La població que no vivia a les ciutats, ho feia a les viles i a cases aïllades del camp (manos o masies). Com que ja hem estudiat l'evolució de les viles i de les tipologies d'habitatges que es van construir en elles, ens endinsarem en el món de les masies medievals.
Sabem que en aquesta època, la proporció d'habitants que vivien al camp era molt més elevada que la gent que vivia a les ciutats o nuclis urbans. I que les masies van ser, junt amb la creació de monestirs, les maneres utilitzades per a repoblar les terres buides després de la Reconquesta.
MASIA o MAS
És una casa de camp, relativament aïllada d'algun centre poblacional emmurallat, que posseeix terres de conreu i, ocasionalment, explotacions avícoles o ramaderes. Mas ve del mot mansu, que significa habitatge. Designa la casa i les terres que l'envolten.
Els orígens de les masies es remunten a les finques agrícoles o viles romanes. En aquestes domus (així es diuen les cases senyorials romanes) agrícoles hi havia la pars dominica (àrea residencia) i la pars massaricia que es subdividia en la Pars rustica (o dels treballadors) i la pars fructuaria o zona on s'elaboraven els productes (vi, oli, pa... ).
L'únic requisit que es requeria per a crear-ne un assentament era estar a prop d'un punt d'aigua (riu, llac, pou, font...).
1) CASES DE LLAURADOR I CABANES.
Les primeres cases de camp es construïen amb estructures de troncs molt semblants a les cabanes. Es cobrien amb paret de tàpia o pedra i s'arrebossaven. Acostumaven a ser d'una única habitació. En aquesta es desenvolupava tota l'activitat familiar al voltant del foc que s'obria al mig de l'estança. Aquest foc tenia les funcions de cuina i d'escalfar tant a persones com als animals que es guardaven a dins. Els sostres eren de fusta llista o de palla. En aquestes cases anomenades de "llaurador", s'anava només a menjar i a dormir.
A partir del segle XI, les famílies es redueixen perquè els fills moren o marxen a treballar a altres terres i es desenvolupa una necessitat d'intimitat entre els que es queden que deriva en la compartimentació de l'espai en dues estances separades per baranes, fustes o cortines: l'alvcova o habitació per a dormir i la foganha o resta de l'espai on encara es manté el foc al centre. Aquesta compartimentació es donarà primer a les causes dels llauradors amb més capacitat econòmica i a poc a poc s'anirà estenent per la resta de pagesos.
2) MASIES HORITZONTALS
Les masies del segle XI o masos horitzontals es trobaven amagades entre els boscos i a les zones muntanyoses i, moltes vegades, apareixen adossades a les roques, esplugues o a les balmes amb la intenció d'obtenir protecció durant les batalles de la Reconquesta i els saquejos de l'exèrcit islàmic. Les roques aporten recer i fonaments segurs. Es tracta de construccions rectangulars amb murs molt amples. Els sostres d'aquestes edificacions es fan amb lloses planes i a un vessant. No s'observen gaires llocs tancats per als animals perquè aquests pastaven lliures. Només s'acostumava a tancar una vaca o un porc. Les gallines dormien al corral. En trobem exemples d'aquest tipus de masies a Osona, el Berguedà, el Bages i l'Alt Empordà.
Es comença autilitzar el règim d'aprisió, base jurídica que fa propietari d'una terra erma a qui la conreua durant cert número d'anys.
 |
| Mas del Puig de la Balma (Mura) |
3) EL MAS VERTICAL
El segle XII és el segle del feudalisme i de la remença. També és el segle del Segon Romànic que aporta certs avenços constructius, com la utilització de carreus (pedres d'una mida limitada i ben tallades).
La població del camp comença a baixar a les valls per a conrear blat perquè ja s'han expulsat els musulmans. L'augment de terres de conreu -i de terres més fèrtils- provoca un augment de producció de cereals i es necessiten estructures addicionals que ajudin a processar-los i conservar-los: l'era i el forn. Es desenvolupa un canvi en el patró alimentari de la gent del camp i, de rebot, també en el de les ciutats. A més, s'incrementa la ramaderia a les masies perquè les famílies creixen i hi ha més necessitat de carn, llet i ous. Els animals es guardaran separats de la residència privada.
Molts camperols es fan masos a les explotacions agrícoles que els musulmans van haver d'abandonar i les fortifiquen amb torres. Aquests camperols es desentenen dels senyors feudals i es fan aloers, és a dir, senyors dels seus propis masos després de vèncer l'aprisió.
Durant el segle XIII, la població segueix en augment i això comporta que es necessitin més aliments que s'aconsegueixen mitjançant un ús més extensiu dels conreus i de la ramaderia que provoca una gran desforestació dels boscos dels voltants dels masos per a poder encabir-la.
4) MASIES DE DOS COSSOS I DE DOS PISOS
A) Masia gòtica
El segle XIV viurà l'esgotament de la terra i la minva agrícola. Parlem del segle de les calamitats: sequeres severes, inundacions i, sobretot, guerres, revoltes populars i la Pesta negra. Així i tot, a causa de la gran dependència alimentària i de matèries primeres que les ciutats tenien del camp, s'asseguren els camins per a fer-los molt segurs i que hi arribin les mercaderies. Es concedeixen favors especials a certes terres per assegurar que la demanda de les ciutats sigui resolta (per exemple, formar part dels carrers de Barcelona i no haver-ne de pagar impostos duaners).
És el segle del gòtic i de la seva arquitectura, que també arribarà a les masies i propiciarà la construcció d'espais amples i alts al camp. L'accés a la calç i a l'argamassa permet pujar parets més lleugeres i altes i crear interiors més diàfans i il.luminats. També es deixen d'utilitzar les lloses planes als sostres i es substitueixen per la teula àrab.
Es reconstrueixen les masies dels segles anteriors i s'abandonen definitivament les muntanyes.
B) Masia renaixentista del segle XV
Durant el segle XV encara es viuen calamitats de tota mena: recidives de la pesta (brots cada certs anys), terratrèmols (especialment el de 1428), la fallida de l'agricultura i l'esclat de la Guerra de Remences. A causa de a la gran mortalitat al camp, els pagesos que queden vius es traslladen als masos abandonats per defunció que tenen millors terres que els seus i es creen classes socials entre els que marxen i augmenten la seva producció i rendes -i canvien de tipus de contracte amb el senyor feudal- i els que es queden als seus antics masos -menys productius-. Aquests masos abandonats es coneixen com a masos rònecs i solen explotar-los els masos veïns.
És el segle del Renaixement europeu i, si bé aquest estil artístic no va assolir-se del tot a Catalunya, sí que ho va fer la filosofia renaixentista, més individualista i humanista (posar a l'ésser humà al centre de la vida). La veiem reflectida en la invenció del menjador o sala de les noves masies, que passa a ser un símbol de la riquesa de la família. També apareixen dormitoris, el forn, la pastera, el rebost... La tipologia és de dos cossos i dos pisos, que ja s'havia començat a veure al segle XIV i que en aquest segle es consolida arreu. Així i tot, encara varia la situació del graner.
A la sala, encara no centrada en la planta, les famílies exposaven el seu tinell i la seva vaixella més fina com a símbol de la seva riquesa.
Apareix una nova estança: la cuina. Ja se'n feien als monestirs. Es van copiar als castells, després als habitatges de les ciutats, les viles i les masies de llauradors rics, fins arribar a les masies i masos i cases dels pobres. Consisteix en un foc col.locat en un extrem de la casa i que està acompanyat d'un conducte per al fum que el transporta cap a fora de la casa. El foc, llavors, deixa d'estar per fi al mig de l'estança i les cases perden el color negre característic de les parets interiors.
Les façanes encara no segueixen cap mena de simetria i s'accedeix a l'interior a través d'una única porta.
5) MASIES DE TRES COSSOS I DE TRES PISOS
El segle XVI consisteix en un període de recuperació els mals dels dos segles anteriors. Millora la producció dels conreus i ja no es comercialitza l'excedent d'aquests, sinó que passa a convertir-se en un conreu de mercat i tot el que es conrea es ven. Les masies competeixen entre elles i s'especialitzen en diferents productes (ja no es produeixen molts productes agrícoles, el mas s'especialitza en un producte, per exemple, el vi d'Alella, les avellanes de Tarragona, l'oli de les Borges Blanques...).
Amb la fi a la Guerra de Remences, els pagesos s'alliberen de la gleva mitjançant el pagament d'un alliberament o rescat al senyor. No tots els pagesos poden assolir aquest pagament, ni encara fent ús dels préstecs a dues vides. S'agreuja la situació dels pagesos més pobres que no se'n poden alliberar a causa de l'endeutament pel préstec de l'alliberament, mentre que els pagesos rics comencen a acumular més masos rònecs per les defuncions de la Pesta. Aquest fet exagera encara més la diferència de classes al camp.
Es desenvolupa el nou contracte de l'emfiteusi: Es cedeix el domini útil (o dret d'ús) d'un mas o terra a llarg termini a canvi d'un pagament anual anomenat cànon o cens.
Així i tot, el camp no està exempt de perills i els pagesos hauran de defensar-se durant aquest segle del bandidatge del camp (mercenaris) i de la costa (turcs).
Les masies passaran a adoptar la tipologia de tres cossos i tres pisos. El pis del mig, nou, s'omplirà d'espais no necessaris per al desenvolupament de les tasques típiques del camp. En aquest pis es troba la sala simbòlica i centrada -que ja complia aquesta funció al segle XV-, en aquest cas sobre la porta principal i potser amb una finestra més luxosa (coronella o conopial) per a demostrar el grau de riquesa de la família o del cap de família.
La necessitat de protegir-se dels bandolers els portarà a construir torretes a cada angle de la construcció, a la part superior i moltes vegades exemptes i repartides per la finca, a manera d'annexos.
A la planta baixa es desenvolupa i monumentalitza la porta principal, que dona directament a un rebedor i a una escala que puja al pis noble. Es deixa un espai on poder guardar el carro. La cuina es situa a la dreta i els espais dels animals grans (cavalls, bous, ovelles) a l'esquerra. El portal, ara simètric, pot ser de punt rodó adovellat -com vam veure i definir als portals urbans- amb l'epigrafia de la data de fundació i de creus destinades a protegir la casa de les bruixes, lladres i tempestes, definir la religió i el número d'integrants...
A vegades, s'incorporen estances destinades al comerç (cellers, estables...).
Moltes masies de dos cossos van ser reformades durant aquest segle per encabir-hi la sala centrada.
Es tracta del període del gòtic tardà.
6) MASIES AMB GOLFES DEL SEGLE XVII
La Guerra dels Segadors i la Pesta bubònica són les protagonistes del segle XVII.
Les masies es desenvolupen durant aquest segle: apareixen les primeres xemeneies al camp, s'enllosen les cuines, les parets exteriors ja no es troben maques i s'opta per a arrebossar-les i pintar-les.
La llei de l'hereu farà que molts fills que es queden sense herència ni propietat, hagin de marxar a treballar a altres llocs. Aquest segle inaugura els conceptes de mossos i minyones amb aquests desheretats del camp. També dels masovers (paguen un lloguer al senyor del mas per les terres que els cedeix per a conrear i per la caseta on viuen. El sou pot ser una part de la collita)
Les golfes, finalment, serviran per a emmagatzemar-hi els estris i les collites.
 |
| Masia vertical |
 |
| Masia de dos cossos i dos pisos |
 |
| Cal Trabal. Masia de tres cossos i tres pisos. |
CURIOSITATS DE LES MASIES CATALANES:
Sabeu què és un festejador? Les masies medievals també en tenien!
CASA FORTA
Es tracta de masos fortificats amb sistemes defensius com murs, muralles. Aquestes mesures es prenien per a protegir la propietat i als seus integrants de les guerres i també del bandidatge. En aquestes cases vivien els cavallers i la baixa noblesa. No hi vivien ni hi treballen pagesos com a les masies.
En acabar el romànic moltes d'aquestes cases fortes es van abandonar i van acabar essent masies fortificades als voltants del segle XVII. La Història de l'Art no acostuma a considerar-los castells, tot i així sí se'ls anomena castells en algunes toponímies.
Estan formades per una torre romànica, de murs molt gruixuts i de planta quadrada i de més d'un pis que es situa al mig d'un recinte o pati petit tancat o emmurallat. Amb el temps, s'aniran sumant cossos o ales a les torres fins a convertir-se en un mas agrícola, com es veu a les cases senyorials rurals de la Toscana.
Exemples: Casa de la Vall d'Andorra, Casa Forta de Suvinyà, Casa Forta de Bellpuig, Mas Vinyoles de Centelles, Torre de Picalquers a Esplugues i més, aquí.
BIBLIOGRAFIA:
AAVV, La Masia catalana; evolució, arquitectura i evolució, Brau Edicions, 2005.
AYATS J., BOADA M., BORBONET A., CUBELES A., GINARD A., MALUQUER J., PUIGVERT J.M., RAMIS A., ROMA J., SOLÀ M. 2010. La vida a pagès. El món perdut de les masies i les possessions de Catalunya i les Balears. L'estudi de la masia catalana. RBA Libros- La Magrana. Barcelona.
CAMPS I ARBOIX, JOAQUIM DE. La masia catalana. Barcelona: Aedos, 1976 (3ª edició).
IDEM: Masia i família pagesa a Catalunya entre el segle XVI i començament del XX, Catalan Historical Review, 9.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada