Gairebé tots els edificis gòtics, tant els religiosos com els civils, van incorporar portals de pedra de diferents tipologies:
1.- Des dels segles XIV i XV fins al XVII s'utilitza el portal de punt rodó o de mig punt amb dovelles de pedra calcària molt marcades. Poden tenir l'intradós perfilat amb un lleuger rebaix. A la dovella central s'acostumà a inscriure la data de creació durant el segle XVI. Apareixen als interiors dels temples, portes principals de l'arquitectura civil i, a vegades, a la façana de les esglésies. En el cas de les cases, les famílies que s'ho podien permetre incloïen una finestra coronella (geminada o trilobulada), conopial, rectangular amb motllures o un ull de bou... feta amb pedra de Montjuïc. La majoria d'aquests portals s'han mantingut tot i que la forma de gairebé tots ha canviat. Tant la porta com la finestra solen aparèixer descentrats als edificis civils.
 |
| Finestra coronella del Carrer Santa Esperança de Granollers Parròquia d'Alella |
2.- Portades del segle XVI amb un frontó dins d'un arc de mig punt, a sobre d'una porta adintellada.
3.- Arcs de mig punt amb acanaladures que dibuixen un arc conopial a la part central de la més exterior.
 |
| Alella |
4.- Arc conopial confeccionat amb feixos de motllures gòtiques a la part baixa
 |
| Portal del claustre de la cartoixa de Tiana |
5.- Obertura arquitravada amb brancals decorats amb capitells vegetals o de monstres (oposant-se, és a dir, un monstre a un costat i un de vegetal a l'altre, en un intent de confrontació del bé i del mal). Les arquivoltes dibuixen un arc apuntat quan s'ajunten a la part superior, dins del qual es forma un frontó semicircular. Tot el conjunt es decora amb fulles de card, formes vegetals i un floró. A sobre de la part apuntada de l'arc, sobre el floró, se sol col.locar una crucifixió.
Aquesta tipologia apareix als finals del segle XIV-XV a Poblet, al Palau del Rei Martí i a mans de l'arquitecte Arnau Bargués. Quan aquest va treballar a la Catedral de Barcelona, va utilitzar una fórmula similar a les portes de Santa Eulàlia i de Santa Llúcia, ja al segle XV i també a altres parts del monestir de Poblet. D'aquí passarà a les rodalies de Barcelona durant el gòtic tardà (XV-XVI), especialment als palaus i esglésies del Vallès Oriental i del Maresme. Al Vallès Oriental podem observar-la a Sant Julià de Palou (Granollers).
 |
| Sant Julià de Palou Sant Genís de Vilassar |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada