La Pintura gòtica pot classificar-se en tres períodes o grups:
1- GÒTIC LINEAL O FRANCO-GÒTIC
Es desenvolupa durant els segles XIII i XIV.
Les obres d'aquest període es caracteritzen per l'ús del daurat i dels colors vius, gairebé sense graduacions tonals. No s'intueix massa la perspectiva en elles i no s'obseven jocs de llum i ombres ni gairebé profunditat (es tracta d'una pintura que encara és molt plana, com la romànica). Les figures són molt senzilles i estan delimitades per un traç negre que conté a dins els colors.
Destaquen les il.lustracions de les "Cantigas de Alfonso X" o el Frontal d'Avià.
![]() |
| Frontal d'Avià |
![]() |
| Salteri de Sant Lluís |
2- ITALOGÒTIC O PRIMITIUS ITALIANS
Segle XIII o Duecento.
Es comença a investigar i a incorporar la perspectiva. Les obres adquireixen una profunditat tímida i un incipient realisme (sobretot en l'expressió dels sentiments) i en el paisatge. Són obres molt influenciades per Bizanci i el pintor Cimabue, que va ser el mestre de Giotto.
Existeixen dues escoles amb tendències pròpies: la de Florència o Escola Toscana, de la qual destaca Giotto, i la de Siena, protagonitzada per Duccio, Simone Martini, Pisano, Lorenzetti i Cavallini (entre d'altres).
A Catalunya, molt en sintonia amb el gòtic italià, destaca l'obra de Ferrer Bassa. Ramon Destottents, Jaume Serra i Pere Serra també importaren aquest estil.
![]() |
| Cimabue |
![]() |
| "L'enterrament de Crist", Giotto |
3- GÒTIC INTERNACIONAL
Es dona entre 1375 i 1425.
Durant aquest període es creen obres elegants, luxoses, delicades, modelades, de línies fluïdes, color profús i més realisme, sobretot en el tractament del paisatge. Es tracta d'obres molt narratives. Els vestits tenen un drapejat molt profús i profund. Es tracta d'una pintura molt detallista en la representació del món i que valora molt l'anècdota i l'expressivitat de les figures i del paisatge, també el seu simbolisme.
Les temàtiques són religioses (amb comitents) i escenes de caça, cortesanes, de cavalleries i d'amor.
Els daurats es fan molt importants i gairebé són omnipresents.
A Catalunya adopten aquest estil les obres de Lluís Borrassà i Bernat Martorell. A València, Marçal del Sax. A Mallorca, Francesc Comes. A Castilla, destaquen els germans Delli.
![]() |
| Adoració dels Reis Mags, Stephan Lochner, 1440 |
![]() |
| Díptic de Wilton, 1395 |
4- GÒTIC FLAMENC
És l'estil del segle XV dels Països Baixos.
Les obres d'aquest període es caracteritzen pel seu alt nivel de detall i de realisme. Podríem afirmar que la seva característica principal és l'excel.lència. Tot està molt treballat: cabells, vestits, objectes, fesonomies... Aquest avenç ve donat per l'ús de la pintura a l'oli. La perspectiva passa a ser aèria, creant un efecte de lluminositat atmosfèrica molt peculiar que il.lumina els objectes. Les figures s'observen des d'un punt de vista una mica més alt del que és habitual. S'adverteix profunditat.
S'introdueixen noves tècniques a la pintura, com el retratisme, sobretot a través de miralls (es fa el retrat d'algú a través del seu reflexe en un mirall estratàgic). Un altre recurs molt utilitzat és el de les finestres obertes que deixen veure paisatges molt reals.
Totes aquestes pintures tenen una forta càrrega simbòlica i cert erotisme. Una obra que demostra fins a l'excés aquesta tendència del simbolisme és "El jardín de las Delicias" de El Bosco.
Els clients acostumen a ser aristòcrates i burgesos que encarreguen les obres per gaudir-les el privat.
Alguns artistes d'aquest estil són Van Eyck, Van der Weyden, Van der Goes, Hans Memling, Muttscher, etc.
Podem establir una evolució estilística. En un primer moment, es creen obres com el "Políptic de l'anyell místic" o la "Verge del Canciller Rollin". En un segon moment, situem el Descendiment de Van der Weyden i, en un tercer, l'obra de El Bosco.
A Catalunya, assimilen aquest estil als pintors Lluís Dalmau i Jaume Huguet. A València, Jocomart i Reixach. A Mallorca treballa Pere Nisart i a Castella, el pintor Bermejo.
![]() |
| Tríptic Portinari, Van der Goes, 1476 |
![]() |
| Tríptic Weri, Campin, 1438 |








Comentaris
Publica un comentari a l'entrada