El vaixell medieval es classifica segons la seva funció i varia de nom dins d'aquests grups segons les mides o si porten veles, rems o ambdós:
Les galeres són vaixells de guerra, defensa, pirateria i transport de mercaderies valuoses. Poden ser de vela o de rems o ambdós. Solen ser lleugers i ràpids, petits i de poc calat.
Les naus eren arrodonides i soportaven molta càrrega. Només funcionaven a vela. Estaven destinades al comerç. Són de gran port i porten poca tripulació.
Les barques o vaixells auxiliars estaven destinats al cabotatge, el transport fluvial, la pesca, la defensa i el transport de mercaderies al port. Es tracta de les barques sense pals, les que s'empren per transportar mercaderies en les descàrregues de les grans embarcacions, com a medi de moviment intern dins del port o bé, com a petites embarcacions de mariners, pescador i transportistes marins i/o fluvials. També les gòndoles que transportaven vi a la ruta Tarragona-Barcelona.
També el leny, les corces, les tarides, sageties, xalandra, xabec...
Trobem les galiotes, la camussa, les naus, , bergatins, uixer, caraveles...
Batalla naval del s XIV
Fusta de Linschoten
Retaule de la Trinitat Museu Perpinyà
Batalla de La Rochelle entre francesos i castellans
Carraca portuguesa a una decoració a Nagasaki
Coca com a exvot al retaule de Sant Esteve de Granollers (MNAC)
Coca del Liber natura de Thomas van Bellenghem
Coca de Mataró (model)
Atles català
Nau veneciana
Galiota catalana de la icona de Sant Joan Crisòstom
Flota d'Eduard I de les "Cròniques d'Anglaterra"
Marco Polo sortint de Venècia
Biga de Teruel amb una
nau atacada per dues
galeres
Nau amb castell a la popa
Retaule del monestir de Casba (Osca)
Ricard II trobant-se amb els camperols rebels.
Santa Eulàlia i Santa Madrona de Sixena
flota
d'urques
San Brandino en un
currach
Detall de la Verge del Canceller Rollin amb
vaixells fluvials.
Els Ports:
Com podem veure a les representacions, els ports no eren espais com els que avui estem acostumats a veure. Es tractava de bahies que no constaven amb infraestructures sòlides que obligaven als vaixells a varar a la ribera, on la fondària no els fes atrapar-se a la sorra del mar. Les naus més grans ho fèien a certa distància del port i les seves mercaderies havien de ser descarregades i portades al port utilitzant la figura dels macips de ribera o bastaixos (el que avui en dia coneixem com a mossos de descàrrega) i les petites barques com els llaguts o les llenyes.
Dins de la Corona, només dos ports tenien molls de pedra: Mallorca i Alacant. Barcelona i València, en canvi, usaven molls de fusta que resultaven molt cars de mantenir.
A més dels molls, els ports sumaven altres edificis: magatzems per les mercaderies, hostals on feien nits tant mercaders com tripulacions, tabernes on recuperar-se, bordells... Alguns, també, incorporaven la figura del far, com és el cas del Port de Gènova.
