Durant l'Edat Mitjana el luxe pren un caire totalment desconegut i es desenvolupa un gust característic i molt refinat que queda palès sobretot amb l'ús de l'or o de la seda, importada a Europa des dels Països àrabs després de les Croades.
Aquest luxe permetrà la creació d'exquisits tapissos i brodats.
Un tapís és un teixit en el qual es reprodueixen escenes que imiten a la pintura, amb fils de colors.
Quina és la funció d'un tapís?
La funció del tapís és aquella de revestir i engalanar les parets de pedra de les esglésies i més comunament dels castells -al final del romànic- i dels palaus gòtics, per tal d'aïllar les estances del fred, la humitat i la pols. També era un mètode molt eficaç perquè les famílies i la cort es fessin propaganda. Es mostraven com un divertiment a aquestes mateixes famílies en un temps en què les imatges eren escasses. És a dir, complien finalitats decoratives, climàtiques i propagandístiques i comunicatives, perquè a través d'ells es podien explicar històries.
També s'utilitzaven com teles fortes destinades a compartimentar les estances de les cases.
Es van fer servir com a regals diplomàtics entre països.
On i com es col.locaven?
Les parets es cobrien de tapissos des de l'arrancada de la cúpula cap avall i també cobrien portes principals i finestres.
Es transportaven allà on anés el propietari com si fos una peça de mobiliari. Des d'una residència a un altre o fins i tot quan se n'anaven a la guerra i s'allotjaven a les tendes dels campaments militars.
Com eren productes difícils d'elaborar i que es feien amb matèries primeres cares, es van convertir en un símbol de riquesa i de prestigi per als seus propietaris, que exhibien quan podien.
En el cas del tapís religiós, aquest solia decorar el cor, per aquesta raó solien ser més amples que alts.
Un altre lloc de possible lluïment dels tapissos l'associem a la faceta pública i ciutadana dels seus propietaris. Durant les processons litúrgiques o actes públics com entrades reials, festejos de victòries militars o recepcions de personatges a les ciutats, els tapissos es treien a les façanes, als altars o es penjaven de les finestres o dels balcons per a mostrar el luxe dels seus palaus i residències i per alegrar la ciutat.
Sabem de l'existència dels tapissos des de l'Antiguitat. A l'Odissea, per exemple, es narra com Penèlope en teixeix un mentre espera a Odisseu. Ovidi, a la Metamorfosis, ens parla dels telars de Minerva i d'Ariadna.
Evolució del tapís
La tradició del tapís entra a l'Europa medieval a través de dues vies: les Croades a Jerusalem i l'Al-Àndalus. Les catifes de tradició islàmica van entrar a Europa a través del sud de la Península al segle IX. Al segle XII ja se'n creaven a Alemanya i de molt bona qualitat. Així i tot, el tèxtil ornamental ja era present a les esglésies i castells des del segle VIII, tenint com a origen les cortines i penjaments dels monestirs bizantins dels segles V i VI que es conserven al Museu de Cleveland.
Els més antics conservats daten del segle XI, com el de l'Església de Sant Gereon de Colonia. No trobarem cap altre tapís similar que s'hagi conservat fins a arribar al segle XII, amb els tres trossos del Tapís de Halberstadt.
Durant el Romànic els exemples conservats són de tipus geomètric, amb enramats, motius heràldics, animals petits i poques figures. Destaquen per la sobrietat. No són gaire detallistes ni tenen perspectiva
Al segle XIV, comencen a narrar històries. Destaquen el Tapís de l'Apocalipsi d'Angers i el Tapís dels 9 paladins, conservat a Nova York. El centre de producció es centra a París. Els documents de l'època ens diuen que a la Vall del Loira s'hi van concentrar més de 15.000 treballadors tapissers. Tampoc destaquen per tenir una perspectiva cuidada.
Al segle XV la producció va ser molt abundant a França, Flandes, Bèlgica i Arras.
Arras va rivalitzar amb Beouvois (París). Les seves obres van ser tan importants que gairebé totes les llengües medievals van utilitzar en nom de la ciutat com a sinònim de tapís: paño de Arras en castellà, arras en anglès, drap de ras en català. Destaquen el tapís de Sant Piat i Sant Eleuteri de la Catedral de Tourma (1402) o l'Anunciació. El Saqueig d'Arras del 1447 provocarà que els teixidors marxin a treballar a Flandes. Tournai es va fer molt famós pel Tapís de la Guerra de Troya. Les seves composicions mostren molt moviment, moltes figures amb les línies de contorn molt vistoses i marcades. Apareixen plantes entre cada figura (horror bacui) i molta expressivitat en els gestos. És evident el gust per l'horror bacui, Les escenes es juxtaposen. No fan servir els brodat. Són tapissos coneguts com a mille fleurs. És molt conegut el Tapís de caça de Devonshire. Brussel.les també crea mille fleurs, amb fons plens de moltes flors, a més del tapis d'or (daurats). Dels seus tapissos destaca la perspectiva plana. Es tracta dels gòtics que recullen l'essència gòtica més pura de tots. La caça de l'unicorn (repartit entre el Metropolitan de New York i el Museu de Cluny), El triomf de Crist (o Tapís de Mazarin) i el Tapís de retaule de l'Adoració dels Mags representen a aquesta escola. Els altres països importaven les obres realitzades en aquests llocs i els qui volien crear el seu propi taller havien d'anar-hi per aprendre o bé importar d'allà als mestres i la mà d'obra. Era freqüent que els mestres del tapís tinguessin una producció itinerant per aquest motiu. I és per això que en trobem tapissos de factura europea arreu de tot el territori. Altres centres de creació van ser Aubusson, Fellitin i Beauvois.
El segle XVI, la pintura amb fil cada cop s'assembla més a la pintura renaixentista i la temàtica es centra en la figura humana. Destaquen els tapissos de Fointenebleau.
A partir del Renaixement la seva tècnica i la seva temàtica es van perfeccionar, fins a arribar al segle XVII quan, figures com Goya, a Espanya, li van donar moltíssima popularitat i gairebé tots els països van voler tenir la seva pròpia fàbrica.
Com es fa un tapís?
El primer pas és crear el cartró o patró de dibuix a seguir. El feia un il·luminador, que ideava i ordenava sobre aquesta superfície i a mida real, tots els detalls de la composició. Aquest ofici exigia un alt nivell d'erudició en temes mitològics i religiosos. Dissenyava el dibuix del tapís o "actus pintae" (acte de crear pintura sobre tèxtil) i els brodats. Els cartons no es firmaven i gairebé no es conserva cap document relacionat amb la seva burocràcia.
El teixidor crearà l'ordit al telar. L'ordit és el conjunt de fils disposats en paral.lel i longitudinalment. Per sobre d'aquests fils anirà fent "passades" de fils de colors que li permeten copiar el dibuix del cartró que té a sota. Entre passada i passada de fil de color era habitual per un altre passada de fil de cotó per assegurar la trama.
Segons el tipus de teler emprat, el tapís pot ser d'alt lido (on els fils són verticals) i de baix lido (els fils es posen en horitzontal)
Per l'ombreig (tímida recerca de la tercera dimensió) utilitzen la tècnica del folleto (utilitzen formes triangulars per a mostrar-a) i l'eclosió, que utilitza diferents tons d'un mateix color per a crear profunditat.
Amb quins materials es teixeixen?
La llana, el cotó, el lli, la seda i els fils d'or o plata.
La llana és el material més emprat perquè es tracta d'un material molt disponible, més barat, més durador i, a més, es pot tenyir. La llana es combina amb la seda per a donar lluminositat o amb el cotó quan es necessita crear ombres.
Quines són les característiques principals dels brodats gòtics?
- S'inspiren en altres obres pictòriques o en il.lustracions, sobretot de la "Biblia pauprerum" i del "Especulum humanae salutonius"
- Solen ser composicions de gran mida.
- Dibuix pla
- els vestits dels personatges són luxosos i es representen amb molt detall
- S'incorpora la representació del paisatge
- Contenen molt color (normalment, al voltant de 20 colors)
Quins temes incorpora?
A) Religiosos
B) Profans:
- Bèl·lics: guerres contemporànias i del passat. Tapís de la Batalla de Roosebeke.
- Simbòlics: La dama i unicorn
- Gestes: descobriments, personatges destacats. Tapís dels nou valents (A Nova York) que prové d'una història que explicava el trobador Jacques de Languyon
- Mitologia clàssica: Hèrcules
- Temes estrets de la literatura: Va ser molt il.lustrat el Condamnation de banquet, un manual de bones maneres a taula.
- Treballs del camp.
Quins tipus de tapissos coneixem?
Com ja hem citat, existeixen els tapissos del cor. També els de fris, que són estrets, però molt llarg i que s'acostumaven a penjar als voltants de l'església. Una altra tipologia és la del tapís de retaule, molt produït a Brussel.les. Decoraven capelles privades. Podien usar-se com a drap d'altar, antopendi o penjar-se a la paret de darrere de l'altar. Replicaven les pintures dels retaules a mida real. Són una mica més petits que els de Arras i els de Tournai. Es feien amb seda per a aconseguir més naturalisme.
D'entre els tapissos medievals més famosos:
- Penó de Sant Ot, al Palau de Pedralbes
- Tapís gòtic de la Reina i els cortesans, a la Catedral de Sigüenza, d'estil gòtic.
BRODAT
Una altra variant tèxtil que trobem a l'Edat Mitjana són els brodats. Aquests no són tapissos, ja que la seva tècnica es basa a cosir a sobre d'un teixit ja fet, mitjançant fil i agulla, dibuixos que s'aniran omplint de color a mesura que es van donant puntades. És freqüent l'ús de fils d'or, plata o vellut de colors per expressar opulència.
La corona aragonesa va ser molt productiva en aquesta tècnica a partir del segle XIV. Un gran nombre de brodadors autòctons i estrangers -de Flandes- han quedat registrats als Arxius de la Corona des d'aquest segle, fet que demostra la seva importància en el nostre territori. Fins i tot, a la València gòtica, existia un carrer on s'aplegava aquest gremi.
Per saber-ne més de la història dels teixits i dels tapissos existeixen diferents museus molt interessants, com el Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, ubicat al Palau de Pedralbes o el Museu Tèxtil de Terrassa.
BIBLIOGRAFIA:
GONZÁLEZ MENA, Ángeles, Colección pedagógico textil de la Universidad Complutense de Madrid, Volumen I, Ed. Complutense, Madrid, 2003.
GASCÓN CHILLARÓN, María, La producción de tapices de temática profana durante el siglo XV, Universitat de les Illes Balears, Departament de Filosofia i LLetres, Palma, 2015-16.
* Última actualització: Abril de 2022.
