Funció de l'art medieval

Per a què servia l'art medieval?

1. Ensenyar als fidels, a través de les imatges (pintura, escultura, il.luminació de llibres, orfebreria...) els passatges dels llibres sagrats i els dogmes propis de la fe. Cal tenir en compte que un alt per cent de la població durant aquests segles era analfabeta i no podien llegir la Biblia. A més, la Biblia mateixa estava escrita en llatí culte i només els eclesiàstics i alguns membres de la realesa coneixien aquesta llengua. Les imatges "eduquen" als fidels en la fe, a vegades exagerant visualment els aspectes negatius (vicis, pecats, bestiaris...) per crear por entre ells o mitificant el Bé i la figura de la Divinitat per crear l'efecte contrari. Solen ser imatges simples i molt comprensibles.
2. Intermediar entre els èssers humans i Déu. Això significa recrear les imatges divines a les que els fidels podien orar com si aquestes fossin una finestra del món diví. Això es coneix com per visibilia ad invisibilia (cap a l'invisible a través d'allò visible).
3. Fer una ofrena a Déu, per tal d'aconseguir una indulgència * o una gratificació. Això requeria que les obres que es creaven en aquest període havien de ser riques i estar ben fetes per agradar així a la divinitat. Es regalaven peces per guanyar-se el favor de Déu, de la Verge o dels sants. Es regalaven retaules, tapissos, brodats, llums per les esglèsies, creus... a les esglésies.
4. Exaltar el poder de l'Església, de la noblesa i de tots aquells que ho poguessin pagar. Això permet un desenvolupament important en arquitectura, pintura, joieria, artesanies relacionades amb el menatge, la plateria o la confecció de roba...
5. Ordenar la vida dels fidels a través d'imatges quotidianes com els menelogis. També es pot considerar com a un altre tipus d'ensenyament de l'àmbit quotidià i social.
6. Especificar els diferents àmbits dintre dels edificis de culte, creant púlpits, iconostasis per separar la zona dels fidels de la dels eclesiàstics, reixeries, capelles... (tots ells considerats com a objectes d'ús però enriquits artísticament)
7. Senyalitzar llocs importants de la ciutat, usant, per exemple, els emblemes dels gremis o les fonts. 
8. Exemplificar objectes d'estudi, com, per exemple, tractats de medicina on es fan dibuixos de plantes, animals... sobre paper i amb la voluntat de deixar constància visual d'aquests conceptes. 

Arts mecàniques i Arts liberals

Durant l'Edat Mitjana s'establia una gran diferenciació entre les arts mecàniques (des de l'Antiguitat anomenades arts vulgars) i les arts liberals. Les primeres agrupen tots aquells àmbits de l'art i de l'artesania que requereixen un esforç físic de qualsevol mena durant la realització i es realitzen de manera manual. Les arts liberals, en canvi, fan referència a les activitats que es desenvolupen utilitzant el pensament. El concepte artístic que tenim avui en dia només es relacionava amb les arts liberals, essent les mecàniques menyspreades i anomenades "oficis".

Els àmbits del saber serien, seguint aquesta diferenciació:

- Arts liberals: Es dividien el el Trivium o disciplines relacionades amb l'eloqüència (gramàtica, dialèctica i retòrica)  i el Quadrivium o disciplines relacionades amb les matemàtiques ( aritmètica, geometria, astronomia i música). S'ensenyava a les Universitats

-Arts mecàniques:  Es classifiquen en set apartats -com les liberals-: ars victuaria, destinades a alimentar a la gent; lanificaria, relacionades amb els vestits; architectura; suffragatoria, relacionades amb el transport; medicinaria; negotiatoria, amb relació amb el comerç i militaria, amb l'exèrcit. Inclouen l'arquitectura, pintura, escultura (arts visuals, considerades marginals en aquest àmbit) i d'altres artesanies. Les artesanies fins i tot estaven més menyspreades que les altres arts, fet que s'ha mantingut fins al segle XIX.

La Poesia no apareix a cap grup perquè es considerava un tipus de raonament profètic i fins i tot filosofal. 

És important aclarir que les societats de classes tan marcades tendeixen a crear aquest tipus d'esquema pel fet d'establir una distinció entre les feines dels rics i dels pobres. Aquestes societats menyspreen el treball físic i el condemnen. És per això que les obres realitzades durant l'Edat Mitjana, mai apareixen signades per "l'artista", ja que aquest era considerat només un Mestre d'obres o un oficial que fèia el seu treball i estava agrupat en un gremi.

La figura de l'artista com a creador de bellesa no arribaria fins al segle XV amb el Renaixement, quan Angelo Poliziano, a la seva enciclopèdia, va utilitzar cinc conceptes per classificar-los: statuarii (pedra), caelatores (metall), sculptores (fusta), fictores (fang), encausti (cera). 

Aquesta separació entre arts liberals i arts mecàniques va perdurar fins entrat el segle XVIII quan Charles Batteaux creà el concepte de Belles Arts per unir-les a totes i otorgar-li's la mateixa importància intel.lectual.