"La luz es el más noble de los fenómenos naturales. Principio creativo de todas las cosas. Orden y valor."
SIMON, OTTO VON: "La Catedral gótica", Alianza Forma, Madrid, 1982, pp. 25.
La llum, en la tradició cristiana, és un símbol de Déu, ja que representa la seva omnipresència i omnipotència:
La llum no es pot tocar, només es pot percebre i sentir, com es fa amb Déu. Tampoc té forma. La llum és el que fa realitat les coses que veiem. És a dir, la llum dona veracitat al món i posa a l'ésser humà en contacte amb l'espiritualitat i amb l'ascensió al món sagrat i místic.
Aquesta idea prové de la tradició egípcia (per exemple, Ra era el deu egipci de la llum), però va ser recuperada per la Teologia mística del Pseudo Dionís Aeropagita, que es creu que va ser un monjo sirià del segle VI. Està escrita en grec i va ser molt copiada als scriptoria de l'edat mitjana. El que a nosaltres ens ha arribat és una còpia de l'Abat Hilduin (any 835) de la scriptoria de Sant Dionís de París, on va acabar el Pseudo. Aquesta Teologia està molt inspirada en Mite de la Caverna de Plató
En aquesta obra s'exposa que:
- Déu és concebut com a llum pura i encegadora que es projecta com un raig i que va perdent intensitat a mesura que descendeix fins a nosaltres. Aquesta llum és l'única cosa que podem percebre de Déu. La llum és Déu i bellesa divina.
- Existeix una jerarquització de categories en aquest descens de la llum: Àngels ---> Sants ---> Papa --> bisbes ---> sacerdots ---> poble ---> animals ---> plantes.
- Podem arribar a Déu a través de la mística, mai a través de la intel·ligència. Per això a l'oració cristiana del "Credo" s'insisteix en la idea de lumen de lumine ("llum de llum)
- El color és llum i és bellesa. Cada color significa una qualitat humana o divina.
El segle XII, l'Abat benedictí Suger va creure convenient traspassar tota aquesta teoria de la llum neoplatònica a l'arquitectura. El Romànic produïa edificis pesats amb poques obertures i no permetia experimentar amb la llum. Però com que l'Església de St. Denis de París era molt vella i calia reformar-la, va decidir que aquesta restauració (del 1135 al 1144) incorporés certs recursos destinats a il.luminar els temples que esdevindrien els primers passos del protogòtic:
- Introducció de l'Arc Ogival nascut a Borgogna i de la Volta de Creueria, que ja es coneixia des de l'Art carolingi i del normand. La idea era fer pujar els edificis per tal d'aproximar-se o connectar el temple amb la divinitat i omplir-lo d'esplendor i inspiració. És a dir, es passa de la foscor i de la por romànica a la claredat i a l'expressió de l'emoció gòtica.
- La mateixa Catedral és concebuda com a la "imatge visible d'un Déu invisible". El temple s'entén com el cel, com a Morada Celestial o la Jerusalem Celestial, tal com es diu a l'Apocalipsi. El temple és el paral.lel a la metàfora de l'Escala de Jacob (us ho explico en un proper post!)
"La catedral era un símbolo ambivalente de Cristo, La Jerusalén Celestial y el universo. La magnificencia de ellas juzgábase adecuada a su función como ofrenda de los fieles y morada celestial de Cristo y de la Virgen. A través de la catedral el hombre entendía lo invisible y lo infinito y lo divino se hacía inminente. El maestro constructor procuraba idear un marco que estimulase los pensamientos y sentimientos del devoto de tal manera que este pudiera realizar el acto más importante de su vida: la comunión de su alma con Dios. ".
ELSEN, A,. Los propósitos del arte, Aguilar, Madrid, 1969, pg. 74-75.
A partir d'aquí es desenvolupen altres idees relacionades amb els objectes de culte. Com es representa la llum als objectes artístics?
- El luxe es relaciona amb Déu. Com més bellesa hi ha al voltant, més a prop s'està de Déu. Aquesta idea afavoreix l'Art, ja que la burgesia la interpreta adquirint objectes religiosos de luxe o de semiluxe per gaudir de la devoció religiosa privada. Bernat de Claravall reaccionarà contra aquest abús i eliminarà el luxe que considera com a element corrompidor de la moral cristiana i també la distracció decorativa dins de l'Ordre del Císter.
- La llum atorga veracitat als objectes representats. Així es començaran a desplegar tècniques artístiques destinades a representar-la: ombres pictòriques i escultòriques, clar-obscur, drapejat de les robes, representació de finestres i d'il·luminacions a les pintures...
- Idea del mur translúcid amb vitralls que inspiren al fidel en el seu procés d'ascensió i la rosassa expressada com a turbina solar.
- Introducció d'objectes litúrgics i profans lluents (amb punts de llum natural o artificial, daurats o molt acolorits) i acolorits: vitralls, pa d'or per daurar objectes (que, a més, saciaven la voluntat de demostrar el poder econòmic de la Catedral o del donant o de la família burgesa), daurat de coure (més barat), plata, llampares, mosaics, esmalts, pedres precioses i semi precioses en les decoracions dels objectes... També orfebreria, aixovars, vidres, robes amb fil d'or i pedres enfilades i de colors vistosos, com el vermellós o el púrpura, armadures, garlandes de cavalls...
Com diu Georges Duby:
"Dios es la luz. La luz perpetua. Irradiación del Dios luz extendido sobre las criaturas en que se juntan la materia y el espíritu; es la idea que está en el corazón de la estética de San Denís, a poder reducir tanto como fuera posible en un santuario, el lugar del muro, a hacer los muros porosos, translúcidos. A sacar todo el partido de la bóveda de crucería (...). Los rayos luminosos se introducen ampliamente y el Abad Suger quiere que sean triunfales, adornados con todas las rutilancias de las gemas. Gloria de la vidriera."
DUBY, G., La época de las catedrales, Cátedra, Madrid, 1997.
Recordeu que aquesta filosofia de la llum també arriba a la cultura cristiana a través de la filosofia islàmica perquè durant el segle XIII es van traduir les obres d'aquesta cultura al llatí. Especialment, a través d'Al-Kindí i la fàlsafa i les seves interpretacions d'Aristòtil. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada