L'Art Gòtic: RETAULES

ELS RETAULES

Dintre dels edificis gòtics es redueix l'espai que anteriorment estava destinat a la pintura mural al multiplicar-se els finestrals i per l'ús de la volta de creueria. És per això que s'abandona la pràctica de la pintura al fresc (aquella que es realitza directament sobre el mur humit) i apareix el retaule, col·locat sobre l'altar i adossat al mur. La pintura mural s'utilitzarà als palaus, com al Palau Aguilar de Barcelona, amb temàtiques no religioses.

La pintura gòtica sobre taula és més expressiva que la mural usada al romànic, com ja hem vist també en el cas de l'escultura. Per augmentar aquesta expressivitat incorpora la representació del paisatge dins de les escenes. També utilitza colors més cridaners , gràcies al comerç marítim, que afavoreix l'abaratiment dels pigments gràcies a l'oferta i la demanda i l'ús d'un ventall cromàtic més ampli.

Frontal d'altar romànic de Sant Miquel de Tours (Ripoll).
Retaule valencià de l'Arcàngel Sant Miquel d'estil gòtic.

Els retaules són estructures arquitectòniques, pictòriques o escultòriques (bult i relleu) que es col·loquen darrere de l'altar de l'esglèsia (retrotavula) i que es mostra com a un conjunt ordenat de caselles en les que apareixen representacions.

Tenen funció il.lustrativa i pedagògica.

En anglès es coneix com a altarpiece i en italià com a palla d'altare.

Diferenciem entre retaules majors (darrera de l'altar major), retaules laterals (a les capelles del transcepte) i menors (a la girola). Molts d'ells, sobretot els del segle XIV, contenen un tabernacle o petit sagrari, on es guarden objectes eucarístics o relíquies.

ORÍGENS I EVOLUCIÓ

Els orígens dels retaules són romànics. A les esglèsies prerromàniques s'acostumava a decorar els àbsis amb creus penjades de la paret o del sostre. Els altars es tapaven amb cortines, que canviaven de color segons el ritus que s'hi celebrés, amb la finalitat d'ocultar les relíquies que s'hi guardaven a sota.  Al Romànic, aquesta decoració es va fer amb els antependium o frontals d'alar. Es tracta de paraments destinats a cubrir la part davantera dels altars i els seus costats i que estaven decorats amb puntures o relleus. Es van començar a utilitzar com a substituts d'aquestes cortines. Durant el període gòtic es va tornar a l'ús de les cortines, ara d'estofa de seda o tapisseria i els frontals van substituir a les creus en les parts posteriors de l'altar.

En un primer moment, els retaules consistien en taules rectangulars amb imatges de modest tamany, com el Retaule de Bernabé. A vegades, es conjuntaven amb els frontals d'altar que ja posseën les esglèsies, com és el cas de Santa María del Mave o Vallbona de les monges. Molts d'ells no són més que frontals d'altar que es pengen darrere de l'altar amb finalitats estètiques, com passà a San Marco de Venècia.

Un segon pas evolutiu van ser els retaules articulats i abatibles. Es tracta del díptics (si tenen dues parts), tríptics (tres) o políptics (moltes). Tenen com a particulartat que es poden tancar completament i obrir-se només quan ho requereixi la litúrgia. Quan estan tancats, les parts visibles poden estar decorats amb grisalla (tècnica pictòrica de tons grisos amb la que s'imita l'escultura). Són molt abundants a la producció gòtica flamenca i es coneixen com Flügenaltar o altar d'ales.

Es podien realitzar amb tot tipus de fusta, pedres, metalls o inclús amb ceràmica. La fusta gairebé sempre es mostra profusament daurada o policromada. Tot i que també van ser molt populars els retaules escultòrics fets amb alabastre i els de plata. Alguns dells es treien en processó.

Finalment, es comencen a construir com a objecte fixe, de grans dimensions i fins i tot adequat a l'espai al que es destina.

És molt important l'ús i abús del daurat a les darreres fases.

VARIANTS DEL SEGLE XIV-XV

Observen diferents variants en aquest moment: els que imiten expositors eucarístics i estan fets amb alabastre (se n'han documentat una seixantena a Aragó), els cuveiformes o que es construeixen seguint la forma curvada de l'àbsis (Catedral Vella de Salamanca) i els més abundants: cuadrangulars amb sortints. Al segle XV, molts d'ells ocultaven portes per accedir al darrere, on estava la sagristia. Les portes eren una taula del retaule, pintades amb imatges de sants, en aquest cas, de cos sencer.

Per diferenciar-los en les fases pictòriques del gòtic i per saber la procedència, podem recordar que els retaules tancats (els que es mouen) són flamencs i els oberts, fixes i verticals són hispànics. A Itàlia, en canvi, es prefereix l'horitzontalitat i sobre una única taula.

PARTS

Respecte a les seves parts, estan organitzats en cossos horitzontalment i carrers verticalment. El cos inferior és la prede.la. Es remata amb un àtic.

L'àtic acostuma a contenir una crucifixió o un calvari. A la predel.la si solen representar sants de mig cos i al centre un Baró dels Dolors (Crist de la Pietat). A vegades es retrata al comitent.

Estan rematats per cresteria. La maçoneria és el conjunt d'elements arquitectonics de fusta (encolats) que enmarquen les escenes i les divideixen. Tot està envolrat per un guardapols. 

Imatge de Ramon Mateu

TEMES

Les temàtiques solen ser la Passió de Crist, els goigs de la Verge o Vida de la Verge i les Vides de sants. Les hagiografies (biografies de sants) es van posar molt de moda durant aquest període, també en la literatura. La Llegenda Daurada de Santiago de la Vorágine, en el qual es relaten les vides de 180 sants i màrtirs,  va ser un best seller de la Baixa Edat Mitjana. 

ENCÀRREC I MUNTATGE

Es construïen per encàrrec i sota contracte entre l'artista i el comitent, on s'estipulaven tots els detalls: mides, materials, temàtica, quantitat d'or, colors, detalls decoratius, número de treballadors que hi participarien, on es treballria, estil, dades d'entrega...

Per fer un retaule, participaven arquitectes, escultors, estofadors, dauradors, fusters, entalladors, pintors... per això la creació era un procés car i lent.

La construcció d'una taula del retaule seguia els següents passos: encolar els diversos trossos de fusta, enganxar una tela a la superfície, posar-hi sobre diverses capes de guix i polir-les. A continuació, es calcava el dibuix puntejant els perfils, es resseguien aquests punts amb un pinzell, es dauraven les zones reservades a l'or amb llàmines de pa d'or i es pintava al tremp la resta del dibuix ( barrejant els pigments, que arribaven en forma de pols, amb cola i rovell d'ou per donar-li una consistència que pogués ser aplicable). Finalment, es recobria tot amb una capa de vernís. Després, es muntava l'estructura fusionant unes i altres, s'afegia el guardapols i es decorava (encolat de motius en relleu, daurat i policromat) i es rematava amb els florons, pinacles i cretesteria.
La quantitat de pa d'or usat demostrarà el grau de riquesa del seu comitent, que moltes vegades apareixerà retratat a la predel.la.

Els retaules eren encarregats per les esglèsies, Catedrals i convents, però també per burgesos que dedicaven aquestes peces a la seva devoció religiosa privada i familiar, als seus domicilis. Aquests, solien ser més flexibles en quant a temàtiques i s'hi permetien més llicències artístiques.

LECTURA

I com es llegien? Els retaules corresponen a un tipus de narrativitat seriada molt desenvolupada durant el gòtic. És a dir, representen una història. Per això es llegeix com una successió d'històries, d'esquerra a dreta i saltant línia. Es diu que els retaules són el precedent del còmic.

De retaules en trobem una molt ampli col.ecció al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

A vegades, les escenes dels carrers d'aquests retaules ens ajuden a fer interpretacions sobre com era la vida d'aquells temps segons les coses que hi hagin pintades (mobiliari, com vestien, què menjaven, com eren les ciutats...).

EXERCICIS DE COMPRENSIÓ:

-Quin va ser el factor arquitectònic que provocà el desenvolupament de la pintura sobre taula?
-Què és un retaule? Qui els encarregava?
-Quines formes pot tenir un retaule, segons el número de parts que tingui?
-Quines són les seves parts?
-Per què la pintura gòtica admet més colors? Com es relaciona aquest fet amb el comerc marítim?
-Què vol dir que la pintura gòtica és "més expressiva"?
-Quin significat té el Pa d'or (daurat) dels retaules?
-Quins aspectes històrics creus que en podem deduïr de l'època medieval a través de l'observació de les escenes d'un retaule?
-Investiga per Internet la significació del "Retaule dels Consellers" i en quin edifici gòtic civil de Barcelona estava ubicat originalment.

PER SABER-NE MÉS:

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/38821/1/Bracons_Huguet_HistoriaArtU2012_Terminologia%20retaules%20gotics.pdf