“mira sovent
bruíxola, vent
compàs e carta,
d'esculls t'aparta,
de naufragar
e d'encallar”
Jaume Roig, Espill
(12756-12761), 1460
Què són els portolans i
les Cartes Portolanes?
Els portolans són llibres de
mapes utilitzats en la navegació medieval per la Mediterrània que
consisteixen en llistats sistemàtics de ports, distàncies en línia recta entre
ports i direccions, accidents geogràfics de referència, perills de
navegació, condicions i fondàries dels ports, fonts d'aigua
dolça... per guiar les naus que navegaven en cabotatge.
Apareixen al segle XIII a l'art ligur-toscà (Gènova-Pisa).
Apareixen al segle XIII a l'art ligur-toscà (Gènova-Pisa).
Com evolucionen?
Donen lloc a les Cartes
Portolanes o mapes de ports, però no són ben bé el mateix, tot i
que s'utilitza la mateixa paraula per referir-se a diferents
conceptes com els d'Atles, Mapamundi en taules i circulars i els
mateixos portolans.
Els Atles són pergamins
enquadernats en forma de llibre de gran format on, a cada pàgina, es
mostra un sector geogràfic. Podien contenir mapamundi. A vegades, mostren poca coherència d'escala. Fins al s.XV eren de producció
veneciana. El més antic és el de Petrus Vesconte, de 1313.
Els Mapamundi en taules
són pergamins encolats sobre taules de fusta que es despleguen sobre
una taula. Són mapes del món, les seves regions i els pobles que
les habiten. Els més antics, els preromànics i romànics, no tenen coherència d'escala (no
interessa) i corresponen a la varietat de mapamundi en OT, de T dins de la O o Terrarum Orbis. La O és la terra coneguda, de forma circular i
envoltada de mar i la T correspon a la tripartició del món conegut:
Europa, Àsia i Àfrica, en forma de creu. Es tracta de mapes amb una
forta vinculació teològica. Els que els segueixen sí intenten
crear una escala més o menys verídica. L'únic que es conserva és
l'Atles Català, de producció mallorquina. Aquest format es va
deixar d'utilitzar el segle XV.
Els Mapamundi circulars es
feien sobre pergamí de vedella. Només es conserven el del Taller
de Cresques (de manera parcial), del segle XIV i el Mapamundi CatalàEstense de 1450.
Endinsem-nos:
Les Cartes Portolanes
utilitzen la tècnica de la Baixa Edat Mitjana d'elaboració de mapes
nàutics d'àmbit regional, basada en la localització dels ports
sobre una línia de costa descrita amb realisme, exagerant els
accidents geogràfics. És a dir, són mapes nàutics usats per
localitzar els ports de mar i conèixer els corrents i les fondàries
d'aquests.
Es tracta de mapes
“estètics” perquè es creaven com si fossin objectes de luxe i
la finalitat estètica sembla més acurada que la geogràfica enafegir-s'hi dibuixos i elements decoratius d'importància geològica
o religiosa. Estaven destinades a la navegació i a la gestió
comercial de ports i navegants.
N'hi ha de dos tipus: les
nàutiques que abasten el Mediterrani i el Mar Roig i les
nàutico-geogràfiques, amb mar i terra, com les de producció catalana.
Es representaven sobre
pergamins d'ovella rectangulars. La més antiga que es coneix és la
CartaPisana, del segle XIII.
Es diferencien dels mapes geogràfics per la teranyina de línies negres, vermelles i verdes que assenyalen les 32 direccions que pot mostrar la brúixola i que servien perquè els mariners poguessin decidir si navegaven en aquella direcció.
Es diferencien dels mapes geogràfics per la teranyina de línies negres, vermelles i verdes que assenyalen les 32 direccions que pot mostrar la brúixola i que servien perquè els mariners poguessin decidir si navegaven en aquella direcció.
Una ordre del segle XIV, emesa per la Corona d'Aragó, obligava cada nau a portar dues cartes
portolanes.
Els grans centres de producció es centraven a Gènova, Itàlia, Corona d'Aragó (Mallorca i Barcelona), Portugal (afegint-hi les línies de l'equador i els tròpics) i les zones àrabs (XIII-XV).
Substituiran a totes les
formes anteriors a partir del segle XVI.
Per què no se'n conserven
gaires?
Degut a la seva base
orgànica (pergamí) són objectes molt sensibles de trencar-se pel desgast de l'ús. La salinitat dels ambients marins, vaixells i de les biblioteques
de les llotges també ha degradat la matèria orgànica dels mapes i
els seus pigments. Molts vaixells s'enfonsaven amb els seus documents
o eren saquejats pels pirates. En descobrir-se Amèrica, van ser
arraconats a favor de la nova nàutica moderna.
Com arriben a Barcelona i
qui les va crear?
Van arribar molt de ressa a les ciutats litorals on es copiaven. A Barcelona se'n venien de molt luxoses, encarregades per la monarquia i la
noblesa de la ciutat. També les adquirien els mercaders enriquits.
Angelino Dulceti els copiava i creava des de Mallorca, que en aquella època era plena de genovesos. Ell agafà la tradició del mapamundi híbrid venecià (barreja de carta portolana i els models ptolemaics) i va crear els mapamundis portolans monumentals: afegeix la portolana d'escala comuna, molt detallada i amb moltíssima toponímia, informació geogràfica i cultural, i deixant espais on incloure coses a posteriori. Al ser grans i decoratius, s'exponien. Eren molts cars i no tothom s'ho podia permetre.
Angelino Dulceti els copiava i creava des de Mallorca, que en aquella època era plena de genovesos. Ell agafà la tradició del mapamundi híbrid venecià (barreja de carta portolana i els models ptolemaics) i va crear els mapamundis portolans monumentals: afegeix la portolana d'escala comuna, molt detallada i amb moltíssima toponímia, informació geogràfica i cultural, i deixant espais on incloure coses a posteriori. Al ser grans i decoratius, s'exponien. Eren molts cars i no tothom s'ho podia permetre.
Hi destaca la figura de
l'artista jueu Cresques com a proveïdor de la Corona, tot i que
treballava des de Mallorca, representant a l'Escola Mallorquina de
Portolans. El 1391, va tenir problemes a les Illes a causa de la seva
religió i va traslladar-se a Barcelona protegit pel rei, adquirint
el nom de Jaume Ribes al convertir-se al cristianisme. Un cop a
Barcelona, es va convertir en el creador de mapamundi més famós del
món. Els seus mapamundis incloïen un elevat nombre de figures,
naus, galeres, peixos, banderes, miniatures de ciutats, castells i
arbres. Eren molt detallats i complets i fins i tot es dauraven. Al morir, la producció de
portolans torna a Mallorca.
El Mestre Beccari, genovès
d'orígen, també va treballar a Barcelona. Ell va corregir els
problemes d'escala dels mapamundis, que sempre era una mica inferior
perquè es calculava amb “les sostes" del compàs.
Al segle XIV es tradueix la toponímia al català, com a l'Atles català de 1375 (Avui a la Biblioteca de París).
També van fer-se cartes portolanes sense decorar per vendre-les més barates i portolans amb banderes, ciutats dibuixades i miniatures de coses típiques.
Què signifiquen els portolans en la cultura del mar?
En primer lloc, són mapes per orientar-se amb la brúixola. Els mariners de l'Edat Mitjana acostumaven a viatjar amb la caixa de mariner on hi guardaven els estris de navegació d'aquella època: el compàs, la brúixola, les ampolletes de navegació (rellotges de sorra o ampolleta amb corredissa) i els seus portolans. En estar basats en l'escriptura, els portolans requerien un mínim d'alfabetització i de comprensió lectora, és a dir, van aconseguir que els mariners adquirissin cultura. També és una de les primeres mostres de "còpia fidedigna de la realitat" doncs els mapes tenien rigor i eren empírics. I, sobretot, signifiquen moviment de gent i mercaderies vers altres llocs llunyans. Són símbols de transport, comerç, contactes culturals i cosmopolitisme dels ports més importants de les ciutats del Mediterrani.
Al segle XIV es tradueix la toponímia al català, com a l'Atles català de 1375 (Avui a la Biblioteca de París).
També van fer-se cartes portolanes sense decorar per vendre-les més barates i portolans amb banderes, ciutats dibuixades i miniatures de coses típiques.
Què signifiquen els portolans en la cultura del mar?
En primer lloc, són mapes per orientar-se amb la brúixola. Els mariners de l'Edat Mitjana acostumaven a viatjar amb la caixa de mariner on hi guardaven els estris de navegació d'aquella època: el compàs, la brúixola, les ampolletes de navegació (rellotges de sorra o ampolleta amb corredissa) i els seus portolans. En estar basats en l'escriptura, els portolans requerien un mínim d'alfabetització i de comprensió lectora, és a dir, van aconseguir que els mariners adquirissin cultura. També és una de les primeres mostres de "còpia fidedigna de la realitat" doncs els mapes tenien rigor i eren empírics. I, sobretot, signifiquen moviment de gent i mercaderies vers altres llocs llunyans. Són símbols de transport, comerç, contactes culturals i cosmopolitisme dels ports més importants de les ciutats del Mediterrani.
UNA CURIOSITAT: Hi apareixen les primeres roses del vents!
PER SABER-NE MÉS:
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000071/00000041.pdf
"La cartografia medieval i Barcelona. L'adquisició d'un fragment de Guillem Soler", MUHBA, LLIBRET DE SALA, 19, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
"La cartografia medieval i Barcelona. L'adquisició d'un fragment de Guillem Soler", MUHBA, LLIBRET DE SALA, 19, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
I ja que fem referència al MUHBA, vegem-ne una de les seves cartes portolanes!
