Les Cartes de poblament (també Carta Pobla) són documents medievals expedits durant la Reconquesta, a través dels quals els reis cristians, senyors laics i eclesiàstics, atorguen privilegis a pobladors i possibles pobladors de les seves terres amb la finalitat d'atraure'ls, de repoblar zones d'interés econòmic o estratègic o bé per arrelar la població existent, evitant que marxin a altres nuclis amb més privilegis. Pretenen frenar la despoblació o engrandir poblacions ja existents.
Es pretenia reforçar fronteres i ocupar les zones que havien estat en mans dels musulmans expulsats i que estaven gairebé buides i reforçar, així, l'economia real en repoblar-les.
Amb elles, s'establien les relacions entre els repobladors i els senyors de la terra (segons el règim senyorial) i es fixaven les condicions jurídiques de l'ocupació: es creaven censos, es regulaven els mals usos, es delimitaven els monopolis senyorials, s'especificava la quantitat de terra que li tocava a cada poblador i s'estipulava l'obligació de residir-hi per optar a la propietat de la terra assignada.
Fins ben entrat el segle XX, van funcionar com a títols de possessió immobiliària dels nous pobladors o dels que ja hi residien.
Existeixen cartes de poblament de dos tipus:
El primer tipus és el que regula els establiments poblacionals de caràcter agrari-col.lectiu: tinença, explotació i disposició de les terres. Són molt habituals al Penedès i la Segarra,
El segon grup és el de les cartes de poblament vinculades a les cartes de franquesa. Aquestes últimes són un altre tipus de document que amplien el corpus de privilegis dels pobladors o nous pobladors afegint-hi exempcions d'ordre fiscal i garanties polítiques i judicials. Representen els primers estatuts jurídics urbans.
La primera carta es va donar a Cardona, al segle X. I van anar augmentant en nombre a mesura que avançava la Reconquesta i es despoblaven ciutats o es creaven nous nuclis i vilanoves, sobretot a la Catalunya Nova, fins al 1250. A Barcelona va arribar el 1025. La de Tortosa data del 1140, Tarragona l'obtingué el 1149 i la de LLeida és del 1150.
La carta de poblament i de franquesa de Mallorca, del 1230, atorgada per Jaume I després de l'expulsió dels musulmans, és un exemple únic dels nous privilegis i exempcions que es van donar als pobladors i nous pobladors de l'illa. Té un caràcter molt reformista per l'època, incloent-hi aquestes regulacions:
- els boscos, pastures, aigües terrestres i marítimes són bens públics i es permet la pesca, caça, recol.lecció de llenya i de productes forestals de forma lliure i gratuïta. Excepte a les zones d'aigües estancades, que pertanyen al rei.
- els pobladors poden transmetre les seves propietats, excepte a l'Església i a cavallers (amb aquesta regulació la monarquia intentava recuperar el seu poder).
- s'eliminen els impostos de successió de la pagesia i part dels mals usos.
- s'estableix que el rei és el cap de la justícia, que vindrà administrada pels jutges (els batlles s'encarregaran de la part civil i criminal i els veguers s'encarregaran de la justícia criminal), assessorats per prohoms.
- la justícia passa a ser gratuïta (encara que la pagesia pobra tingui problemes per accedir-hi) i passarà a celebrar-se a llocs públics. Ningú que hi formi part podrà cobrar taxes.
- s'aboleixen les ordalies o proves bàrbares per decretar la innocència o la culpabilitat de les persones. És a dir, es prohibeixen les tècniques d'escaldar amb aigua bullent o torturar el cos dels possibles criminals amb aigua freda per saber el veredicte de Déu
- es decreta la inviolabilitat dels domicilis propis.
- l'adulteri ja no és considera objecte de persecució per part de la justícia, exceptuant els casos vinculats a la violència.
- les amenaces amb espasa o ganivet passen a penalitzar-se amb una multa i no amb l'amputació d'una mà, que només es durà a terme si no es pot pagar la multa.
- les agressions verbals ja no tenen responsabilitat penal.
- es protegeix el comerç de tràfic marítim amb la Corona i el de a l'engròs a l'illa amb l'eliminació de les taxes de circulació: lleuda, peatge, portatge, mesuratge i ribatge.
- en el comerç a la menuda, es persegueixen les mesures falses, la cisa (sobretot en el pes del pa) i l'especulació.
* Es tracta de regulacions destinades als pobladors cristians. Els jueus tenien una regulació diferent i els musulmans no en tenien, es van quedar sense drets.
* Es tracta de regulacions destinades als pobladors cristians. Els jueus tenien una regulació diferent i els musulmans no en tenien, es van quedar sense drets.
CURIOSITAT: LES FRANQUESES DEL VALLÈS
Hem de diferenciar els "privilegis" de les cartes de poblament i de franquesa.
Un privilegi és un tràmit legislatiu de la Corona d'Aragó, que dona un tractament de benefici, en aquest cas a una població concreta, respecte a les lleis comunes de la resta. No intenta atraure o fidelitzar pobladors, sinó beneficiar-los i beneficiar-se per algun fet o singularitat.
Es creu que aquest poble del Vallès oriental va rebre una carta de franquesa en mans de Berenguer Ramon I, el 1025, a través del qual s'incorporaren aquestes mesures a la vila: lliure possessió de propietats i de béns mobles i l' exempció de tota jurisdicció que no fos la del príncep.
Es va atorgar després que Guisia de LLuçà, durant un viatge i embarassada, trenqués aigües en passar per Corró d'Avall. Els veïns de la Sagrera la van atendre voluntàriament a les seves masies en el moment del naixement de Guillem d'Osona i en el postpart. La Corona va agraïr la seva hospitalitat amb aquest privilegi en forma de carta, encara que el que realment intentaven era poblar i fidelitzar aquesta zona perquè la Carta de poblament de Llobregat estava fent que molts pobladors marxessin cap aquella zona i es despoblés aquesta.
Al principi, el territori de la carta incloïa Samalús, Granollers, Palou, L'Ametlla del Vallès, La Garriga, La Roca del Vallès, Santa Agnès de Malayanes i Martorelles, però amb el temps, alguns s'hi van anar desvinculant .
El 1384, Pere el Cerimoniós dona el títol (privilegi) de "Carrer de Barcelona" a la vila. Aquest títol implica obtenir un privilegi de "carretatge", fent que es considerés "veïna" o "poble de contribució" d'una ciutat: assimilava els seus privilegis i franqueses i podia circular-s'hi lliurement. En aquest cas, de Barcelona. A canvi, el poble havia de participar activament en la defensa de la ciutat. El carretatge es dona com a una necessitat de les ciutats creixents de posseir centres rurals a les seva rodalia per abastir-se de recursos i d'homes que la poguessin defensar en cas de guerra. També s'asseguraven territoris on poder expandir-se.
Les poblacions que van rebre aquest títol des de Barcelona van ser: Montornès, La Garriga, Igualada, Vilamajor, Les Franqueses, Moià, Santpedor, Tona, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Mataró, Caldes de Montbui, Cambrils, Badalona, Lliçà d'Amunt i l'Ametlla del Vallès. Totes elles mostren els emblemes de la ciutat comtal als seus escuts.
Fonts:
Cuadrada, Coral, El sagramental i les Franqueses del Vallès i el Maresme a l'Edat Mitjana de la XXXIII Assemblea Comarcal d'estudiosos, 1987
Ferrer i Mallol, M.Teresa, El carretatge de Barcelona. Una associació de municipis a la baixa edat mitjana, Llibre de Tona, Tona, 2001.
