Com escriu en Josep Maria Espinàs, "qualsevol particular o entitat podia dur a la Seca or o plata en barra o monedes, i la fàbrica li ho tornava en moneda corrent, i li cobrava una comissió per les despeses de lliga i encuny. No totes les monedes, però, sortien de la fàbrica amb el mateix pes... Per això els barcelonins tenien la feinada de pesar les monedes d'una en una i en totes les cases – no cal dir a les botigues – hi havia unes balancetes amb el corresponent joc de pesos".
.
La paraula seca prové del mot àrab sekka, el significat del qual seria "el lloc on es fabriquen monedes".
.
La fàbrica de monedes de Barcelona, va néixer al Juny de 1441 gràcies a un privilegi otrorgat per Alfons el Magnànim a la Ciutat. En aquest privilegi, s'especificava quins tipus de monedes s'hi podien fabricar: "florins, ducats, escuts, lluïssos i treintens" (monedes amb valor vigent dintre de la ciutat i dintre del port, degut a les seves transaccions amb altres regions mediterrànies)
.
La podem trobar encara al Barri de la Ribera, al Carrer Flassaders, número 40, molt a prop del Museu Picasso, tot i que no conserva cap estructura de la seva aparença medieval.
.
Recuperació del patrimoni històric de la ciutat: A través d'aquest retall de diari podreu obrir un debat sobre la necessitat de la Ciutat de mantenir els seus indrets històrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada