Les remodelacions medievals: construir sobre ja construït

És aquest un fet molt usual durant tota l'Edat Mitja fins arribar al segle XIX, sigui per mancança d'espai edificable, sigui per entendre el solar edificat com a lloc sagrat, sigui pel reaprofitament de les pedres en temps en el que era realment difícil transportar-les.

Un clar exemple és la Catedral de Barcelona, que va viure tres processos constructius identificats amb tres edificis:

1. La primera és la basílica paleocristiana del segle IV. Es va descobrir fa 50 anys quan es feien unes reformes a la Catedral actual. Se sap que va ser malmesa per una ràtzia d'Al-Mansur a la ciutat. Es conserven els ciments al subterrani del Museu d'història de la Ciutat de Barcelona.
2. La segona és la romànica. La va manar construir Ramon Berenguer I damunt de l'anterior .
3. La tercera i definitiva va ser la gòtica, dels segles XIII-XV, manada construir per Jaume II a Bernat Pelegrí. Es va anar enderrocant l'anterior a mesura que s'anava aixecant la nova. Tot i així, aquesta és més gran i sòlida que l'anterior. El claustre data també del segle XV i també substitueix a l'antic claustre romànic. 

Estableix una línea del temps on inserir una cronologia dels estils artístics medievals. Incorpora-hi també els relacionats amb l'Antiguitat i aquells de l'Edat Moderna.