Les ciutats, revivificades gràcies a l'aparició del comerç i el desenvolupament de l'artesania, s'enriqueixen de tal manera que cerquen un estil diferenciador al dels segles anteriors que els otorgui una identitat històrica pròpia: l'Art Gòtic. Així doncs, es desenvolupen les antigues fòrmules donades per l'Art Romànic, que passa a ser considerat rural i heretat del regnat dels gots i, per tant, fora de temps.
Les ciutats han canviat. La burgesia és ara qui està en poder de gran part de la riquesa urbana i busca la seva representació social a través de l'Art.
Paral·lelament, una nova espiritualitat cristiana -també derivada d'aquesta nova visió del món des de la perspectiva urbana/humana- envaeix la vida religiosa i és ara quan començen a aparèixer els primers símptomes de luxe i esplendor dintre dels edificis religiosos. L'austeritat romànica en la que es menyspreava tot allò físic per tal d'arribar a Déu s'abandona, seguint una nova ideologia en la que aquest món físic i luxós sí és una connexió entre la persona i a la divinitat, ja que és Deu qui procura aquest estat de benestar a les ciutats. La nova filosofia religiosa defensa que a través de les coses del món i dels sentits, també es pot conéixer a Déu (basant-se en les idees del religiós Sant Francesc d'Asís i d'Aristòtil).
L'ARQUITECTURA GÒTICA:
1.1- Els nous edificis:
Aquest creixement de les ciutats, tant a nivell de població com de riquesa, afavorida pel comerç, l'artesania o les fires, dona lloc a la creació de diferents modalitats d'edificis adaptats a les noves necessitats socials:
Els edificis corresponents a les activitats econòmiques del comtat, com poden ser, per exemple, Les Drassanes Reials de Barcelona, o les de representació del rei, com els castells.
*Plànol de les Reials Drassanes de Barcelona
FONT: https://es.paperblog.com/les-drassanes-a-la-barcelona-d-abans-d-avui-i-de-sempre20-01-2016-3555547/
*Castell de Bell-ver de Palma de Mallorca
La gran activitat econòmica d'aquest context crea una nova tipologia de mercat: les llotges. Eren edificis públics on es reunien els comerciants per tal de vendre les seves mercaderies, generalment a l'engròs.
*Llotja de Palma de Mallorca
Els Palaus són cases grans amb decoració molt rica destinades a ser residència dels Reis, nobles i aristocràcia urbana. A vegades, les corporacions més riques de la ciutat hi celebraven reunions, com és el cas del Palau de Mar de Barcelona. S'estructuraven al voltant d'un pati amb escales que portaven al pis noble i s'hi accedia a través d'un gran portó.
*Palau de Cardona, des de cardona.cat
Els nous càrrecs de govern de la ciutat impulsen la creació dels
Ajuntaments o
Casa de la Ciutat.
A més, les ciutats es van dotar de més hospitals per poder donar cabuda a l'increment de la població que enmalaltia a causa de les epidèmies i la pobresa. Van sorgir nous convents, es van reaprofitar d'altres antics i es van adaptar a les noves necessitats amparant-se en l'estil gòtic. Es van construir noves muralles a les ciutats, ponts, recs...
També els convents van assumir les característiques gòtiques:
*Monestir de Pedralbes a Barcelona.
El fenòmen constructiu més important és el de les
Catedrals. S'aixecaven sempre al mig de la ciutat i es mostraven amb orgull per ser símbol de prosperitat econòmica de la ciutat. S'hi feia derruir l'esglèsia romànica anterior per aixecar-la, doncs es volien distingir d'aquest període històric de domini got i, moltes vegades, se'n reaprofitaven les pedres. Es construïen per agrair a Deu una època de progrés econòmic o d'absència de peste; per donar repòs a les relíquies dels sants màrtirs i per competir amb altres ciutats que en tenien una, demostrant la superioritat econòmica. En un primer moment, eren els llocs on es reunien els gremis per fer reunions referents a l'ofici, les confreries, i on s'aplegaven els governs municipals abans de que es construïssin les Cases Consistorials.
2.- Característiques de l'estil:
En general, les possibilitats tècniques van permetre construir edificis més alts i més grans que en el romànic, gràcies a la incorporació de:
-Ús de l'arc apuntat o arc ojival: Permet generar la sensació de més alçada. El seu orígen és musulmà (es por veure molt sovint a les mesquites) i el primer edifici de Catalunya en utilitzar-ho va ser La Seu de Lleida, al segle XII. Com en el cas de l'Arc de mig punt, està format per dovelles (pedres que segueixen l'arc) i la clau (pedra que hi ha just al centre, on gairebé sempre, s'hi observa un motiu escultòric). Simbolitzen el cel, i la clau és la pedra que simbolitza l'Esperit Sant (amb molta freqüència hi apareix l'anyell esculpit).
- Sostres construïts amb
voltes de creueria, que permeten l’alleugeriment dels murs. El pes de les voltes recau directament sobre els pilars i sobre els nervis que dibuixen els arcs fajons, deixant lliure de càrrega de pes els murs, al revés del que passava durant el romànic amb les voltes de canó que requerien murs molt gruixuts. Els murs es fan ara només amb funció de tancament del recinte, i no cal que siguin massissos, per això es substitueixen per dos murets paral.lels que s'ajunten amb argamasa per estalviar pedra.
A
B
A-Volta de canó romàmica. B- Volta de creueria gòtica.
- Nous tipus de pilars sobre els que reposen les cobertes de creueria. Es munten per peçes amb un forat al mig que s'omple d'argamasa per enfortir-los. Això permet enlairar-los molt més que al romànic.
- Ús dels
arcbotants o
arcs rampants. Es tracta d'elements arquitectònics que serveixen per transmetre part de l'empenta de les voltes de creueria fins als contraforts exteriors. També servien per facilitar la sortida de l'aigua de la pluja des de la taulada central fins més enllà del mur, per evitar així l'erosió del mur. La sortida de l'aigua acostuma a culminar-se amb una
gàrgola.
- Tendència a la
verticalitat. Si en el Romànic les línies eren horitzontals, les del gòtic són verticals (s'enlairen, es dirigeixen al cel i a Deu)
A nivell estructural destaquem diferents aspectes:
Planta de San Pere dels Galligants (per comparar). Planta de la Catedral de Reims. Planta de Santa Maria del Mar.
- Augment del número de naus perquè les Catedrals ara són més populoses i necessiten més espai pels fidels.
- Creació de la girola: passadís que recorre el perímetre de l'absis o altar major, per on poden transitar els fidels sense interrompre la missa.
- Multiplicació de les capelles i absidioles (absis petits que s'obren al mateix absis), corresponents a les adoracions privades de la noblesa, els gremis i la burgesia. Les capelles s'obren al murs perimetrals i fins i tot a la girola.
Pel que fa a l'alçat dels interiors de les Catedrals, el gòtic fa evolucionar el model romànic. Així doncs, al primer pis veiem una successió d'arcades apuntades que reposen sobre pilars, al segon el trifori (és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central), i al tercer pis, el finestral o claristori decorat amb vitralls, que rodeja tota l'edificació i n'assegura la lluminositat natural.
Les
portades es desenvolupen i s'omplen de decoració escultòrica al
mainell, els
muntants, les
jambes, els
capitells de les jambes, les
arquivoltes, el
timpà i els
gablets. A vegades també a les mateixes portes de fusta.
Les portades s'engloben dintre de la
façana, generalment dividida en tres parts: un cos central on s'exhibeix la
rossassa i la porta de la nau central; i altres dos que corresponen a les
torres i campanaris amb portes de les naus laterals. Horitzontalment es divideixen en 4 pisos: el de les portades, una galeria de sants, la rossassa i una galeria de finestres, tot i que aquest ordre pot ser alterat i no constutueix una norma.
3.- Com es construeix una Catedral:
El primer pas que es donava per construir una Catedral, era la signatura del contracte, en el que el Mestre d'obres i el Consell Eclesiàstic, encapçalat generalment pel bisbe, estipulaven els terminis del fi de l'obra, el projecte a realitzar i els sous.
Una vegada signat, el Mestre d'obres, contactava al seu equip a través dels gremis: excavadors, canters (gremi encarregat de gestinar el treball a les canteres, d'on s'extrèia la pedra), picapedrers (els que donaven forma al bloc i en fèien els carreus), escultors, empastadors (els encarregats de l'argamasa o ciment arcaïc), paletes, fusters (encarregats de fer estructures, maquinària, barraques dels traballadors i eines), ferrers, llautoners, vidriers... De la mateixa manera, cada representant de gremi triava a la gent que hi treballaria per ell i als peons (treballadors sense formació que s'encarregaven de les tasques més dures). També hi treballaven persones voluntàries, aquelles que havien de pagar un deute a la comunitat i esclaus.
El primer pas constructiu implicava l'expropiació i demolició de les cases colindants, l'enderroc de l'esglèsia que hi hagués en aquell lloc (excepte la cripta, que en tots els casos es manté) i l'aplanació del terreny.
Quan el terreny està preparat, s'excaven els fonaments que permetran que la Catedral no es denivelli un cop finalitzada. A través d'una celebració inaugural, un religiós hi col.loca la primera pedra que permetrà començar la construcció, usant les pedres que els picapedrers han tallat i que han sigut portades manualment per homes o amb l'ajut dels baiards.
La construcció es comença per la capçalera o absis. Les pedres són unides amb argamasa (barreja de sorra, aigua i calç) pels paletes. L'horitzontalitat correcte dels murs es comproba amb el nivell, mentre que la verticalitat es fa amb una plomada, doncs totes les proporcions han de ser molt mesurades per evitar que l'edifici caigui.
A mesura que els murs es van fent alts, és necessari que els fusters facin les bastides perquè els paletes hi puguin pujar amb els materials. Aquestes es fan amb troncs entrelligats amb cordes i es sostenten sobre els murs mitjançant forats en els que s'encaixen. Per poder pujar el material s'usen torns i politges.
El creixement dels murs fa que es comencin a construir els
contraforts i els
pilars, on descarregaran els seu pes les
voltes de creueria. El fet que els murs perdin tota funció de recepció del pes del sostre, permet crear grans arqueries i finestrals molt treballats amb traceria a la part superior. És aquí quan hi entren els
vitrallers, col.locant les seves peçes amb molta cura degut a la fragilitat del material.
Per crear els
arcs, primer s'havia de realitzar una estructura de fusta, les
cintres, amb la forma i mida dels arcs que s'han de fer. Aquestes estructures serveixen per aguantar les pedres dels arcs fins que totes les pedres estiguin col.locades i ben apretades amb la pressió de la clau i unides amb argamasa fins que l'argamasa es posi molt dura a l'assecer-se. La mateixa cintra s'usarà repetidament per a tots els arcs. Aquesta mateixa tècnica s'usa en la construcció de les voltes de creueria: es fan convergir els dos arcs apuntats, es col.loquen les pedres amb argamasa començant pels extrems i un cop seques, es recobreix la volta amb morter per fer-la més compacte. La mateixa cintra es traslladarà i servirà per la següent volta.
I com pujaven els obrers i els materials fins aquelles altures? Usant la
Gran Roda i l'argana.
Per tancar exteriorment els sostres, els llautoners els recobrien de
planxes de llautó que segellaven de forma hermètica perquè no hi apareguéssin goteres. També realitzaven un enginyós sistema de
clavegueram que conduïen cap els arcs arbotants perquè la pluja s'hi aboqués fora de l'edifici. Les
gàrgoles es situaven als extrems dels arcs i s'expulsava l'aigua de la pluja a través de les boques d'aquests èssers fantàstics.
Un cop acabat l'edifici, es recobria amb una capa d'estuc per allisar les parets i s'hi col·locava el paviment, on a vegades hi figurava un laberint que, segons una superstició, portaria a la Pau eterna a aquell que hi arribés al centre.
Es remata l'edifici amb la decoració escultòrica de les façanes, feta prèviament al terre, i que es col.locarà com si fos un puzzle a través d'un sistema d'emsamblatges. També s'aixecarà el pinacle central (punt on es creuen la nau central i el trascepte, també anmenat cimbori). Aquest es fa usant una estructura de fusta que li donarà forma, i èssent recobert de planxes de llautó. També és el moment de construir-hi les torres, instalar-hi les campanes i finalitzar la decoració exterior de la globalitat de l'edifici. Ja només queda instalar-hi les portes -de fusta o forja- i finalitzar la rossassa, com a últim element.
Una festa d'
Inauguració a la ciutat dona per inaugurada la nova Catedral.
FONTS:
AAVV,
Atles bàsic d'Història de l'Art, Ed. Parramon, Bcn, 2005.
AAVV,
Diccionario Visual Altea de Arquitectura, Ed. Santillana, Madrid, 1993.
AAVV,
Historia de la arquitectura, Ed. Serres, Bcn, 1999.
DE IGNACIO, Vicenç/ FLÓREZ DE LA COLINA, Aurora/ PÉREZ MARTÓN, J. L. Javier,
Medios de elevación de materiales en la construcción medieval.
GRACIANI GARCÍA, Amparo,
La técnica de la arquitectura medieval, Universidad de Sevilla, Sevilla, 2001.
HUGUET, J./SEGON, I/SERRA,J/TORRUELLA, A.
La construcció de la Seu de Manresa: 'Art Gòtic, EditorialGraó de Serveis Pedagògics, Col.lecció BC, Biblioteca de la classe, 38, Manresa, 1993.
MACAULAY, David,
Nacimiento de una Catedral, Timum Mas, 1977
POUS, M. Rosa/ PUNTÍ, Merçè,
Història universal de l'Art, Ed. Prosa 9 Nov, Bcn, 1998.
EXERCICIS DE COMPRENSIÓ:
- Quines són les causes que afavoreixen el desenvolupament de l'Art Gòtic? Quina nova classe social en marcarà el seu esplendor a les ciutats?
- Quins nous edificis apareixen amb el desenvolupament de les ciutats gòtiques? Quin és l'edifici més important?
- Què és la Llotja?
- Quins són els trets essencials del gòtic?
- Quina diferència hi ha entre la bòveda de canó romànica i la d'aresta gòtica? Sobre on descarreguen el pes cadascuna?
- En quantes parts es divideix un mur d'una Catedral gòtica?
- Quina diferència hi ha entre un pilar romànic i un de gòtic?
- Quin tipus d'arc s'usava al romànic? I al gòtic?
- Quina funció tenen els arcbotants en l'estructura de les Catedrals?
- Per què serveix la girola?
- Per què creus que els burgesos i els gremis es fèien càrrec de les capelles de la Catedral: per fer-se publicitat i demostrar el seu poder econòmic o per religiositat?
-Enumera les parts de la façana gòtica i situa-les en la fotografia.
- On es troba la rossassa?
- Qui signa el contracte per la creació d'una nova Catedral gòtica?
- Quins gremis intervenen en la construcció?
- D'on procedien les pedres que s'hi empraven en la construcció? Com es transportaven?
- Quins són els elements d'enginyeria (maquinària constructiva) que s'usava a l'Edat Mitja? Descriu el funcionament d'una politja.
- Quina funció tenen les gàrgoles?
- Com creus que podria ser la Festa d'Inauguració de la Catedral?
