*Tipus de formes de relicaris
Una relíquia és una part del cos o un objecte que hagi estat en contacte amb el cos d'una persona venerada, molt sovint es tracta dels cossos dels sants cristians, parts del cos de Crist o la Verge o de personatges famosos. També es guarden com a reliquies cossos de reis i cossos de Papes.
En el cas de les reliquies dels sants, durant l'Edat Mitja es va desenvolupar la idea de que els fidels que oressin o estiguessin a prop d'aquest objecte gaudirien dels poders miraculosos que aquest posseïa. És aquest fet el que farà que moltes persones comencin peregrinatges cap a les esglèsies que contenen les relíquies més sagrades, com Santiago de Compostela, Sant Pere del Vaticà o Chartres.
El fet de l'aparició massiva de reliquies -moltes d'elles portades des de les catacumbes d'Itàlia on enterraren els cristians martiritzats pels romans al Colosseo, Circ Màxim, Ponte Sisto o Teatro de Marcello- va demandar un nou tipus d'objecte on poder salvaguardar i mostrar als fidels l'objecte sacre contingut. És així com neixen els relicaris.
Els relicaris són capses o estoigs amb diferents formes on es guarden i es mostren les relíquies. En trobem de moltes formes i materials al llarg de tota la història del Cristianisme. Generalment estan confeccionats amb materials preciosos i solen estar decorats amb tècniques de pintura, joieria i pedres precioses encastades. En el cas dels relicaris medievals solen aparéixer arcades romàniques o gòtiques i pintua molt semblant a aquella que veiem a les taules d'altar.
En un principi, quan els cristians encara no eren legals, els relicaris consistien en medalles o petites capsetes que es penjaven del coll. Però a mesura que el cristianisme s'estenia per Europa els relicaris s'han d'adaptar a aquesta funció d'exposició pública i es mostren amb aquestes formes: arca, cofret, arqueta, templet (temple petit) o esglèsies, ostensoris (objectes on es guarden les hosties sagrades), bustos i estàtues i fins i tot crucifixs. A França són també famosos els ossaris o receptacles transparents on s'exposen juntes totes les restes del cos d'un sant, Papa o monarca mort.
En el cas de les reliquies dels sants, durant l'Edat Mitja es va desenvolupar la idea de que els fidels que oressin o estiguessin a prop d'aquest objecte gaudirien dels poders miraculosos que aquest posseïa. És aquest fet el que farà que moltes persones comencin peregrinatges cap a les esglèsies que contenen les relíquies més sagrades, com Santiago de Compostela, Sant Pere del Vaticà o Chartres.
El fet de l'aparició massiva de reliquies -moltes d'elles portades des de les catacumbes d'Itàlia on enterraren els cristians martiritzats pels romans al Colosseo, Circ Màxim, Ponte Sisto o Teatro de Marcello- va demandar un nou tipus d'objecte on poder salvaguardar i mostrar als fidels l'objecte sacre contingut. És així com neixen els relicaris.
Els relicaris són capses o estoigs amb diferents formes on es guarden i es mostren les relíquies. En trobem de moltes formes i materials al llarg de tota la història del Cristianisme. Generalment estan confeccionats amb materials preciosos i solen estar decorats amb tècniques de pintura, joieria i pedres precioses encastades. En el cas dels relicaris medievals solen aparéixer arcades romàniques o gòtiques i pintua molt semblant a aquella que veiem a les taules d'altar.
En un principi, quan els cristians encara no eren legals, els relicaris consistien en medalles o petites capsetes que es penjaven del coll. Però a mesura que el cristianisme s'estenia per Europa els relicaris s'han d'adaptar a aquesta funció d'exposició pública i es mostren amb aquestes formes: arca, cofret, arqueta, templet (temple petit) o esglèsies, ostensoris (objectes on es guarden les hosties sagrades), bustos i estàtues i fins i tot crucifixs. A França són també famosos els ossaris o receptacles transparents on s'exposen juntes totes les restes del cos d'un sant, Papa o monarca mort.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada