle/neuler. Els neulers s'assemblen molt als hostiers (per a les hosties sagrades), però aquests eren quadrangulars i els neulers rodons. El Monestir de Santes Creus, el Museu Diocesà de Solsona i el MEV (Vic) tenen col.leccions de neulers que es poden visitar.
També sabem que, si bé avui en dia és costum sucar-les en cava, durant l'Edat Mitjana se sap que era costum sucar-les en Vi Piment, com assegura la dita catalana del segle XV, "Gran meravella verament, de les neules amb piment".
Aquests dolços es penjaven de les parts més altes de les esglésies (voltes i llànties) i entre les naus dels temples, unides per un fil (enfilades), a manera de garlanda decorativa. En estar en alt, simulaven ser estels. De fet, el seu nom prové del mot llatí nebula, que significa núvol i que va ser com s'anomenaren durant l'edat mitjana.
Es creu que també podien funcionar com a calendaris d'Advent i que les neules més grans representarien les setmanes i les més petites els dies. Cada dia se'n podia despenjar una per a calcular quant de temps mancava fins Nadal.
Quan es despenjaven, eren aptes per a ser menjades per la mainada que les recollia amb alegria.
Com sabem tot això?
El consum de les neules com a dolç nadalenc apareix documentat per primer cop en un text del convit de Nadal de Jaume I al 1267 en el qual s'especifica que s'ha d'oferir neules, ametlles i pinyons per postres als seus convidats. Apareixen també esmentades a Com usar bé de beure e menjar (segle XIV) de Francesc d'Eiximenis, qui especifica que són "neules espesses".
Joana de Valois, al segle XIV va afirmar que “Netejaven les llanties de Damas y ‘ls canolobres d’argent obrats, agencant l’altar ab pomells de flors collides en les valls canigonenques y la nau ab enfialls de nébules de colors diferents”.
A l'Arxiu d'Igualada es conserva un document del 1470 en el que s'explica que el gremi dels campaners es compromet a omplir de neules i branques els escuts i banderetes de la vila, per Nadal.
A l'Arxiu de la Catedral de Barcelona es conserven documents dels segles XV i XVII on s'especifiquen les quantitats de neules de decoració que ha comprat l'església (i el seu cost).
Al llibre Fèlix o Llibre de Meravelles, escrit al segle XIII per Ramon Llull, es llegeix: ” – Senyer – dix Felix al fill del rey -, lo lamp, per qual natura se mou en tort et no devalla sajús per dreta linya? Respós lo fill del rey et dix que una vegada s’esdevench que un maestre gitava per una finestra una neula, la qual en biax se moch tota hora tro a la terra. Et aquell maestre demaná al escolá per qual natura la neula era cauda per linya obliqua et no per la dreta. L’escolá respós que la neula, cor es prima et ampla, cau per l’aer de biax, fenent l’aer ab sa tenuitat et revolvent-se sa amplea sobre l’aer…” .
El dia 1 d'agost de 1381, el Duc de Girona i Violant de Bar, durant un viatge de Tarragona a Girona, van fer parada a Cardedeu on van menjar-hi neules.
En el cas de Mallorca, la seva primera menció data del 1389 i la tradició de penjar-les es relaciona amb la representació del Cant de la Sibil·la. Les neules representen el cosmos i el seu davallament (quan es fan caure), la representació de la fi dels temps.
El Vi Piment:
Es tracta d'un vi dolç aromatitzat que pot ser l'evolució del Vinum Piperatum romà. Apareix citat ja des d'antic al Llibre de Sant Soví, L'Art de Coch, Llibre de cóc de la Canonja de Tarragona, Com usar bé de beure e de menjar (Eiximenis) o l'Espill de Jaume Roig. En parlen d'ell els trobadors com Arnau de Vilanova, qui n'explica la fórmula i diverses dites populars i nadales.
El preparaven els adroguers i especiers de les ciutats i també dels monestirs. Se sap que es barrejava amb canyella, gingebre, clau, mel, clavell, sàndal, roses vermelles i fins i tot espiguanard, una herba que s'importava de l'Índia i que es va consumir molt durant l'edat mitjana. Un cop es barrejaven les espècies amb el vi, s'havia d'esperar un dia per a beure'l.
Es consumia molt fred a l'estiu, com un d'aperitiu. O calent, barrejat amb vi negre, a l'hivern. També es consumia com a digestiu. I amb neules sucades, com aconsellen els metges de la cort barcelonina.
Al contenir pebre, es tractava d'un vi molt car, per això el bevien només les classes benestants i en ocasions puntuals, com ara a Nadal. Les classes baixes bevien aigua amb vinagre.
Una curiositat sobre aquest vi: A canvi d'una redempció en els impostos del peix, els pescadors de Barcelona estaven obligats a entregar a l'Abat, cada Nadal, Pasqua i Pentecosta, un quarter (4000 l) de piment i 10 neules per cada barca.
Encara se'n fa al Monestir de Poblet.
PER SABER-NE MÉS:
---> Sobre el menjar de Nadal a l'època medieval---> Sobre les neules
---> Sobre el Vi Piment
---> Tríptic sobre El Cant de la Sibil.la a Mallorca i REPRESENTACIÓ al viu
AA. VV.: Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica. Museo d’Història de la Ciutat; Electa. Barcelona, 1995.
AMENÓS Lluïsa: Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic a Quaderns del Museu Episcopal de Vic. I. 2005
BATLLE, Carme; VINYOLES ,Teresa: Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Rafael Dalmau, Editor Barcelona, 2002.
FÀBREGA, Jaume: La cuina antiga, Viena Edicions.
LLULL, Ramon: Llibre de les Meravelles.
---> QUI NO MENJA NEULES PER NADAL, RES NO VAL <---
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada