Les parts d'un castell

El comerç dels segles XII i XIII: els viatges de Marco Polo

Punt de reflexió: moralitat i educació moral a través de la pintura medieval

L'Al.legoria del bon i el Mal Govern i dels seus efectes a la ciutat i al camp és una pintura mural gòtica de temàtica profana feta al segle XIV al Palazzo Pubblico de Siena (Palau Públic) pels germans Lorenzetti . En aquesta sala es reunien els governants de Siena. Es tracta d'una de les poques pintures medievals que es desvinculen de la temàtica religiosa (aquestes llicències eren més usuals en el món de la miniatura, il.luminació de llibres...) i que es mostra amb un important grau de naturalisme en la representació. Es tracta del primer missatge propagandístic de la política gòtica en una pintura. 

Al.legoria del Bon Govern: la senyora de vermell asseguda al tro, que simbolitza la Justícia, diu: "Ameu la justícia, vosaltres que governeu la Terra". Hi estan representades també la Saviesa i la Concòrdia (unides amb una corda). A la part inferior, el poble, feliç, entrega els colors de la ciutat de Siena.

Al.legoria del Bon govern al camp: els camps són productius, els camins són segurs...

Al.legoria del Bon Govern a la ciutat: tot funciona, tothom treballa, hi ha riquesa, ordre, respecte, felicitat.

Al.legoria del mal Govern: el personatge amb banyes i cec que ho domina tot és el tirà. El tirà mira pel seu propi interés i no pel bé comú de la societat.

Al.legoria del Mal Govern al camp: camps desolats, guerres, foc, inseguretat, patiment, fam, pobresa, runes...

Stanza dei Nove del Pallazzo Pubblico di Siena, per ubicar correctament les pintures

Què penseu que entendrien els homes que no sabien llegir en veure aquesta pintura a un edifici de Govern? Quina seria la moralitat que vol expressar aquest cicle de pintures? Què és millor, el bon o el mal govern? Quina és la moralitat que entendrà la gent del camp a través d'aquestes pintures? Es poden desvincular de la ciutat o depenen del bon govern d'ella?

Quin significat creus que pot tenir la balança? Què representa?

Et semblen ciutats idealitzades o fidels? Hi veus naturalisme en les expressions o colors? És l'art una manera d'exposar idees moralitzadores a la gent?

Ciutats medievals: el cas florentí.

Florència va ser una de les grans ciutats que es va desenvolupar amb rapidesa durant l'edat mitjana. Com veiem a la foto ho fa al voltant de la Catedral. Aquesta urbanística es va mantenir fins a l'Edat Moderna, com les seves estructures bàsiques i les seves muralles (a les portes del Renaixement, ja s'havia construit la quinta muralla per encabir-hi els arravals i els convents de les ordres mendicants)

Llavors...

• Assenyala els elements més significatius de la Ciutat de Florència.
• Creus que es tracta d'una pintura de paisatge o d'un retrat?
• Com es diu la Catedral de Florència? Quina és la part d'ella que més crida l'atenció en aquesta composició? I quin va ser l'arquitecte? En quin estil artístic? 
• Quina importància té que el riu Arno la travessi? (comunicació fluvial, mercaderies, ports, matèria primera, higiene, enfermetats, desbordaments, seguretat, economia agrària, construcció de ponts, muralles...).
• Per què creus que els artesans de la llana, la seda i la tintoreris (artesanat tèxtil) s'hi van establir en aquesta ciutat? Amb quins recurs compta que els va atreure?
• 
  

Remeis medievals contra el mal de queixals:

"Els homes d'aquesta època crèien que el dolor de queixals era produït per petits cucs que vivien en ells. Per curar aquests dolors fèien el següent procedimnt: agafaven una espelma de greix d'ovellai un recipient d'aigua freda. Posaven l'espelma encesa sobre el queixal i avall el recipient amb l'aigua. Esperaven que els cucs que hi haguessin escaparien de la flama de l'espelma, deixarien el queixal i caurien a l'aigua."

(GREG THIE: Living in the past. The middle ages, Basil Blackwell, Oxford, 1983)

ACTIVITATS:

• Quins mitjans tenim ara per desmentir aquesta teoria dels cucs? Com ha avançat l'odontologia en l'era Moderna?
• Té aquest remei alguna base científica?
  
• Com creus que éra la higiene bucal a l'Edat Mitja? Ho podries investigar?
  

Lectura d'una obra pictòrica (nivell inicial)

Ens marquem un altre repte. Si ja em vist que les representacions pictòriques ens ajuden a entendre l'Edat Mitja -en aquest cas-... no creieu que si aprofundim una mica més en elles i en la Història de l'Art aconseguirem un coneixement més ampli i estricte del que van ser aquells segles? No penseu que aprofundir en la forma de representar la realitat que tenien els homes de l'Edat Mitja ens pot portar a entendre com era realment aquella realitat?

ESQUEMA PER LLEGIR UNA OBRA (aplicable a la pintura i als vitralls):

A- DESCRIPCIÓ RIGUROSA:

• TÍTOL:
• SITUACIÓ: (On està, i on va estar abans d'estar al Museu)
• SUPORT: On s'ha pintat (ex: tauló, paret, boveda, arqueta, porta, cadira, moble)
• TÈCNICA:
• DATA:

B- ANÀLISI DEL CONTINGUT:

• TEMA: (urbà, religiós, científic...)
• CONTINGUT: D'on vé el tema? D'un llibre, un llibre religiós? un somni?
• DESCRIPCIÓ DE L'ESCENA: Tot el que es vegi, intentant relacionar-ho i sense fer un llistat, sino una redacció.
  
• INSCRIPCIONS: Hi ha paraules escrites? Quines? Quina relació tenen amb l'escena?

C-ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL:

• FORMA DE LA SUPERFÍCIE: (quadrat, rodó, rectangular, romb...)
• COLOR: Quins colors predominen? De quin color és el fons? Hi ha pa d'or?
  
• LINEAS: Hi ha lineas rectes o curves? Van d'amunt a aval o en diagonal? Les figures semblen subratllades de negre?
  
• COMPOSICIÓ: Definim com estan posades les figures en la superfície (ex. per grups, a l'esquerra hi ha un arbre i a la dreta una casa, se senyalen, si miren a l'espectador...)

D- ESTIL:

• A quin estil pertany si la situem cronològicament i segons com està feta?
• Explicacions a coses puntuals que has vist a l'escena i que has documentat.
  

Les relíquies i els relicaris cristians.

*Tipus de formes de relicaris

Una relíquia és una part del cos o un objecte que hagi estat en contacte amb el cos d'una persona venerada, molt sovint es tracta dels cossos dels sants cristians, parts del cos de Crist o la Verge o de personatges famosos. També es guarden com a reliquies cossos de reis i cossos de Papes.

En el cas de les reliquies dels sants, durant l'Edat Mitja es va desenvolupar la idea de que els fidels que oressin o estiguessin a prop d'aquest objecte gaudirien dels poders miraculosos que aquest posseïa. És aquest fet el que farà que moltes persones comencin peregrinatges cap a les esglèsies que contenen les relíquies més sagrades, com Santiago de Compostela, Sant Pere del Vaticà o Chartres.

El fet de l'aparició massiva de reliquies -moltes d'elles portades des de les catacumbes d'Itàlia on enterraren els cristians martiritzats pels romans al Colosseo, Circ Màxim, Ponte Sisto o Teatro de Marcello- va demandar un nou tipus d'objecte on poder salvaguardar i mostrar als fidels l'objecte sacre contingut. És així com neixen els relicaris.

Els relicaris són capses o estoigs amb diferents formes on es guarden i es mostren les relíquies. En trobem de moltes formes i materials al llarg de tota la història del Cristianisme. Generalment estan confeccionats amb materials preciosos i solen estar decorats amb tècniques de pintura, joieria i pedres precioses encastades. En el cas dels relicaris medievals solen aparéixer arcades romàniques o gòtiques i pintua molt semblant a aquella que veiem a les taules d'altar.

En un principi, quan els cristians encara no eren legals, els relicaris consistien en medalles o petites capsetes que es penjaven del coll. Però a mesura que el cristianisme s'estenia per Europa els relicaris s'han d'adaptar a aquesta funció d'exposició pública i es mostren amb aquestes formes: arca, cofret, arqueta, templet (temple petit) o esglèsies, ostensoris (objectes on es guarden les hosties sagrades), bustos i estàtues i fins i tot crucifixs. A França són també famosos els ossaris o receptacles transparents on s'exposen juntes totes les restes del cos d'un sant, Papa o monarca mort.

Aprendre història amb crispetes: Cinema amb temàtica de l'Edat Mitja

Qui ha dit que la Història de l'Art o la història medieval no es puguin aprendre menjant crispetes i calentons al sofà? Aquí us deixo unes pelis que podreu veure per endinsar-vos en la història, indumentària i escenaris medievals:

- El príncipe valiente de Hathaway, 1954.
- El señor de la guerra de Franklin J. Schaffner, 1965
- Mahoma, el mensajero de Dios de Moustapha Akkad
- Alexander Nevski de Sergei M. Eisenstein, 1938
- Bécket de Peter Glenville, 1964
- Cuerno de cabra de Methodi Andronov, 1971
- Dies Irae de Carl Theodor Dreyer, 1943
- Enrique V de Laurence Olivier, 1944
- Paseo por el amor y la muerte de John Huston, 1969
- El proceso de Jeanne de Robert Bresson, 1961
- Ricardo III de Laurence Olivier, 1956
- El nombre de la rosa de Jean Jacques Annaud, 1986
- Cotolay de Jose Antonio Nieves Conde, 1965
- Despertaferro de J. Amorós, 1990