"Els pobres construïren un grup força nombrós, com ho prova la quantitat d'institucions de caritat que a partir del segle XIII sorgiren a l'ombra de l'esglèsia. Aquestes institucions, a part de complir una finalitat religiosa, exercien una funció social per calmar les tensions en les èpoques de calamitats. A la Girona dels segles XIV i XV trobem esclaus, tàrtars, sarraïns, russos, xarquesos, etc. Sembla que hi havia més esclaves que esclaus. El seu valor depenia de l'edat i de la utilitat per al treball. Exercien de criats, d'objectes de producció i de plaer, i en posseïen totes les classes socials, fins i tot alguns clergues. Podien esdevenir lliures per concessió de l'amo o per redempció a través de treball.
Les dones públiques residien al bordell. En temps del rei Pere el Cerimoniós, el bordell estava situat a la Pujada de Santa Eulàlia, cosa que provocava conflictes amb els monjos de Sant Pere de Galligants. Al segle XIV el bordell era localitzat al carrer de Vilanova i l'explotava un hosteler.
Els jueus formaven un grup marginat obligat a viure al Call i a diferenciar-se en el vestir. En unes ordinacions municipals hom les equiparava a les dones públiques i se'ls prohibia que toquessin els productes alimentaris de les botigues si no n'havien abonat l'import, La majoria dels jueus es dedicaven al préstec usurari, amb interessos molt elevats, i tractaven tot sovint amb clients de pobles veïns.
Una altra minoria present a Girona, poc significativa i de la qual no sabem gaire res, era la dels mudèixars."
CLARÀ, Josep, Introducció a la Història de Girona, Edicions del Pèl, Salt, 1983, pp.63 a 65.
(A través del Traça).
