Quins tipus d'habitatges o FOCS eren els més comuns a les ciutats i pobles i viles catalanes i com podem identificar els edificis que han sobreviscut o les parts que s'han salvat de les remodelacions històriques (privades, urbanisme, terratrèmols, desamortitzacions, guerres...)?
Durant l'època gòtica a Catalunya, distingim diferents tipologies de residències privades:
- CASES NOBLES O PATRÍCIES.
 |
| Palau Baltà, Vilafranca. A la barana de la tribuna es veuen plafons calats com els que s'utilitzen a les decoracions de les escales. |
Durant el segle XVI es viu un gran procés d'urbanització de les ciutats i de les viles rurals per part de la noblesa que es construeix palaus.
Recordem que les cases patrícies de Barcelona dels segles XI-XII, per exemple, es construïren adossades a la muralla romànica , en els trams entre dues torres i absorbint-ne una, com a poc, a l'edifici. La plana noble d'aquestes cases se sol situar al camí de ronda de la muralla. Hi construïen estructures permanents a sobre, que moltes vegades sortien de la muralla o en penjaven. Són exemples la Casa de l'Ardiaca o el Palau del Carrer del Bisbe.
En trobem de diferents tipologies gòtiques:
- Amb pati obert, sigui al davant de la porta principal, al costat o darrere.
- Cases de quatre blocs i de 3-4 pisos que s'articulen al voltant d'un pati central. Una escala noble relaciona la planta baixa amb el primer pis que es mostra com a galeria d'arcs que lliga tots els espais. A vegades, incorpora una torre baixa (evolució de les cases romàniques adossades a les muralles)
- Cases en un sol bloc o casa "de cós", amb planta rectangular i paral.lela o perpendicular al traçat del carrer. Solen tenir 2-3 plantes i mostren una finestra coronella al Pis noble (primer pis) i/o ulls de bou. Responen a la parcel.lació gòtica de la ciutat, tot i que moltes vegades s'engrandien a mesura que els propietaris anaven comprant les parcel.les del voltant que convertien en annexos relacionats, eixides (patis), corrals o jardins.
Totes elles tenen en comú la tipologia de façana de rectangle apaïsat subdividit entre el mur de pedra picada vertical i el fil inclinat de la teulada. Els pisos es poden llegir com a registres horitzontals i sempre es poden observar una o un seguit de finestres coronelles al pis noble (per ressaltar-ne el poder de qui hi vivia). La porta es monumentalitza amb un arc de mig punt adovellat ("portal de punt rodó"). Domina el ple sobre el buit i s'obren poques obertures. Tampoc acostumen a ser simètriques i les decoracions escultòriques -poques- solen situar-se a les portes o finestres. També trobem aquest tipus de façana a totes les ciutats catalanes i del Mediterrani amb les que Barcelona tenia contacte: Carrer Lledó i Carrer Montcada de Barcelona, la Casa Julià de Perpinyà, el Palau Real de Vilafranca del Penedès, Casal de l'Almirall i d'en Bou de València, Palazzo Abatellis de Palermo, Palazzo Belluomo de Siracusa...
Les escales dels patis (els patis mallorquins es diuen clastra) poden tenir la barana de mur. Les baranes de les escales més riques -i també moltes de les esglésies i claustres del gòtic- es decoren amb plafons calats o traceria gòtica que forma dibuixos geomètrics. En el segle XVI, les escales segueixen al pati, però incorporen un segon tram a l'interior d'una crugia de la casa, com al Palau Centelles. Les baranes de metall que veiem a tantes escales, són posteriors (XVII-XVIII o posteriors).
Trobem escales nobles molt treballades al Carrer de l'Almudaina de Palma i Ca n'Oleo, a Cal Moliner, al Palau Dalmases de Barcelona, al Palau Abatellis. Però també a d'altres edificis civils i religiosos.
A més, les cases gòtiques contenien altres tipus d'escales entre els seus murs. Les de pedra acarada als edificis nobles i religiosos i als exteriors dels edificis com a escalinates. A vegades s'encaixonen entre murs. Les escales de caragol van començar a utilitzar-se durant el Romànic, però perduren durant el gòtic perquè ocupen poc, obren sortides a qualsevol punt, s'il.luminen amb facilitat i són fàcils de fer. Consten d'un nucli de pedra laborada que se centra dins d'un tub de parets circulars que s'emplena de graons triangulars o lúnules que ascendeixen. Aquests graons es fan amb esquadres que roten sobre el nucli i cobreixen la circumferència al superposar-se. També les trobem a tota mena d'edificis civils o religiosos.
La concepció del pati canvia cada cert temps durant el gòtic. Al segle XIV són llocs íntims, petits, molts d'ell a cel obert. Durant aquest segle les escales són rectes o en escaire i amb arrambladors esculturats i plafons calats. Al segle XV, les escales es monumentalitzen i els patis es fan més grans. S'accedeix al pati a través d'un portó de mig punt adovellat i d'un vestíbul enteixinat de fusta. A les portes dels despatxos de la planta baixa, es col·loquen talles i escuts heràldics. Es poden veure finestres amb arcs conopials, finestres coronelles, ulls de bou i finestres bocellades.
Les cases patrícies o senyorials medievals es mantenen gòtiques fins al Barroc, només alterades per algun afegit renaixentista en la decoració. És durant el Barroc quan es comencen a remodelar, enderrocar o destruir.
- CASES SIMPLES (les més nombroses).
En trobem alguna amb pati, com la de la Pia Almoina de Banyoles. També les casetes d'una sola habitació i algunes cases de mercaders amb estances especialitzades per al seu ofici. El gruix de cases dels pobles i ciutats està representat per les cases d'artesans, molt senzilles i mitgeres, que copien la forma i la disposició de les tavernes romanes. Es tracta de cases d'una sola crugia, però que podia créixer en paral.lel si s'adquiria la parcel.la del costat. A vegades, l'eixida o el corral de darrere feien que la seva planta fos en angle recte. Solien ser perpendiculars al carrer.
Se'n construïren moltíssimes entre el segle XIII-XIV.
Es tracta d'habitatges petits, freds (estaven en carrers estrets i, encara que tenien finestres -poques- aquestes no asseguraven la correcta ventilació ni una il.luminació suficient a causa de la localització-.
Com es fan amb materials pobres, gairebé no s'han conservat perquè ha calgut substituir-les per altres de millor qualitat. Però sabem on estaven si atenem a la o les parcel.les que ocupaven. Les que tenien escultures o elements artístics (com arcs conopials o finestres coronelles) es poden datar. Gairebé tota la resta de construccions, les de maçoneries senzilles o tàpies de fusta, s'han perdut, com en el cas de Montblanc.
S'anomenen cases d'artesans perquè és l'habitatge on vivien i treballaven els artesans i les seves famílies i potser un aprenent. Són la tipologia d'habitatge medieval més abundant d'Europa.
La planta baixa era la planta del treball i s'hi localitzava el taller, la botiga i el lloc d'emmagatzematge de matèries primeres. La primera planta era l'habitatge privat: on es cuinava i on es dormia. Gairebé no tenien mobles ni decoració i solien ser contínues, es passava d'una estança a l'altre -tenien una o dues estances-, no hi havia passadissos.
Les golfes obertes -si la casa en tenia- eren el lloc per a guardar coses. Tot es comunicava mitjançant una escala interior. La casa es rematava amb una teulada inclinada de teula àrab.
Un petit pati -si es tenia- permetia crear un pou negre on enterrar els pixums, gaudir d'un pou, cultivar un petit hort o criar un animal.
Les façanes no eren gaire amples i les cases acostumaven a tenir entre 10-15 metres de profunditat. Moltes d'elles incorporaven una porxada de lliure circulació a la planta baixa que s'avançava al vial i se sumava als dels veïns fins a formar carrers completament porticats. Podem afirmar que aquest tipus de casa tenia una relació molt directe amb el carrer.
 |
| Cal Dorda, Vilafranca del Penedès. |
Algunes d'elles s'embellien amb portals de punt rodó adovellats i alguna finestra coronella. També trobem portals amb llindar (la porta quadrada) a vegades tallat i alguna finestra amb arc conopial amb motllures o sense. Aquesta tipologia sol associar-se a les cases del segle XVI i al gòtic tardà. Les finestres també poden ser quarterades en aquest segle. Les quarterades són típiques del Renaixement i l'observem en les edificacions híbrides. Al Carrer Còdols de Breda se'n veuen alguns exemples.
No hi ha gairebé cap exemple de casa gótica que s'hagi conservat intacte o completa, excepte la Casa de l'Almoina d'Inca.
En cap cas, les finestres ni els portals es justifiquen simètricament a la façana.
Recordeu, els edificis que mostren arcs conopials -amb motllures o no-, solen datar-se al segle XVI i, fins i tot, al XVII. Quan parlem d'aquests segles -especialment del segle XVI- ens referim al gòtic tardà. I recordeu que l'Art gòtic va allargar-se a les nostres terres fins al segle XVII (la Catedral de Tortosa data d'aquest segle) i el Renaixement va ser més anecdòtic que protagonista en l'Art de la Corona (amb excepcions). Les finestres coronelles solen ser del segle XIV-XV. Generalment, si trobem una d'aquestes finestres en un edifici, parlem d'un edifici que va ser gòtic o va incorporar la finestra durant el gòtic, però és anterior i ha estat remodelat. Tot i que, a vegades, aquests motius artístics s'han traspassat d'edificis gòtics a d'altres més actuals per embellir les façanes o per salvar-los (recordeu també la Teoria del Reaprofitament constructiu). Cal esmentar, també, que tot i que els colors de la trama urbana del gòtic eren els grisos de les pedres i els marrons de les teules, existia el costum barceloní de cobrir els edificis amb una pàtina ataronjada de morter de calç i òxid de ferro.
--->>> EL REPTE que us plantegem: Seríeu capaços i capaces de reconèixer els edificis civils gòtics que van ser residències o que encara ho són però després de moltes reformes? Sabríeu distingir una escala gòtica d'una del segle XVII o Barroca o Neogòtica? I si ens envieu fotografies de les vostres troballes i les comentem? Seria molt xulo!!!
VOCABULARI:
finestra coronella: Finestra bífora, trífora... o finestra geminada (les que es divideixen amb columnetes)
Arc conopial: Arc apuntat amb un vèrtex cap amunt al centre.
crugia: espai comprès entre dos murs de càrrega o dos pòrtics. Cadascuna de les paets en què es divideix un edifici. També se'n diu cos ("casa de cos" seria "casa d'una crugia")
ull de bou: finestreta circular
parcel.la: superfície delimitada de terreny sobre el que es construeix.
clastra: pati central i empedrat d'una "possessió" o casa senyorial.
lúnula: graó amb forma de lluna
teula àrab: teula corba, encara la utilitzem!
finestra quarterada: finestra quadrada que es divideix en 2 quadradets petits a la part de sobre i un de gran a la resta o bé 2 quadrats petits a la part d'amunt i 2 rectangles a la resta. Les divisions es fan amb pedra motllurada
BIBLIOGRAFIA
GARRIGA, JOAQUIM; L'arquitectura i les arts a Catalunya a l'època del Renaixement, IEC, Catalan Historical Review núm.9 pp147-167
GRAUPERA, JOAQUIM; Art gòtic al Baix Maresme (s XII a s XVI), Dept Història de l'Art , UB, 2004.
enciclopèdia.cat (articles sobre tipologies d'habitatges gòtics)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada