Fargues i forja calana (Part II: La forja, la ferreteria i les seves tècniques)

.

Els forjadors o ferrers anaven directament a la farga a buscar el ferro o bé compraven els lingots adequats a les seves necessitats a un intermediari . 

Als obradors dels ferrers apareixen sempre diferents elements, com la fornal (punt de foc o forn d'altes temperatures), l'enclusa, i un cossi (gibrell gran on es posa l'aigua que refredarà el ferro forjat). Es tracta d'espais molt reduïts.

El ferrer segueix diferents passos en l'elaboració de les peces de ferro. Primer, puja la temperatura del metall a la fornal prèviament escalfat amb manxa manual fins que aquest es torna vermell o incandescent i mal.leable (ho posa al roig, és a dir, el'escalfa fins als 700 ºC). Agafa el metall amb les tenalles de fornal (tenalles llargues) i el deixa sobre l'enclusa on començarà a donar-li forma mitjançant cops de martell.

En aquest procés en què el metall es colpeja es duen a terme diferents operacions: estirament per crear barres o filferro per crear claus; retornar a la forma original peces desgastades o tortes, doblegar o corbar el metall. 

Un cop té la forma desitjada, amb l'ajut de les tenalles, fica la peça al cossi per refredar-la. Aquest procés s'anomena tremp i la seva finalitat és endurir i reforçar l'estructura compacta del ferro, a la vegada que evita les possibles deformacions que la peça patiria si es refredés de forma natural.

Per soldar dues peces, s'escalfen al roig les parts que s`han de posar en contacte. Després s'ajunten i s'amartellen fins que queden enganxades. 

Cal distingir diferents procediments que s'apliquen als metalls:

- fresat: dut a terme pel fresador. Consisteix a erosionar la peça amb la intenció d'extreure'n material, usant una fresadora (eina que fa girar una roda dentada que en contacte amb el metall, n'extreu encenalls). Les restes o encenalls, es fonen per reaprofitar-se en un altre peça. 

- fosa: Treball del metall en el qual es fon i s'aboca a dins de motlles que li donaran la forma desitjada quan el metall es refredi i es torni a fer sòlid.

A les ferreries s'elaboraven tota mena d'objectes: eines agrícoles, muntures de cavalls, destrals (les de Ripoll eren molt famoses, com els claus), espases, punyals, puntes de fletxes i ballestes. També campanes. Al segle XVI, apareix la demanda de les armes de foc. 

Van arribar a ser tan indispensables per a les societats, que molt sovint, els ferrers acabaven vivint dins dels castells per poder protegir-los dels enemics i disposar d'ells sense competència. 

El ferreter treballava el ferro i el coure, els argenters i orfebres, els metalls preciosos. 

A poc a poc, el treball dels metalls es va especialitzant i l'ofici de forjador es va subdividint en feines concretes (espasers, daguers, canoners...) creant-se gremis que en regulen l'activitat de cada sector. Gairebé tots s'associaren a la confraria de Sant Eloy dels Argenters, essent Sant Eloy el patró dels ferrers. 

Un dels grans estudiosos de la forja de Catalunya va ser el Mossèn Godiol i Cunill, qui va inventariar per primer cop les peces que avui s'exposen al nou Museu Episcopal de Vic i escriví un dels primers treballs sobre aquest tema fent referència a la forja catalana: De l'art de la forja

L'ofici del ferrer es pot documentar a través de les ordenances dels gremis i a través de les seves representacions als retaules, com el de la seu d'Elna d'Arnau Gassies (MNAC, s. XV), al de Sant Esteve de Granollers, on veiem un botavant, una cuixa i un martell o al retaule Major de la Seu Vella de Tarragona. També observem un mall esculpit a una làpida sepulcral a una capella de la Catedral de Barcelona. 

Per saber-ne més, podeu consultar la tesi de Lluïsa Amenós Martínez per al Departament D'Història de l'Art de la UB. 

Andrea Pisano, La Metalurgia