Ens passem dels missatges a través dels comentaris dels primers posts a un grup de Facebook.
Si necessiteu res, tirem de mail.
Els menors d'edat necessiteu que els vostres tutors n'autoritzin l'entrada i es comprometin a fer-vos el control parental, no us n'oblideu!
Per a entendre les expressions artístiques i l'estil que va produir l'Ordre del Císter és necessari centrar-nos en els edificis o les decoracions i estudiar-les de manera visual. Però no sempre en tenim prou per a entendre-les i necessitem també consultar documentació gràfica i literària per a fer-ne un estudi exhaustiu que ens permeti solucionar tots els dubtes o incògnites i formular una teoria vàlida.
En aquest cas, per tal d'entendre la formulació estilística de les solucions formals que s'adopta dins de la congregació, recorrem a textos i documents que en fan referència, com la literatura escrita pel mateix Bernat de Claraval sobre el rebuig a la sumptuositat i a la riquesa expressada als monestirs cluniacencs.
A l'Apologia a Guillermo, escrita el 1124, Bernat de Claraval defineix les característiques de la nova estètica que proposa per a la seva ordre: descarta la pintura, l'escultura i reclama senzillesa arquitectònica i l'eliminació del superflu als seus espais per tal de no destorbar als monjos mentre reflexionen sobre Déu. Es tracta d'un compendi de normes que es van dur a terme en la construcció dels monestirs cistercencs.
Aquest text és una crítica ferotge a tot allò que ell considerava excés dins de l'Ordre de Cluny.
Es dirigeix a Guillermo, l'abat benedictí de St. Thierry i li demana que li faci costat.
Principals arguments:
- Distingir entre esglésies parroquials i les dels monestirs. Ell creu que les esglésies parroquials són per als homes carnals que no saben llegir, per això necessiten excés de pintura i escultura. Les esglèsies monacals no en necessiten perquè les transiten els homes espirituals.
- Rebuig de la pintura:
"Mostra'ls un quadre bell d'algun sant. Com més brillants són els colors, més santificat els semblarà. Senten més veneració per la bellesa que per la santedat. Per això adornen les esglésies. Posen grans canelobres de bronze, meravellosament llaurats, amb gemmes que brillen intensament. Quin és el propòsit? Guanyar la contrició dels penitents o l'admiració dels espectadors? Quina classe de reverència es demostra als sants quan posem els seus quadres al terra i caminem sobre ells? La cara d'un sant és trepitjada sovint pels peus dels pearons. Si les imatges sagrades ja no signifiquen res, per què al menys no economitzem en la pintura? Per què hem de tenir quadres atractius on es poden embrutar? Convinc. Permetem que això es faci a les esglésies perquè si és danyós per a l'inútil i el cobejós, no ho és per al simple ni pel devot."
- Rebuig de l'escultura:
"Però als claustres, on els germans estan llegint, què són aquestes monstruositats? Quin sentit tenen aquests micos bruts, els lleons ferotges, els centaures monstruosos, els mig homes, els tigres ratllats, els soldats que lluiten i els caçadors que bufen els seus corns? En algun punt pots veure molts cossos sota el mateix cap, en altres veus molts caps a sobre d'un mateix cos... així que... tan meravelloses són les formes que ens envolten que és més agradable llegir el marbre que els llibres i passar el dia sencer amb aquestes meravelles que meditant la llei del Bon Senyor?
- Rebuig de la riquesa en els monestirs perquè la riquesa la necessiten els pobres i rebuig de les imatges perquè dispersen l'atenció dels homes:
"Però els monjos que han renunciat a les coses boniques i afalagadores per a dedicar-se a Crist, són com els gentils que aprenen els seus trucs i serveixen als seus ídols? Busquem diners o benefici espiritual? Totes aquestes vanitats meravelloses inspiren a la gent a contribuir amb diners i no a pregar ni a resar. Així la riquesa atrau riquesa i els diners produeixen més diners. Visiten l'església amb pedretes (llavors) d'or i deixen que els seus fills estiguin nus. Els ulls dels rics s'alimenten a costa de l'indigent. És això bo per als homes pobres? I per a les persones espirituals?"
"Vanitat de vanitats, més insensata que inútil: l'església resplendeix sobre els seus murs i li manca tot el que necessiten els seus pobres!"
El podeu llegir sencer aquí
A Exordi del Císter i resum de la Carta de Caritat, ens trobem:
-Al capítol XXV (El que està permès i el que està prohibit respecte a l'or, la plata, les joies i la seda) es reflexiona sobre els objectes litúrgics:
"Els draps dels altars i els vestits dels ministres no seran de seda, excepte l'estola i el manípol. La casulla serà d'un únic color. Tots els ornaments del monestir, els vasos sagrats i la resta de coses que s'hagin d'utilitzar, no tindran or, plata o joies; però el calze i la cànula, i només aquestes dues coses, podran ser de plata o daurades, de cap de les maneres seran d'or"
- Al Capítol XXVI: Escultures, pintures i creus de fusta es reflexiona sobre l'ús de les imatges rituals:
"No és permès tenir escultures a cap lloc i només es permet la pintura a les creus, que seran obligatòriament de fusta"
Altres monjos es van sumar a les declaracions de Claraval:
- Hug de Fouillou va dir al segle XII: " (...) que es llegeixi el Gènesi en un llibre, no en una paret...".
- Aelred de Rievalux va complementar-ho: "Per què aquestes grues i aquestes llebres, aquestes daines i cèrvols, aquestes garses i cèrvids als claustres dels monjos?
Tot això no està conforme amb la pobresa monàstica i no serveix per a res més que afalagar els ulls dels curiosos..."
Vocabulari:
Exordi: Primera part d'un discurs que té per objecte preparar l'atenció, la benevolència, dels oients.
La senzillesa, tenir l'imprescindible i viure com ho dicta l'Evangeli. Aquest és el propòsit de l'Ordre del Císter.
Com sorgeix:
El segle XII va ser el segle dels monestirs i, sobretot, dels monestirs dependents de Cluny. Aquesta Ordre havia arribat a un estat sever de corrupció degut al nicolaisme i a la simonia i el seu clero semblava més un estament corromput de la noblesa que un grup de representants de la religiositat i de la bona moral europea. Es cometien tot tipus d'irregularitats i gairebé ja ningú complia la Regla de Sant Benet a la que es van comprometre. L'Ordre del Císter neix al segle XII amb la intenció d'acabar amb aquest caos moral on es desenvolupava Cluny i promoure l'espiritualitat pura de la Regla de Sant Benet.
El primer pas el va donar Roberto de Champagne quan va retirar-se a viure aïllat amb 21 monjos a un bosc de Citeaux (d'aquí el nom) per a seguir de forma estricte la Regla. A aquests els van seguir d'altres monjos com Bernardo de Fontaine, fundador d'una filial d'aquesta ordre a Claraval i de la que en seria abat amb el nom de Bernardo de Claraval. En molt pot temps, l'Ordre ja comptava amb quatre monestirs filials (Forté, Pontigny, Claraval i Morimond).
Al segle XII es van fer tan famosos que van tenir representació monacal a mitja Europa: Itàlia, Alemanya, Irlanda, Espanya, Escandinàvia, Polònia i Hongria.
La Regla de Sant Benet adoptada pel Císter:
Com a "restauradors" de la Regla Benedictina original van portar a terme diferents mesures: amb la voluntat de distingir-se de Cluny, van deixar de tenyir els seus hàbits de llana blanca i van ser anomenats "monjos blancs". Respecte a l'alimentació, van renunciar a la ingesta de carn i només se'ls permetia beure certa quantitat de vi. Practicaven el fuga mundi o fugida del món, fent aïllament als monestirs de zones rurals. Per primer cop, els monestirs s'obren als conversos o laics que també treballaven i resaven amb ells, tot i que a nivell efectiu estaven separats. A més d'orar i de crear cultura, els monjos també feien treballs agrícoles manuals ma a ma amb els conversos del monestir. Aquest fet va suposar un repoblament notable de zones sense gaires recursos i el desenvolupament de tècniques de conreu i de producció que encara sobreviuen: el graner cistercenc i el treball agrícola especialitzat, viticultura de qualitat, selecció d'espècies ramaderes, comerç de la llana, piscicultura, enginyeria hidràulica -canalització i molí hidràulic, martell hidràulic...-, molins de vent, manufactura del vidre -grisalla-, cocció de teules i de rajoles,...
Els diumenges abandonaven el labora del camp i es dedicaven a la lectio divina (lectura de la Bíblia) i menjaven menys i anaven a 10 misses.
Però potser una de les mesures més "reformistes" que ens interessa des de la Història de l'Art és el rebuig a la sumptuositat decorativa de les esglésies i espais/edificis religiosos.
Art cistercenc:
L'Ordre entén l'Art com a una eina auxiliar per al monjo per a trobar a Déu al seu interior i per aquest motiu, Bernat de Claraval exigia que l'Art fos tan senzill que no distragués als religiosos. Les creacions relacionades amb el Císter són sòbries i monocromes i orienten a qui les transiten/observen en la meditació pura.
Com a grans aportacions de l'Ordre del Císter a l'Art destaquen la grisalla i la rajola amb les quals cobrien les superfícies dels seus monestirs.
A) L'Ordre no acceptava les vidrieres de colors de les esglésies medievals i va animar als seus monjos a decorar/tancar els edificis dels monestirs amb vidrieres "albae fiant, et sine crucibus et picturis" (blanques, sense creus ni figuracions) tot i que van tolerar els motius vegetals i els geomètrics. Aquestes vidrieres monocromes es coneixen com a grisalla i les creaven ells mateixos als seus forns de vidre.
B) Les rajoles d'argila van substituir les lloses o el marbre de les pavimentacions dels monestirs cistercencs. Les creaven, com la grisalla, als seus propis forns de terrissa. Podien ser decorades mitjançant estampació: quan l'argila encara està crua, es fa pressió amb un tampó que deixa els solcs del dibuix. Posteriorment, els solcs s'omplen de pasta d'argila blanca i es couen les peces. Finalment, es vitrificaven per tapar els porus. Aquestes decoracions van portar a alguns abats a ser acusat de sumptuosos i van haver de ser corregits.
Arquitectura:
Els edificis destaquen per la seva austeritat. Les esglésies apareixen nues de decoració, amb parets i capitells nus o amb motius vegetals de molt bona qualitat. Han de ser edificis més útils que bells. També els claustres apareixen nus d'escultures en oposició a l'opulència dels claustres o "jardins de pedra" de Cluny. Els edificis tenen com a única decoració la mateixa pedra i les seves tonalitats i com incideix la llum sobre aquesta. Els murs es pintaven de blanc i els vidres de les finestres només podien ser blancs. Això convertia els edificis monàstics i les seves esglésies en llocs molt il´luminats i místics.
Consideraven que l'escultura era una despesa inútil que es podria invertir en saciar la fam del pobre. Claraval també va negar que les imatges representessin cap forma de coneixement perquè a Déu només se'l podia conèixer a través de la lectura de les Santes Escriptures. L'aparença dels seus monestirs és conseqüent amb les seves aspiracions: silenci, austeritat, contemplació i ascetisme.
Arquitectònicament, destaca l'ús monumental de l'arc apuntat i de la volta de creueria o de canó apuntada, que defineixen el seu estil com a precursor de l'estil gòtic ("estil de transició").
Les esglésies d'aquests monestirs eren de tres naus en els masculins i d'una en els femenins. Generalment, de planta de creu llatina. De les façanes, se'n destaquen els òculs amb motllures concèntriques que van evolucionar en rosasses amb traceries de cercles concèntrics connectats per columnes disposades radialment. Les portalades són molt grans i contenen un bon nombre d'arquivoltes que es decoren amb motius geomètrics (dents de serra, zig-zag, punta de diamant...) que reposen sobre parelles de columnes. Els capitells no solen estar decorats i si ho estan, tenen motius vegetals.
Rosassa desenvolupada amb columnes radials i arquivoles amb motius geomètrics. Font: arteguias.com
D'entre les estances habituals dels monestirs destaquem el claustre (la font es cobreix amb un petit edifici anomenat "lavatori" que dona intimitat a qui la utilitzi), Sala Capitular (quadrada i amb volta de creueria que descansa sobre mènsules al mur, molt típic del Císter), dormitori (un d'enorme a mode de sala amb volta de canó amb arcs de diafragma -tal com vam veure als hospitals), l'escala del dormitori, l'armadium, l'auditori, el calefactori, el refectori (menjador) al costat de la cuina, scriptoria, farmaciola, la porta que connectava l'edifici dels conversos amb el dels monjos, latrines... El monestir inclou l'església, el graner i els edificis industrials (molins, farga, edificis relacionats amb la ganaderia i basses de peixos...).
Exteriorment, no estava permès construir torres i s'hi veuen clarament com els contraforts de les voltes es projecren cap a fora. Això fa que es percebin com construccions molt horitzontals mentres que l'interior dona la sensació de molta verticalitat.
A Catalunya:
A Catalunya es van crear 4 monestirs cistercens molt importants: Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges i Bellpuig. Tots ells són avui visitables i segueixen actius com a monestirs.
Podeu veure tots els monestirs d'aquesta ordre a Catalunya en aquest mapa interactiu .
Podeu aprofundir sobre el Císter a la Península, des d'aquí (molt recomanable).
Recordeu que les Desamortitzacions de Mendizábal que es van dur a terme durant el segle XIX van deixar en l'oblit molts d'aquests monestirs que no s'han pogut conservar en bones condicions.
Un altre web molt recomanable: cister.architecture
Vocabulari
Nicolaisme: Vici del clero de no mantenir el celibat.
Simonia: Vici del clero de negociar amb l'espiritualitat en relació als sacraments i als càrrecs eclesiàstics.
BIBLIOGRAFIA:
QUESADA CABALLÉ, Oriol, L'Ordre del Císter. Els monestirs cistercencs a la Catalunya Nova (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, Universitat de Barcelona, 2018
El mot deriva del vocable llatí claustrum, que es relaciona amb el verb claudere que es tradueix com tancar.
El claustre és un recinte quadrat, rectangular o trapezoidal, voltat de murs amb galeries cobertes que s'obren al pati. Aquestes galeries estan formades per arcs (de mig punt o ogivals, depenent de l'època de construcció) que descansen sobre columnes o dobles columnes de pedra o de marbre que arrenquen totes d'un basament comú o pedrís que era usat també com a seient. Als edificis civils com a les universitats arrenquen directament de terra. Els trobem als monestirs, convents, al costat occidental de les catedrals i universitats medievals.
Són un lloc de recolliment, meditació, lectura i reflexió. En algunes esglésies de peregrinació, els claustres eren llocs on els peregrins podien descansar entre misses o audiències (Montserrat o Convent de Sant Francesc de Barcelona). També s'hi celebraven processons durant algunes festivitats religioses.
Cada galeria es diu panda i el mur de cada panda es diu benedictos. Aquests espais eren utilitzats com a llocs d'enterrament per a famílies destacades o monjos. Els passadissos es cobrien amb lloses sepulcrals, s'hi col.locaven tombes, nínxols, ossaris,... a les parets i al pedrís s'hi acumulaven exvots i donacions funeràries...
Al mig del pati enjardinat -amb plantes medicinals o amb un hort- sol haver-hi una font o un pou on conflueixen els 4 camins que surten dels accessos a les galeries. Aquest punt d'aigua podia ser emprat pels monjos per a fer les ablucions (netejar-se) o per regar.
La font o el pou evoquen la idea del Paradís descrita al Gènesi. Representa el punt d'unió entre el cel i la terra. Paradís prové de la llengua persa i significa "jardí tancat enmig de la terra àrida". Els cristians van assimilar-lo com el Jardí de la Felicitat on van viure Adam i Eva i exposen vegetacions exuberants i brolls d'aigua en un intent d'emular-ho.
Les columnes, normalment, es complementen amb capitells i àbacs historiats que segueixen un esquema iconogràfic que recorre la galeria. Els capitells romànics i gòtics són del tipus tronco piramidal invertit i presenten relleus i talles a les quatre cares.
Altres punts amb decoracions escultòriques podien ser els pilars de les cantonades -a l'angle del passadís- formant frisos amb els capitells o escenes complexes que es desenvolupen a través de tota la superfície (Claustre romànic de Silos). També es monumentalitzen la porta que connecta el claustre amb el temple i la que el connecta amb la Sala Capitular.
L'escultura dels claustres o dels "jardins de pedra" és docent i pedagògica, com també ho eren la pintura romànica o els vitralls gòtics. La gent dels pobles i de les ciutats no sabien llegir ni tampoc podien accedir a les Bíblies i les imatges eren la forma més eficaç de fer-li's arribar el missatge de Déu.
Quines diferències hi ha entre els claustres romànics i gòtics?
Si bé ambdues tipologies segueixen el mateix esquema en planta (espai quadrangular, font, arcades, pedrís) i en funció (llocs d'enterrament i de reflexió monacal) existeixen diferències estilístiques i arquitectòniques:
- Els sostres. Ambdós estils poden mostrar embigat als sostres (sostre pla) dels passadissos. Als claustres romànics pot aparèixer la volta de canó i la volta de creueria en el cas dels claustres gòtics.
- L'altura. Al ser la volta de canó més pesada, es requereixen murs més gruixuts i baixos que la sostinguin. En canvi, amb l'ús de la volta de creueria -i dels arcs apuntats a les galeries-, els passadissos poden elevar-se una mica més perquè aquest tipus de volta permet murs més lleugers, típics del gòtic.
Ambdós estils optimitzen l'espai sumant-hi pisos. És estrany veure claustres de més de dos pisos (excepte al del Monestir de Pedralbes. Aquest té un tercer pis que es va construir en una època posterior). El pis superior, tant en l'estil romànic com en el gòtic, és paral.lel a l'inferior, és a dir, els arcs es situen just a sobre dels arcs inferiors en completa simetria. En el cas del gòtic, aquesta simetria és més sofisticada.
- La decoració dels sostres i dels esquemes de les voltes. La volta de canó i el sostre embigat permeten que la decoració escultòrica es centri als capitells de les columnes, els pilars dels angles i els d'accés al pati, cornises (com al cistercencs) i decoracions del tipus franges llombardes que donen al pati. La volta de creueria, més sofisticada, permet que l'escultura també decori les claus de volta, les mènsules que sustenten els nervis de la volta i els frisos de capitells que es formen als pilars de les cantonades.
- Els arcs. Als claustres romànics, les galeries estan formades per arcs de mig punt que descansen sobre columnes. En el cas dels gòtics, per arcs apuntats -amb l'altura que els constructors es puguin permetre-.
- Les columnes. Es passa de les columnes o dobles columnes de fust rodó i gruixudes del romànic a les columnes primes, altes i gairebé sempre quadrilobulades del gòtic.
- Les arcades. Durant el romànic les arcades són profundes i buides, és a dir, no hi ha res en l'espai de sota de l'arc. En el cas de les arcades gòtiques, existeixen dues variants:
- Arcs apuntats que descansen sobre columnes primes, esculpides "en serie".
- Arcs apuntats amples que incorporen traceria que divideix l'espai en altres arcs apuntats que van descansant sobre columnes molt lleugeres.
- Els capitells. Tots dos estils comparteixen la forma tronco piramidal (més estilitzada durant el gòtic). Els capitells romànics són més simbòlics i "conceptuals", és a dir, més de mostrar la idea que la forma real. I inclouen més temes i més bestiari. Els capitells gòtics són més estilitzats perquè els fusts de les columnes són més prims. Moltes vegades són seriats (se'n fabriquen molts d'iguals). Mostren l' "emocionalitat" gòtica (recordeu els somriures que hem vist a les façanes!) i més varietats de moviments a les figures representades. Són molt freqüents els capitells amb motius vegetals com els dobles nivells de fulles, els d'animals fantàstics i els d'escuts.
- Els materials. Pas de la pedra a l'alternança de pedra i marbre a partir del XIV
Temàtica escultòrica dels capitells:
Els temes representats als frisos i capitells s'han de llegir l'un darrere de l'altre perquè narren cicles evangèlics o escenes de la vida d'un personatge de la Bíblia: el sant o santa a qui es dedica el temple, altres sants o Pares de l'Església, la vida de Crist o de la Verge, la Passió de Crist, el Gènesi i la Creació del Paradís, altres escenes de l'Antic Testament.
A les claus de volta de les voltes de creueria es representen els evangelistes, sants, alguna escena de Crist,...
Un tema que trobem poques vegades és el del Mestre d'obres esculpint un capitell. Acostumen a ser autoretrats dels mestres escultors que hi treballen. Són més freqüents al Romànic. Un exemple molt especial és el capitell de l'Arnau Cadell del Claustre Romànic de Sant Cugat.
Evolució dels claustres:
L'excés d'escultura als claustres va portar a San Bernard i a l'Ordre del Císter a demanar austeritat i l'ús de la vegetació com a motiu escultòric.
Podem establir una evolució dels claustres de l'edat mitjana catalana amb aquests exemples:
Claustre romànic de Sant Cugat ---> Claustre de Poblet (Ordre del Císter) ---> Claustre del Monestir de Pedralbes (gòtic) ---> claustres gòtics amb influència renaixentista (gòtic tardà).
Recordeu també que en un mateix claustre poden conviure les pandes romàniques amb les gòtiques i fins i tot amb les gòtiques amb influència renaixentista. Això és degut al fet que molts van trigar tant a construir-se que es van superposar els estils arquitectònics.
Catalunya és una de les regions amb més quantitat de claustres romànics. Es distingeixen entre ells per la decoració escultòrica i solen ser molt semblants arquitectònicament. El més antic és el de la Catedral de Girona.
Exemples de claustres gòtics:
Claustre de la Catedral de Pamplona Claustre de Cadovin
Claustre de la Catedral de Barcelona Cloître de Bayonne
Claustre de la Catedral de Vic Claustre de la Catedral d'Oporto
Claustre de la Seu Vella de Lleida Claustre de la Catedral de Toledo.
Claustre de Santa Maria de Poblet
Claustre de Santa Anna de Barcelona
Claustre del Monestir de Pedralbes
Comparem:
Romànic ---> Monestir de Sant Cugat i aquí també
Gòtic ---> Monestir de Pedralbes
BIBLIOGRAFIA:
GUDIOL, José, Arte Antiguo y Medieval, Tierras de España. Cataluña. Fundación Juan March, Ed. Noguer, Barcelona, 1974.
BANGO TORVISO, Isidro, El monasterio medieval. Anaya. 1990.
Com entenien els ciutadans medievals les tempestes? Eren fenòmens meteorològics provocats per les bruixes . A l'edat mitjana, es cul...
