"Entre totes les curiositats orades d'aquest temps sí són estades les següents, ço és, trobar vestits que cobreixen la cara i les mans i descobreixen les anques i les parts vergonyoses, i fan veure les cuixes i les bragues a tothom així que si us serveixen quan menjareu, per força, us han de fer cimbell de llurs vergonyes que segons bona raó us deurien provocar vòmit (...).
Antigament no gosava hom nomenar cap lletja part de l'hom en taula. I ara aquests us les ensenyenper gràcia especial (...).
(...) Porten jubons tan estrets als costats que meravella quan no trenquen per les costelles, i tan amples als pits, que per força s'han d'omplir aquí de cotó, o d'altra cosa, car la natura no basta per fer-los tan grossos pits, ni tan grans espatlles (...)
(...) Porten les calces tan estirades davant i darrera que, si queien en terra, no se'n podien llevar.
(...) Les donzelles són molt dissolutes (...) jamai no van a missa i, per passar el temps, i fer-se veure, es posen a les finestres ben pintades i oferint-se a tothom. I parlen i riuen i salten i van amb gests de vils fembres i muden llurs vestits i lligams, cintes i calces durant el dia (...)"
EIXIMENIS, Francesc; Terç del crestià, cap.714
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada