L'Art Gòtic: Arquitectura

Neix a l'Ille-de-France al segle XIII, a l'Abadia de St.Dennis, quan, per primer cop, és utilitzat aquest estil, en una edificació religiosa.

Les ciutats, revivificades gràcies a l'aparició del comerç i el desenvolupament de l'artesania, s'enriqueixen de tal manera que cerquen un estil diferenciador al dels segles anteriors que els otorgui una identitat històrica pròpia: l'Art Gòtic. Així doncs, es desenvolupen les antigues fòrmules donades per l'Art Romànic, que passa a ser considerat rural i heretat del regnat dels gots i, per tant, fora de temps.

Les ciutats han canviat. La burgesia és ara qui està en poder de gran part de la riquesa urbana i busca la seva representació social a través de l'Art.

Paral·lelament, una nova espiritualitat cristiana -també derivada d'aquesta nova visió del món des de la perspectiva urbana/humana- envaeix la vida religiosa i és ara quan començen a aparèixer els primers símptomes de luxe i esplendor dintre dels edificis religiosos. L'austeritat romànica en la que es menyspreava tot allò físic per tal d'arribar a Déu s'abandona, seguint una nova ideologia en la que aquest món físic i luxós sí és una connexió entre la persona i a la divinitat, ja que és Deu qui procura aquest estat de benestar a les ciutats. La nova filosofia religiosa defensa que a través de les coses del món i dels sentits, també es pot conéixer a Déu (basant-se en les idees del religiós Sant Francesc d'Asís i d'Aristòtil).

L'ARQUITECTURA GÒTICA:

1.1- Els nous edificis:

Aquest creixement de les ciutats, tant a nivell de població com de riquesa, afavorida pel comerç, l'artesania o les fires, dona lloc a la creació de diferents modalitats d'edificis adaptats a les noves necessitats socials:

Els edificis corresponents a les activitats econòmiques del comtat, com poden ser, per exemple, Les Drassanes Reials de Barcelona, o les de representació del rei, com els castells.

*Plànol de les Reials Drassanes de Barcelona

FONT: https://es.paperblog.com/les-drassanes-a-la-barcelona-d-abans-d-avui-i-de-sempre20-01-2016-3555547/

*Castell de Bell-ver de Palma de Mallorca

La gran activitat econòmica d'aquest context crea una nova tipologia de mercat: les llotges. Eren edificis públics on es reunien els comerciants per tal de vendre les seves mercaderies, generalment a l'engròs.

*Llotja de Palma de Mallorca

Els Palaus són cases grans amb decoració molt rica destinades a ser residència dels Reis, nobles i aristocràcia urbana. A vegades, les corporacions més riques de la ciutat hi celebraven reunions, com és el cas del Palau de Mar de Barcelona. S'estructuraven al voltant d'un pati amb escales que portaven al pis noble i s'hi accedia a través d'un gran portó.

*Palau de Cardona, des de cardona.cat

Els nous càrrecs de govern de la ciutat impulsen la creació dels Ajuntaments o Casa de la Ciutat.

A més, les ciutats es van dotar de més hospitals per poder donar cabuda a l'increment de la població que enmalaltia a causa de les epidèmies i la pobresa. Van sorgir nous convents, es van reaprofitar d'altres antics i es van adaptar a les noves necessitats amparant-se en l'estil gòtic. Es van construir noves muralles a les ciutats, ponts, recs...

També els convents van assumir les característiques gòtiques:

*Monestir de Pedralbes a Barcelona.

El fenòmen constructiu més important és el de les Catedrals. S'aixecaven sempre al mig de la ciutat i es mostraven amb orgull per ser símbol de prosperitat econòmica de la ciutat. S'hi feia derruir l'esglèsia romànica anterior per aixecar-la, doncs es volien distingir d'aquest període històric de domini got i, moltes vegades, se'n reaprofitaven les pedres. Es construïen per agrair a Deu una època de progrés econòmic o d'absència de peste; per donar repòs a les relíquies dels sants màrtirs i per competir amb altres ciutats que en tenien una, demostrant la superioritat econòmica. En un primer moment, eren els llocs on es reunien els gremis per fer reunions referents a l'ofici, les confreries, i on  s'aplegaven els governs municipals  abans de que es construïssin les Cases Consistorials.

2.- Característiques de l'estil:

En general, les possibilitats tècniques van permetre construir edificis més alts i més grans que en el romànic, gràcies a la incorporació de:

-Ús de l'arc apuntat o arc ojival: Permet generar la sensació de més alçada. El seu orígen és musulmà (es por veure molt sovint a les mesquites) i el primer edifici de Catalunya en utilitzar-ho va ser La Seu de Lleida, al segle XII. Com en el cas de l'Arc de mig punt, està format per dovelles (pedres que segueixen l'arc) i la clau (pedra que hi ha just al centre, on gairebé sempre, s'hi observa un motiu escultòric). Simbolitzen el cel, i la clau és la pedra que simbolitza l'Esperit Sant (amb molta freqüència hi apareix l'anyell esculpit).

A B

- Sostres construïts amb voltes de creueria, que permeten l’alleugeriment dels murs. El pes de les voltes recau directament sobre els pilars i sobre els nervis que dibuixen els arcs fajons, deixant lliure de càrrega de pes els murs, al revés del que passava durant el romànic amb les voltes de canó que requerien murs molt gruixuts. Els murs es fan ara només amb funció de tancament del recinte, i no cal que siguin massissos, per això es substitueixen per dos murets paral.lels que s'ajunten amb argamasa per estalviar pedra.

A B

A-Volta de canó romàmica. B- Volta de creueria gòtica.

- Nous tipus de pilars sobre els que reposen les cobertes de creueria. Es munten per peçes amb un forat al mig que s'omple d'argamasa per enfortir-los. Això permet enlairar-los molt més que al romànic.

- Ús dels arcbotants o arcs rampants. Es tracta d'elements arquitectònics que serveixen per transmetre part de l'empenta de les voltes de creueria fins als contraforts exteriors. També servien per facilitar la sortida de l'aigua de la pluja des de la taulada central fins més enllà del mur, per evitar així l'erosió del mur. La sortida de l'aigua acostuma a culminar-se amb una gàrgola.

- Tendència a la verticalitat. Si en el Romànic les línies eren horitzontals, les del gòtic són verticals (s'enlairen, es dirigeixen al cel i a Deu)

A nivell estructural destaquem diferents aspectes:

Planta de San Pere dels Galligants (per comparar). Planta de la Catedral de Reims. Planta de Santa Maria del Mar.

- Augment del número de naus perquè les Catedrals ara són més populoses i necessiten més espai pels fidels.

- Creació de la girola: passadís que recorre el perímetre de l'absis o altar major, per on poden transitar els fidels sense interrompre la missa.

- Multiplicació de les capelles i absidioles (absis petits que s'obren al mateix absis), corresponents a les adoracions privades de la noblesa, els gremis i la burgesia. Les capelles s'obren al murs perimetrals i fins i tot a la girola. 

Pel que fa a l'alçat dels interiors de les Catedrals, el gòtic fa evolucionar el model romànic. Així doncs, al primer pis veiem una successió d'arcades apuntades que reposen sobre pilars, al segon el trifori (és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central), i al tercer pis, el finestral o claristori decorat amb vitralls, que rodeja tota l'edificació i n'assegura la lluminositat natural.

Les portades es desenvolupen i s'omplen de decoració escultòrica al mainell, els muntants, les jambes, els capitells de les jambes, les arquivoltes, el timpà i els gablets. A vegades també a les mateixes portes de fusta.

Les portades s'engloben dintre de la façana, generalment dividida en tres parts: un cos central on s'exhibeix la rossassa i la porta de la nau central; i altres dos que corresponen a les torres i campanaris amb portes de les naus laterals. Horitzontalment es divideixen en 4 pisos: el de les portades, una galeria de sants, la rossassa i una galeria de finestres, tot i que aquest ordre pot ser alterat i no constutueix una norma.

3.- Com es construeix una Catedral:

El primer pas que es donava per construir una Catedral, era la signatura del contracte, en el que el Mestre d'obres i el Consell Eclesiàstic, encapçalat generalment pel bisbe, estipulaven els terminis del fi de l'obra, el projecte a realitzar i els sous.

Una vegada signat, el Mestre d'obres, contactava al seu equip a través dels gremis: excavadors, canters (gremi encarregat de gestinar el treball a les canteres, d'on s'extrèia la pedra), picapedrers (els que donaven forma al bloc i en fèien els carreus), escultors, empastadors (els encarregats de l'argamasa o ciment arcaïc), paletes, fusters (encarregats de fer estructures, maquinària, barraques dels traballadors i eines), ferrers, llautoners, vidriers... De la mateixa manera, cada representant de gremi triava a la gent que hi treballaria per ell i als peons (treballadors sense formació que s'encarregaven de les tasques més dures). També hi treballaven persones voluntàries, aquelles que havien de pagar un deute a la comunitat i esclaus.

El primer pas constructiu implicava l'expropiació i demolició de les cases colindants, l'enderroc de l'esglèsia que hi hagués en aquell lloc (excepte la cripta, que en tots els casos es manté) i l'aplanació del terreny.

Quan el terreny està preparat, s'excaven els fonaments que permetran que la Catedral no es denivelli un cop finalitzada. A través d'una celebració inaugural, un religiós hi col.loca la primera pedra que permetrà començar la construcció, usant les pedres que els picapedrers han tallat i que han sigut portades manualment per homes o amb l'ajut dels baiards.

La construcció es comença per la capçalera o absis. Les pedres són unides amb argamasa (barreja de sorra, aigua i calç) pels paletes. L'horitzontalitat correcte dels murs es comproba amb el nivell, mentre que la verticalitat es fa amb una plomada, doncs totes les proporcions han de ser molt mesurades per evitar que l'edifici caigui.

A mesura que els murs es van fent alts, és necessari que els fusters facin les bastides perquè els paletes hi puguin pujar amb els materials. Aquestes es fan amb troncs entrelligats amb cordes i es sostenten sobre els murs mitjançant forats en els que s'encaixen. Per poder pujar el material s'usen torns i politges.

El creixement dels murs fa que es comencin a construir els contraforts i els pilars, on descarregaran els seu pes les voltes de creueria. El fet que els murs perdin tota funció de recepció del pes del sostre, permet crear grans arqueries i finestrals molt treballats amb traceria a la part superior. És aquí quan hi entren els vitrallers, col.locant les seves peçes amb molta cura degut a la fragilitat del material.

Per crear els arcs, primer s'havia de realitzar una estructura de fusta, les cintres, amb la forma i mida dels arcs que s'han de fer. Aquestes estructures serveixen per aguantar les pedres dels arcs fins que totes les pedres estiguin col.locades i ben apretades amb la pressió de la clau i unides amb argamasa fins que l'argamasa es posi molt dura a l'assecer-se. La mateixa cintra s'usarà repetidament per a tots els arcs. Aquesta mateixa tècnica s'usa en la construcció de les voltes de creueria: es fan convergir els dos arcs apuntats, es col.loquen les pedres amb argamasa començant pels extrems i un cop seques, es recobreix la volta amb morter per fer-la més compacte. La mateixa cintra es traslladarà i servirà per la següent volta.

I com pujaven els obrers i els materials fins aquelles altures? Usant la Gran Roda i l'argana.

Per tancar exteriorment els sostres, els llautoners els recobrien de planxes de llautó que segellaven de forma hermètica perquè no hi apareguéssin goteres. També realitzaven un enginyós sistema de clavegueram que conduïen cap els arcs arbotants perquè la pluja s'hi aboqués fora de l'edifici. Les gàrgoles es situaven als extrems dels arcs i s'expulsava l'aigua de la pluja a través de les boques d'aquests èssers fantàstics.

Un cop acabat l'edifici, es recobria amb una capa d'estuc per allisar les parets i s'hi col·locava el paviment, on a vegades hi figurava un laberint que, segons una superstició, portaria a la Pau eterna a aquell que hi arribés al centre.

Es remata l'edifici amb la decoració escultòrica de les façanes, feta prèviament al terre, i que es col.locarà com si fos un puzzle a través d'un sistema d'emsamblatges. També s'aixecarà el pinacle central (punt on es creuen la nau central i el trascepte, també anmenat cimbori). Aquest es fa usant una estructura de fusta que li donarà forma, i èssent recobert de planxes de llautó. També és el moment de construir-hi les torres, instalar-hi les campanes i finalitzar la decoració exterior de la globalitat de l'edifici. Ja només queda instalar-hi les portes -de fusta o forja- i finalitzar la rossassa, com a últim element.

Una festa d'Inauguració a la ciutat dona per inaugurada la nova Catedral.

FONTS:

AAVV, Atles bàsic d'Història de l'Art, Ed. Parramon, Bcn, 2005.
AAVV, Diccionario Visual Altea de Arquitectura, Ed. Santillana, Madrid, 1993.
AAVV, Historia de la arquitectura, Ed. Serres, Bcn, 1999.
DE IGNACIO, Vicenç/ FLÓREZ DE LA COLINA, Aurora/ PÉREZ MARTÓN, J. L. Javier, Medios de elevación de materiales en la construcción medieval. 
GRACIANI GARCÍA, Amparo, La técnica de la arquitectura medieval, Universidad de Sevilla, Sevilla, 2001.
HUGUET, J./SEGON, I/SERRA,J/TORRUELLA, A. La construcció de la Seu de Manresa: 'Art Gòtic, EditorialGraó de Serveis Pedagògics, Col.lecció BC, Biblioteca de la classe, 38, Manresa, 1993.
MACAULAY, David, Nacimiento de una Catedral, Timum Mas, 1977
POUS, M. Rosa/ PUNTÍ, Merçè, Història universal de l'Art, Ed. Prosa 9 Nov, Bcn, 1998.

EXERCICIS DE COMPRENSIÓ:

- Quines són les causes que afavoreixen el desenvolupament de l'Art Gòtic? Quina nova classe social en marcarà el seu esplendor a les ciutats?
- Quins nous edificis apareixen amb el desenvolupament de les ciutats gòtiques? Quin és l'edifici més important?
- Què és la Llotja?
- Quins són els trets essencials del gòtic?
- Quina diferència hi ha entre la bòveda de canó romànica i la d'aresta gòtica? Sobre on descarreguen el pes cadascuna?
- En quantes parts es divideix un mur d'una Catedral gòtica?
- Quina diferència hi ha entre un pilar romànic i un de gòtic?
- Quin tipus d'arc s'usava al romànic? I al gòtic?
- Quina funció tenen els arcbotants en l'estructura de les Catedrals?
- Per què serveix la girola?
- Per què creus que els burgesos i els gremis es fèien càrrec de les capelles de la Catedral: per fer-se publicitat i demostrar el seu poder econòmic o per religiositat?
-Enumera les parts de la façana gòtica i situa-les en la fotografia.
- On es troba la rossassa?
- Qui signa el contracte per la creació d'una nova Catedral gòtica?
- Quins gremis intervenen en la construcció?
- D'on procedien les pedres que s'hi empraven en la construcció? Com es transportaven?
- Quins són els elements d'enginyeria (maquinària constructiva) que s'usava a l'Edat Mitja? Descriu el funcionament d'una politja.
- Quina funció tenen les gàrgoles?
- Com creus que podria ser la Festa d'Inauguració de la Catedral?

L'Art Gòtic: Escultura

2.- L'ESCULTURA GÒTICA:

1.- Característiques i tipus:

L'escultura gòtica perd dramatisme en les representacions i busca una manera més natural de representar el cos humà i les formes. Dona més realisme als gestos, als moviments de les extremitats, que ja no es troben enganxades al cos com al cas del romànic i dona cabuda al retrat en aquesta recerca de la representació de la realitat. Aquesta naturalitat també es veu a les arrgues de les vestimentes (drapejat).

Arcàngel de la Catedral de Reims

Com en el cas del romànic, l'escultura encara té la finalitat de narrar històries bíbliques per tal de que el sector de població que no sap llegir, pugui tenir accés a la Paraula de Déu. Per tant, és encara educativa.

El gust pels bestiaris medievals es veu substituit per les formes vegetals als capitells.

La majoria de l'escultura estava policromada amb colors llampants.

Existeixen tre tipus d'escultura en aquest contexte:

- l'escultura arquitectònica: és aquella que depen de l'edifici. És la que trobem al timpà (on gairebé sempre s'hi representa el Judici Fnal) i a la resta dels elements de les façanes. També als capitells, on ja no s'usa el bestiari romànic perquè s'ha substituït per les formes vegetals.

A Catalunya, l'escultura poc a poc es va deslligant de l'arquitectura. L'Art Gòtic català, introduït pel Císter, reclama austeritat en les seves composicions i presenta catedrals amb portalades molt senzilles.

A B

- l'escultura exemta: és aquella que es pot voltejar. Predomina el tema de les Verges amb nen. També s'usa la fusta. Les cadires, com la del rei Martí, es fan populars.

- els sarcòfags: tombes esculpides que s'exposen als interiors de les Catedrals, capelles... Són especialment importants les conservades als grans monestirs (Santes Creus i Poblet, on trobem la de Jaume I) i els de la Capella de Santa Llúcia de Barcelona.

- els retaules escultorics: Se'n conserven molt pocs, perquè hi va haver poca producció. Era més barat el retaule en pintura.

2.- Com es fa una escultura en pedra?

El canter facilita a l'escultor un bloc de pedra amb les mides aproximades de la figura que s'hi vol crear.

El primer procés per aproximar-se a la forma és la debastació, o extracció mitjançant cops de martell i un cisell gruixut, de grans trossos de matèria del bloc. Un cop finalitzat, l'escultor fa un traçat-dibuix amb guix sobre cada costat de la pedra per orientar-se en el següent pas en el que es labra, és a dir, se li dona la forma desitjada, ajudat d'un cisell dentat. Un cop aconseguida la forma, es labren els detalls amb altres cincells més prims per crear-ne els detalls de la figura, ajudats de les escofines i les llimes.

(A) punta o punter (B) cisell pla (C) cisell de cap de toro (D) cisell dentat (E) bujarda(F) martell de punta o de desbastar (G, H) escofina (I) trépà (K) trepà (L) taladre.

L'últim pas (opcional) seria el poliment aconseguit amb llimes, sorra...

Els escultors de l'Edat Mitja èren en un principi artesans i monjos. Poc a poc es van anar associant en gremis. Cada taller era itinerant i anava de ciutat en ciutat depenent dels seus encàrrecs. Es tracta del grup d'artesans més ben remunerats de l'Etapa Gòtica. Però no tenien reconeixement social perquè no signaven les seves creacions -no eren encara artistes- . Tot i així, deixaven impressa una marca d'empresa sobre els seus treballs que avui ens han ajudat a conéixer aquestes agrupacions escultòriques i a seguir-ne el seu estil.

Les pedres dures, usades als capitells, la traceria de les finestres i als timpans, s'elaboren directament sobre el terre i un cop finalitzats es munten sobre els murs com si es tractés d'un puzzle. En canvi, la resta de pedres toves, s'esculpeixen directament sobre els murs amb els artesans o escultors pujats sobre andamis. Així s'evitaven les ruptures durant el transport.

EXERCICIS DE COMPRENSIÓ:

-Per què diem que tant pintura com escultura, dins de l'època medieval, són educatives?
-Què significa "policromat"?
-On es localitza l'escultura als edificis religiosos? On penses que es situarà als edificis civils?
-Quina evolució veus entre les escultures de les jambes A i B?
-Quin és el tema més freqüent en l'escultura exemta? I als timpans?
-Què és un sarcòfag? Qui ho acostumava a usar?
-Per què creus que a Barcelona hi ha tanta absència de retaule escultòric?
-Els escultors tenien taller propi a la ciutat o eren itinerants? Per què?
-Com s'esculpia un timpà?

L'Art Gòtic: RETAULES

ELS RETAULES

Dintre dels edificis gòtics es redueix l'espai que anteriorment estava destinat a la pintura mural al multiplicar-se els finestrals i per l'ús de la volta de creueria. És per això que s'abandona la pràctica de la pintura al fresc (aquella que es realitza directament sobre el mur humit) i apareix el retaule, col·locat sobre l'altar i adossat al mur. La pintura mural s'utilitzarà als palaus, com al Palau Aguilar de Barcelona, amb temàtiques no religioses.

La pintura gòtica sobre taula és més expressiva que la mural usada al romànic, com ja hem vist també en el cas de l'escultura. Per augmentar aquesta expressivitat incorpora la representació del paisatge dins de les escenes. També utilitza colors més cridaners , gràcies al comerç marítim, que afavoreix l'abaratiment dels pigments gràcies a l'oferta i la demanda i l'ús d'un ventall cromàtic més ampli.

Frontal d'altar romànic de Sant Miquel de Tours (Ripoll).
Retaule valencià de l'Arcàngel Sant Miquel d'estil gòtic.

Els retaules són estructures arquitectòniques, pictòriques o escultòriques (bult i relleu) que es col·loquen darrere de l'altar de l'esglèsia (retrotavula) i que es mostra com a un conjunt ordenat de caselles en les que apareixen representacions.

Tenen funció il.lustrativa i pedagògica.

En anglès es coneix com a altarpiece i en italià com a palla d'altare.

Diferenciem entre retaules majors (darrera de l'altar major), retaules laterals (a les capelles del transcepte) i menors (a la girola). Molts d'ells, sobretot els del segle XIV, contenen un tabernacle o petit sagrari, on es guarden objectes eucarístics o relíquies.

ORÍGENS I EVOLUCIÓ

Els orígens dels retaules són romànics. A les esglèsies prerromàniques s'acostumava a decorar els àbsis amb creus penjades de la paret o del sostre. Els altars es tapaven amb cortines, que canviaven de color segons el ritus que s'hi celebrés, amb la finalitat d'ocultar les relíquies que s'hi guardaven a sota.  Al Romànic, aquesta decoració es va fer amb els antependium o frontals d'alar. Es tracta de paraments destinats a cubrir la part davantera dels altars i els seus costats i que estaven decorats amb puntures o relleus. Es van començar a utilitzar com a substituts d'aquestes cortines. Durant el període gòtic es va tornar a l'ús de les cortines, ara d'estofa de seda o tapisseria i els frontals van substituir a les creus en les parts posteriors de l'altar.

En un primer moment, els retaules consistien en taules rectangulars amb imatges de modest tamany, com el Retaule de Bernabé. A vegades, es conjuntaven amb els frontals d'altar que ja posseën les esglèsies, com és el cas de Santa María del Mave o Vallbona de les monges. Molts d'ells no són més que frontals d'altar que es pengen darrere de l'altar amb finalitats estètiques, com passà a San Marco de Venècia.

Un segon pas evolutiu van ser els retaules articulats i abatibles. Es tracta del díptics (si tenen dues parts), tríptics (tres) o políptics (moltes). Tenen com a particulartat que es poden tancar completament i obrir-se només quan ho requereixi la litúrgia. Quan estan tancats, les parts visibles poden estar decorats amb grisalla (tècnica pictòrica de tons grisos amb la que s'imita l'escultura). Són molt abundants a la producció gòtica flamenca i es coneixen com Flügenaltar o altar d'ales.

Es podien realitzar amb tot tipus de fusta, pedres, metalls o inclús amb ceràmica. La fusta gairebé sempre es mostra profusament daurada o policromada. Tot i que també van ser molt populars els retaules escultòrics fets amb alabastre i els de plata. Alguns dells es treien en processó.

Finalment, es comencen a construir com a objecte fixe, de grans dimensions i fins i tot adequat a l'espai al que es destina.

És molt important l'ús i abús del daurat a les darreres fases.

VARIANTS DEL SEGLE XIV-XV

Observen diferents variants en aquest moment: els que imiten expositors eucarístics i estan fets amb alabastre (se n'han documentat una seixantena a Aragó), els cuveiformes o que es construeixen seguint la forma curvada de l'àbsis (Catedral Vella de Salamanca) i els més abundants: cuadrangulars amb sortints. Al segle XV, molts d'ells ocultaven portes per accedir al darrere, on estava la sagristia. Les portes eren una taula del retaule, pintades amb imatges de sants, en aquest cas, de cos sencer.

Per diferenciar-los en les fases pictòriques del gòtic i per saber la procedència, podem recordar que els retaules tancats (els que es mouen) són flamencs i els oberts, fixes i verticals són hispànics. A Itàlia, en canvi, es prefereix l'horitzontalitat i sobre una única taula.

PARTS

Respecte a les seves parts, estan organitzats en cossos horitzontalment i carrers verticalment. El cos inferior és la prede.la. Es remata amb un àtic.

L'àtic acostuma a contenir una crucifixió o un calvari. A la predel.la si solen representar sants de mig cos i al centre un Baró dels Dolors (Crist de la Pietat). A vegades es retrata al comitent.

Estan rematats per cresteria. La maçoneria és el conjunt d'elements arquitectonics de fusta (encolats) que enmarquen les escenes i les divideixen. Tot està envolrat per un guardapols. 

Imatge de Ramon Mateu

TEMES

Les temàtiques solen ser la Passió de Crist, els goigs de la Verge o Vida de la Verge i les Vides de sants. Les hagiografies (biografies de sants) es van posar molt de moda durant aquest període, també en la literatura. La Llegenda Daurada de Santiago de la Vorágine, en el qual es relaten les vides de 180 sants i màrtirs,  va ser un best seller de la Baixa Edat Mitjana. 

ENCÀRREC I MUNTATGE

Es construïen per encàrrec i sota contracte entre l'artista i el comitent, on s'estipulaven tots els detalls: mides, materials, temàtica, quantitat d'or, colors, detalls decoratius, número de treballadors que hi participarien, on es treballria, estil, dades d'entrega...

Per fer un retaule, participaven arquitectes, escultors, estofadors, dauradors, fusters, entalladors, pintors... per això la creació era un procés car i lent.

La construcció d'una taula del retaule seguia els següents passos: encolar els diversos trossos de fusta, enganxar una tela a la superfície, posar-hi sobre diverses capes de guix i polir-les. A continuació, es calcava el dibuix puntejant els perfils, es resseguien aquests punts amb un pinzell, es dauraven les zones reservades a l'or amb llàmines de pa d'or i es pintava al tremp la resta del dibuix ( barrejant els pigments, que arribaven en forma de pols, amb cola i rovell d'ou per donar-li una consistència que pogués ser aplicable). Finalment, es recobria tot amb una capa de vernís. Després, es muntava l'estructura fusionant unes i altres, s'afegia el guardapols i es decorava (encolat de motius en relleu, daurat i policromat) i es rematava amb els florons, pinacles i cretesteria.
La quantitat de pa d'or usat demostrarà el grau de riquesa del seu comitent, que moltes vegades apareixerà retratat a la predel.la.

Els retaules eren encarregats per les esglèsies, Catedrals i convents, però també per burgesos que dedicaven aquestes peces a la seva devoció religiosa privada i familiar, als seus domicilis. Aquests, solien ser més flexibles en quant a temàtiques i s'hi permetien més llicències artístiques.

LECTURA

I com es llegien? Els retaules corresponen a un tipus de narrativitat seriada molt desenvolupada durant el gòtic. És a dir, representen una història. Per això es llegeix com una successió d'històries, d'esquerra a dreta i saltant línia. Es diu que els retaules són el precedent del còmic.

De retaules en trobem una molt ampli col.ecció al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

A vegades, les escenes dels carrers d'aquests retaules ens ajuden a fer interpretacions sobre com era la vida d'aquells temps segons les coses que hi hagin pintades (mobiliari, com vestien, què menjaven, com eren les ciutats...).

EXERCICIS DE COMPRENSIÓ:

-Quin va ser el factor arquitectònic que provocà el desenvolupament de la pintura sobre taula?
-Què és un retaule? Qui els encarregava?
-Quines formes pot tenir un retaule, segons el número de parts que tingui?
-Quines són les seves parts?
-Per què la pintura gòtica admet més colors? Com es relaciona aquest fet amb el comerc marítim?
-Què vol dir que la pintura gòtica és "més expressiva"?
-Quin significat té el Pa d'or (daurat) dels retaules?
-Quins aspectes històrics creus que en podem deduïr de l'època medieval a través de l'observació de les escenes d'un retaule?
-Investiga per Internet la significació del "Retaule dels Consellers" i en quin edifici gòtic civil de Barcelona estava ubicat originalment.

PER SABER-NE MÉS:

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/38821/1/Bracons_Huguet_HistoriaArtU2012_Terminologia%20retaules%20gotics.pdf

L'Art Gòtic: els vitralls

4.- ELS VITRALLS O PINTURA DE LA LLUM:

Una de les grans proeses de l'arquitectura gòtica va ser el fet d'aconseguir reduir l'amplada dels murs dels edificis religiosos, facilitant l'apertura de grans finestrals. Així les parets es van substituir per vitralls o "murs translúcids" que il·lustraven escenes bíbliques que ajudaven als fidels a entendre els Llibres sagrats i que, a la vegada, creaven en ells un sentimient místic i meditatiu davant de la “llum divina” que  produïen i que fèien dels temples una "Jerusalem celestial" (segons les directrius de l'Abat Suger).
Els vitralls gòtics substitueixen a la pintura mural romànica (que passa a ser complementària als temples), excepte a Itàlia i, en certa manera, també a Catalunya, on les Catedrals i edificis públics no arriben a ser tan alts i àgils com els de la resta d'Europa i els seus murs tenen encara finalitat sustentiva o de reforç. 

.

Els mestres del vitrall pertanyien al gremi dels pintors i estaven considerats com a artistes. Alguns d'ells signaven les seves produccions.

Existeixen unes característiques comunes entre tots ells: les composicions solen estar enmarcades en medallons o nínxols de diferents formes gòtiques (lobulats, polilobulats...), tenen colors vius i saturats i desenvolupen un cert tipus d'humanització, sentimentalitat i naturalitat del gest en les figures representades.

Les temàtiques més freqüents inclouen escenes de l'Antic i Nou Testament, la vida de la Verge i els sants. Apareixen també els zodíacs, escenes quotidianes de la vida pública o dels gremis (que es fan comitents d'aquests vitralls).

Els vitralls, en un principi, es situaven únicament a les Catedrals, però poc a poc la burgesia els va començar a consumir per tal d'embellir les seves cases i altars privats. En el cas dels de les Catedrals, eren financiats per aquests burgesos, que demanaven un retrat d'ells mateixos en la composició per fer-se publicitat i testimoniar que ho havia pagat (i per redimir-se davant de Deu i guanyar-se una indulgància al purgtori). En aquest cas, seria un retrat "de comitent" (de qui paga).

Al llarg del segle XIII, els colors utilitzats pels vitrallers són escassos: vermells, blaus, verds i porpres, però a finals de segle, el desenvolupament de la creació de les planxes de vidre aconsegueix que aquestes siguin més primes i, per tant, que deixin entrar més llum ique els colors es difuminin creant noves games cromàtiques a través de les capes d'esmalt amb el que es pinten.

Al segle XV apareix el color conegut com a groc d'argent, que permet crear-ne més convinacions cromàtiques, imitar el daurat i augmentar el naturalisme de les escenes que s'hi representen.

El vidre de colors s'obtenia fent fondre la barreja de sorra i minerals del mateix vidre en un forn amb els òxids de metalls representatius de cada color: coure pel verd i vermell; ferro i plata pel groc; cobalt pel blau... Un dibuix complet del futur vitrall en cartró era el patró per tallar els vidres de colors (tintats o esmaltats i cuits al forn per fixar-los). Un cop tallats, les peçes s'ajuntaven temporalment amb cera d'abella. Després s'unien les peçes de vidre amb varetes de plom. Es formaven els panells i aquests es muntaven sobre la finestra de ferro.

Es diu que els vitralls gòtics de Chartres són els més bells d'Europa, tot i que els parisins asseguren que són els de la Sainte-Chapelle. A Espanya, són molt coneguts els de la Catedral de León. 

A Catalunya, tot i no adquirir les dimensions dels francesos, en veiem a gairebé totes les Catedrals. Els nostres exemples també tenen influències parisines gràcies als treballs dels artesans francesos: Guillem de Lantungard, Jean de Pucelle (Catedral de Tarragona), Troyes Nicolau de Maraya (Catedral de Barcelona i Cervera). D'entre els vitrallers autòctons, destaquen l'Antoni Tomàs, que treballà a Girona, Antoni de LLonyi que va fer vitralls a Santa Maria del Mar o Severí Desmasses, que també hi treballà. La família Fontanet (Gil i els dos Jaumes) són considerats els millors vitrallers catalans i a més són els que introdueixen el segell renaixentista en les seves obres (recordeu, aquí el Renaixement va arribar amb comptagotes). 

EXERCICIS DE COMPRENSIÓ:

-Quin fet de l'arquitectura gòtica n'afavoreix la seva aparició massiva a les Catedrals?
-A quin gremi pertanyien els Mestres Vitrallers?
-Com es fa el vidre de colors?
-Quins colors usaven es vitrallers gòtics?