Antecedents dels Bestiaris Medievals, part I: llibres sobre animals de l'època clàssica o literatura de "meravelles zoològiques" (Grècia i Roma).

Els primers escrits sobre els animals ens arriben de l'Antiguitat. La cultura grega i romana va tenir interès en l'observació de la Naturalesa i en deixar constància de la seva existència. Diferents autors van crear literatura on s'exploraven els diferents aspectes de les diferents formes de vida que els envoltava, per a deixar-hi constància: 

Indica de Ctesias del Cnido, segle IV aC: 

És un dels primers escrits grecs que fan referència als animals. Ctesias va ser militar i mèdic i viatjà per molts indrets com a metge de campanya, com l'Índia o Pèrsia. En aquest relat, a manera de quadern de viatge, enumera els costums, la geografia, la fauna i la flora indis que va conèixer-hi, però sense ordre ni voluntat científica, a mode de relat i deixant-se portar una mica per la imaginació o pel folklore d'aquestes terres. Incorpora "animals" com els cinocèfals (amb cap de gos), la mantícora (cos de lleó, cua d'escorpí i rostre humà) i els monòpodes (éssers amb un sol peu).  

Història dels animals (Historia animalium) d'Aristòtil, segle IV aC: 

És un dels primers textos de zoologia. Es va escriure en grec antic. Es tracta d'una compilació de 9 llibres i un dècim que es considera apòcrif, d'entre els que destaquen De les parts dels animals, Del caminar dels animals, Del moviment dels animals i De la reproducció dels animals (on s'inclou la reproducció humana). 

Les seves fonts són els escrits mèdics hipocràtics, la informació aportada pels oficis relacionats amb els animals (caçadors, pescadors, falconers, apicultors...) i dades pròpies que aconseguia de les seves disseccions als animals. És a dir, Aristòtil crea un mètode científic amb el qual dotar de validesa i rigor el seu estudi. 

Aquests textos no ens arriben des de la publicació original, sinó traduït del grec a l'àrab pels islàmics i de l'àrab al llatí durant l'edat mitjana. 

L'obra és una vastíssima descripció de diferents races d'animals en la que es reconeix la moral d'aquests, equiparant el seu status en la societat humana a la de l'esclau. L'animal deriva a objecte de coneixement perquè entendre'l s'equipara a entendre a l'ésser huma (entenent l'ésser humà com a un altre animal). Així, Aristòtil ja proposava la idea que s'ha d'entendre el món com a una creació divina: "a totes les coses de la Naturalesa hi ha quelcom de meravellós". 

S'hi realitza una primera classificació zoològica. Els animals s'agrupen en dos grans grups: Einamia o animals amb sang (vertebrats) i Anaima o animals sense sang (invertebrats). 

Naturalis Historia de Plini Secundus (Plini el Vell), segle I:

Plini va crear un grapat de volums (en total, 37) que abraça diferents àmbits de la Naturalesa com els astres, éssers humans, metalls, animals, plantes, pedres i medicina natural que va esdevenir la primera Enciclopèdia del món antic . Es basa en l'obra d'Aristòtil i en els textos del Rei Juda de Mauritània. El seu estudi no aporta gaire rigor científic. Incorpora el gust vers el fantàstic o meravellós que es va convertir en una tendència, dins de la literatura de la zoologia, que es va desenvolupar després d'Aristòtil:

- atribueix vicis i virtuts als animals que són propis dels éssers humans. Per exemple, associa la perdiu a la luxúria, el paó a la supèrbia i l'oca a la precaució. 

- defineix les enemistats entre les diferents espècies i entre els membres d'una mateixa espècie. 

- inclou el concepte de "saviesa màgica" dels animals, és a dir, la capacitat d'aquests de predir els fenòmens meteorològics o d'entendre de plantes amb efectes meravellosos.

Història dels animals (De natura animalium) de Claudio Eliano, segle III aC:

Obra formada per 27 volums. Aquest autor copia i reversiona llegendes d'altres èpoques i cultures. Escriu en un moment històric en què es van posar molt de moda els relats d'animals a través dels quals els homes havien d'extreure'n lliçons sobre els seus vicis o virtuts i el gust o la curiositat dirigida cap a  tot allò fabulós. Aquest estil va tornar a estar de moda durant l'edat mitjana. 

No es té contacte directe amb els animals que s'hi descriuen. 

Les Aus (Aves) d'Aristòfanes, segle IV aC: 

Aristòfanes utilitza el gènere de la comèdia en aquest text. Es narra com uns ciutadans d'Atenes, fastiguejats pels abusos que viuen a la ciutat, decideixen anar-se'n a viure als camps dels voltants. Allà comparteixen l'espai amb les aus i formen amb elles una ciutat al cel. Aquesta ubicació els permetria estar en contacte amb els Déus i, fins i tot, convertir-se en un d'ells. Els déus no s'ho prenen gaire bé i sabotegen els seus intents i tot acaba configurant-se com un gran desastre. 

Es citen diferents tipus d'aus reals. 

De la industria de los animales de Plutarco, segle I: 

També  Bruta animalia ratione uti, De sollertia animalium, De esu carnium.

Segueix en la línia fantàstica de Plini. És el més didàctic de tots. 

Polyhistor y De miribilibus mundi de Julio Solino, segle III: 

Descriu el món conegut en aquella època (Itàlia, Roma, Europa, Nord d'Àfrica, Àsia central i l'Índia). 

Descriu un seguit d'aus reals o fictícies d'arreu del món, al mode de Plini, amb aquella fascinació per les coses estranyes o meravelloses. 

Va ser molt important en l'època medieval i va influenciar molt a Isidoro de Sevilla. 

És el referent més important dels Bestiaris del segle XII. 

Les Faules d'Isop, segle IV a través de la compilació de Demetrio de Falero: 

Les faules són relats breus on els protagonistes són animals o plantes que parlen amb certa ironia. Com diu la Viquipèdia, són "narracions inventades de fets meravellosos que tenen una conclusió moral". 

Pels que ara som profes, va ser una lectura obligatòria a l'Institut. 

Les Metamorfosis d'Ovidi, segle VIII: 

Es descriuen els canvis físics que adopten els Déus grecs i romans per a aconseguir els seus propòsits. Es considera un dels llibres de mitologia més importants de la Història i va ser un best seller durant l'edat mitjana i el Reinaixement i una font documental per als artistes de totes les èpoques. 

De nou, era una lectura obligatòria pels que vam fer la Secundària de LLetres. 

RECORDEU: 

Entenem el llibre com a fulles de paper, pergamí o vitel·la unides per un dels costats i protegides amb tapes, és a dir, enquadernades. Els grecs encara no enquadernaven, sinó que enrotllaven els pergamins (rotllos). Van ser els romans els que van començar a aglutinar els folis amb cola o fils, creant els primers llibres o còdex, tot i que els rotllos es van seguir utilitzant fins a l'edat mitjana. Podem dir que el còdex és el primer format de llibre enquadernat que va ser escrit a ma i amb pàgines. El llibre com a tal, es desenvolupa amb l'arrivada de la impremta.   

No us sembla meravellós que els llibres de fa tants de segles tinguin encara ús al segle XXI? Que hagin aconseguit aquesta universalitat i atemporalitat? 

Us animo a llegir els clàssics! No fallen mai!