Il.luminació artificial durant l'Alta i la Baixa Edat Mitjana

L'Edat Mitjana va ser una època obscura de carrers molt poc il.luminats. Els edificis, per il.luminar-se, depenien de la llum natural que hi penetrava durant el dia a través de les finestres i, quan es feia de nit, recorrien -o no - a l'ús de la il.luminació artificial generada pel foc.

Les espelmes: 

Al segle XIII van sorgir una sèrie de problemes amb el comerç d'oli de llamparetes a Europa i la població va haver de recorrer a l'ús d'espelmes.

Aquestes les feien els artesans candelabrers (candelers) amb el greix de les cuines. A Anglaterra les feien els smeremongere o venedors de greix, que també eren els que fabricaven les salses, vinagres, sabó i formatges.

El greix que utilitzaven era de vaca, bou o d'ovella. La gran dificultat era que, quan es crema el sèu, es crea una gran flama que provoca molt de fum i, a més, feien una olor insuportable. Van acabar prohibint-se els tallers de fabricació a dins de les ciutats.

Les espelmes de cera no feien aquesta olor repugnant, però eren més cares i el seu ús era gairebé exclusiu per a burgesos, noblesa i l'església.

Els gremis a França i Anglaterra es formen al segle XIII. La Tallow Chandlers Company a London, el 1330. El 1415 el sèu es va fer servir en l'enllumenat públic d'aquesta ciutat. Els artesans de la cera i del sèu treballaven separats i tenien un tipus de client molt diferent. 

El primer motlle per espelmes es va trobar a París al segle XV.

La invenció de les espelmes de cera va fer desenvolupar notablement el coneixement i rendiment de l'apicultura a terres castellanes i catalano-aragoneses. 

Les espelmes o bujies i les espelmes de jonc es fabricaven per immersió repetida en sèu líquid o cera, esperant l'enduriment entre capa i capa, per engrandir el seu perímetre. Molts artesans les feien a domicili amb el greix que les cases anaven recopilant. O bé les venien als seus obradors. Les metxes es feien amb espart o cotó.

Il.luminació a les cases privades:  

Les cases privades s'il.luminaven amb espelmes, candeles de jonc (espelma molt barata feta amb un tall de jonc amb diverses capes de greix o sèu)  i llums d'oli. Aquests eren recipients en forma de cullerot, on es posava l'oli i la metxa i que comptaven amb una nansa o bé una vareta que permetia transportar-los o penjar-los. Funcionaven amb oli de linosa o cànem, de fruits secs, oli d'oliva o sèu. Eren molt perillosos perquè l'oli podia vessar. 

Les llanternes (fanalets) s'utilitzen molt durant el segle XIII. També permetien mobilitat i en estar el foc contingut al receptacle tancat, eren més segurs i ajudaren a reduir els incendis a les ciutats i al camp. Però gairebé no il.luminaven perquè es protegien amb vidres gruixuts i opacs.

La tea (antorxa) era el tipus d'il.luminació més emprat durant el tràfic urbà nocturn. Eren perilloses. A vegades també es penjaven a les parets exteriors de les cases. Per apagar-les, s'havien de sufocar en líquid. Aquest líquid es contenia en uns forats que observem a algunes de les parets de les cases, com les argolles on es subjectaven enceses.
Les llars eren el punt més important per a la il.luminació de tots els habitatges (rics i pobres) durant l'Edat Mitjana. 

En el cas dels carrers, que romanien a la penombra durant la nit, els mestres d'aixa il.luminaven el camí als vianants a través de la foscor a canvi d'una moneda. 

Il.luminació artificial a les esglésies: 

Durant el Romànic: 

L'ús d'espelmes va revivificar la creació dels canelobres domèstics i rituals.

A les esglésies, fins al segle XI, les espelmes les aguantaven els clergues, agrupats al voltant de l'altar, durant la missa. Aquest costum va derivar en la col.locació d'aquests ciris rituals a sobre de l'altar, generalment per parells, un a cada banda. La primera representació d'aquest nou ús la trobem a un mosaic de San Clemente de Roma.

En aquest segle es van començar a utilitzar més artefactes destinats a il.luminar els temples, com els canelobres en forma d'aranya que pengen dels baldaquins, les llums d'oli arreu dels temples (i també el ritual a sobre de l'altar) i els llums de sostre en forma de corona (Hildesheim i Aquisgrà), de doble creu (San Marco de Venècia) o d'arbre (Duomo di Milano) a sobre del cor i del transsepte. També empraven els gabatae, una espècie de plats metàl.lics amb emblemes que tenien 3 lampadetes a la seva vora.

Durant el gòtic: 

Durant el període gòtic, gairebé s'abandona l'ús dels llums (làmpades) de corona romànics. Es substitueixen per canelobres de ferro forjat amb una base de trípode i 2 o 3 cercles concèntrics mòbils amb punxes per clavar-hi les espelmes. Solien ser petitons, més o menys de 30 cm, portàtils i llisos. Alguns exemples imiten els pètals corvats de la flor de lliri, semblants als florons de l'Art Gòtic que flanquejaven els altars. La característica comuna de tots aquests canelobres era la base de tres potes i que tots estan equipats amb un platet per recollir la cera que s'hi punxa.

Els jueus seguiren usant les menorà o canelobres de 7 espelmes o les hannukiya, de 7 llums d'oli. 

Llampares gòtiques dels palaus: 

Existeixen altres varietats en els àmbits privats. Els llums de sostre, com els que es conserven al Museu de les Arts Decoratives de París, adquireixen dues formes:

• imitació d'una petita arquitectura de la qual surten 6 braços on es punxen les espelmes i, a la part de sobre, una àliga.
• Canya llisa i tornejada, eixamplada a la part baixa, amb 6 braços i una Verge coronada amb l'argolla amb la qual s'enganxa al sostre.
  ---> Es pot veure molt bé al “Matrimonio Arnolfini” de Van Eyck.

També existí un tipus de llàntia o fanalet que imitava els temples gòtics o l'arquitectura gòtica (a vegades protegida amb vidres colorats). O els aplics de paret que es penjaven a cada costat de la xemeneia.

Era costum penjar fanalets o llànties a les portes externes de les mansions.

Materials: 

Respecte als materials, els canelobres de la noblesa es feien amb metalls molt nobles (or i plata), els dels burgesos amb semi nobles (coure, bronze, ferro ben treballat) i el poble s'havia de conformar amb canelobres de materials pobres o utilitzar els estris heretats dels segles anteriors o dependre de la llum solar o el de la llar.

1- Canelobres sobre trípode:

2.- llums de sostre: 

3.- llums i fanalets que imiten arquitectures gòtiques: 

FONTS: 

TELESCO, Patricia, Exploring Candle Magik: Candle Spells, Charms, Rituals and Divinations, Career Pcess, 2001. 

POUNDS, J.G Norman, Vida cotidiana, la historia de la culura material, Cítica, 1992.
GERMINANS GERMINANIS: de la web Infocatolica.com: http://www.infocatolica.com/blog/germinans.php/1109020214-capitulo-31-los-accesorios-de
IMATGES: lamparasescala.com