Ordres mendicants (Part II): diferència entre monjos monacals i frares conventuals i els convents de Barcelona

MONJOS	FRARES
Viuen al monestir: lloc aïllat	Convents urbans: monestirs de ciutat
Estan arrelats a un lloc	Es mouen constantment, van allà on calgui
Tenen vestits especials per fer missa	Sempre porten el mateix hàbit (túnica)
Viuen de la subsistència del monestir	Viuen de la caritat
Mengen el que produeixen	Mengen el mateix que mengen els pobres
Són propietaris	Són mendicants i no tenen possessions
Vida monacal	Vida mendicant
Cobren impostos i delmes	Prediquen i viuen d'almoines
Tenen un cap vitalici	Priors rellevats cada cert temps
Cap triat pel bisbe/rei	Prior triat pels propis membres
Distinció de classes a la congregació	Tots els integrants tenen el mateix status
Tendència a l'opulència	Austeritat
El fidel s'apropa a ells	Ells s'apropen al fidel
Cultura monacal (contemplatius)	Cultura urbana (actius: predicació, escoles, universitats)
Regla de Sant Benet	Regla de Sant Agustí i les seves pròpies
Sedentaris	Itinerància entre convents
Treballen dins del monestir	Treballen fora
Monestir com a conjunt d'edificis	Convent utilitari i humil
No neguen l'opulència de la Santa Seu	Neguen l'opulència als temples i als rituals
Benedictins, cistercecs, trapanesos, cartoixos, jerònims...	Ordres mendicants: franciscans, dominics, carmelites, agustins i ordres menors

És molt important tenir clara la definició de convent: comunitat religiosa amb un número superior a 12 membres. El convent, en sí mateix, són els integrants, no els edificis on viuen. En realitat, les cases dels frares conventuals són petits monestirs urbans, molt austers, adequats a les seves necessitats espirituals (seu de la congregació, edifici pastoral, església, lloc on s'imparteix docència i es dona hospitalitat i serveis funeraris i, a vegades, un claustre). Se situen als barris perifèrics (finalment integrats dins les muralles) perquè és allà on es massificava la gent pobre i on s'obrien els hospitals (els generals com Santes Creus o els especialitzats com els llatzerets o els dels antonians dedicats al "foc de Sant Antoni", per tal d'aïllar als malalts en cas d'epidèmia i per considerar-se llocs més sans i ser més barats) i altres infraestructures socials com orfenats, manicomis o hospicis.

La distribució de les residències conventuals correspon a les necessitats bàsiques d'habitatge dels frares. Com que tenen tendència itinerant, molts d'ells no creen edificis, sinó que s'adapten a aquells que els cedeixen o que poden llogar o comprar amb les almoines i donacions. Es divideixen entre sales comunes i funcionals, botica i cel·les. A vegades, depenent de l'espai, s'incorporen biblioteca i horts.

Els seus temples segueixen una tipologia comuna: les esglésies de predicació. Aquestes esglèsies són llocs amples, amb nau única, ambients únics i una acústica perfecta. Gairebé totes tenen púlpit (balconet elevat des d'on el frare fa la predicació i que li permet ser escoltat i ser vist per tothom) i confessionaris (obligatoris després del Concili de Trento de 1515). Solen ser de dimensions humils però amb gran capacitat de fidels. Tenien capelles als laterals (ritus de famílies privades, tombes monumentals de personatges urbans que volen enterrar-se ad sanctus o al costat de les relíquies dels sants, gremis i confraries), absis poligonals i façanes senzilles que s'obren al carrer. 

A Barcelona, trobem moltíssims exemples: el convent del Carme, el de Sant Francesc (litoral), Santa Caterina (avui és el mercat), Sant Agustí (enderrocat per fer la Ciutadella), el convent de Santa Clara, el de la Mercè, Sant Llàtzer (una leproseria o llatzeret), el convent dels Àngels (al costat del MACBA), Sant Daniel, el de les magdalenes (que recollien dones perdudes), el de Jerusalem... només al Raval s'hi van acumular més de 20.

Panorama de Barcelona des del mar al segle XVI. Dibuix d'Anthonis van den Wijngaerde.
S'hi poden apreciar les dues catedrals de la ciutat (Catedral i Santa Maria del Mar) i el bosc de torres-campanars dels convents i parròquies de la ciutat, especialment el convent de Sant Francesc obrint-se cap a la platja a l'esquerra i el de Santa Caterina a la dreta.

FER A FER-HO GRAN,  CLIQUEU AQUÍ