Sobre els Picapedrers:

Des de: AULI, C., LLINÀS, G., Eines i oficis, Ajuntament d'Olot, 1982, pp. 136-137.

I una cançó pupular catalana : la Cançó del Picapedrer: 

https://www.youtube.com/watch?v=Ddc_l05HEXE

La pintura i la il.luminació com a documents històrics: els gremis a través de les representacions plàstiques.

- Quins personatges apareixen a la representació? Quins atributs els donen un status de divinització?
- Quin era l'ofici d'aquest personatge? On es troba? A quin gremi fa referència?
- Com va vestit aquest personatge? Com es cobreix les cames?
- Per què creus que s'ha representat el nen? Com vivien les famílies gremials? Quin era el seu modus de treball? Separaven el taller de la residència?
- Quines eines pots reconéixer? Què pot ser el cos de futa amb el cilindre, de la part dreta?
- Quin artilugi òptic penja de la paret?
- Com s'il.lumina l'espai?
- Quins son els colors més usats en la representació?
- Es tracta d'una representació realística i minuciosa?
- Quin tipus de paviment recobreix el terre d'aquesta estança? Creus que és luxosa? Correspon a l'època medieval?

PUNT DE REFLEXIÓ:

Les representacions plàstiques (il.luminació, pintura -mural, de taula, retaule-, escultura, brodats, tapissos...) contenen informació sobre molts aspectes històrics de l'època. A través d'elles, podem crear una idea sobre com eren gairebé tots els aspectes de la vida dintre de la societat medieval (economia, guerra, treball, tradicions i costums, ciència, religió, manufacturació, comerç...). Diem, llavors, que les representacions plàstiques són testimonis històrics de cada una de les èpoques històriques. Fet que ens permetrà entendre l'Art no només de del punt de vista creatiu-expressiu, sino també com a medi pel coneixement de la història, disciplina també integrada dintre de la Història de l'Art.

Exemples de regulacions gremials sobre la producció:

LES ORDENANCES GREMIALS DELS ADOBERS I SABATERS.

- És prohibit treure pells de les basses i estendre-les al sol els diumenges (...)
- És obligat repartir-se equitativament les pells que vénen de València, de Xipre, etc.
- És prohibit vendre sabates d'estiu si abans no les han vist els prohoms de l'ofici.
- Les sabates de dona i de nen han de portar doble orla.
- És vedat d'obrir una botiga a qui no hagi passat quatre anys al taller d'un mestre, no s'hagi examinat i aprovat i no hagi pagat 30 sous al gremi i 100 sous si és estranger.
- Els cuirs s'han d'assecar en barres i s'han d'ensenyar als venedors del gremi abans de vendre'ls. Les infraccions seran castigades amb multes de 5 a 20 sous i amb la crema d'una de cada dotze pells a la plaça pública
- La venda s'ha de fer a les botigues pròpies, no en portals foscos on no es pugi veure la qualitat de la pell i dels productes.
- Les pells del moltó o d'ovella no s'han d'adobar per menys de dos sous i mig la dotzena; les de be, per menys de 8 sous la dotzena, i les de vaca, per menys de 50 sous el feix.
Riu, M: La vida a l'Edat Mitjana.

Exemples de Carrers gremials i d'oficis artesanals de la Ciutat Medieval de Barcelona: producció i comerç

A les ciutats gòtiques, els oficis, menestrals i gremis solien arreplegar-se tots junts en certs carrers o zones (en el cas del cas dels Hortolans, a la zona agrària i al temple on estava la capella de la seva cofraria). Veiem-ne alguns d'exemples:

Carrer dels Abaixadors: S’hi establiren i tingueren la casa gremial els abaixadors, els que abaixaven els draps (igualaven el pèl dels draps de llana amb unes tisores molt grans), un cop es van separar dels artesans de llana.

Carrer dels Agullers: Hi treballaven els menestrals fabricants d’agulles i utensilis per a la pesca.
Carrer Apotecaris: Eren els encarregats de fer fàrmacs, drogues, tints i perfums. Formaven part del gremi junt als especiers. En aquest carrer estava, al segle XIV, l'Apoteca i obrador del Senyor Francesc Ses Canes.  

Carrer de l'Arc de Sant Silvestre: S'anomena així per l'existència d'una capelleta dedicada al sant, que hi va restar fins el segle XIX, i per una volta (arc) que hi havia a l’entrada del carrer, enderrocada el 1850. El carrer data del segle XIII. En el mateix carrer tingueren la seva seu els gremis dels droguers, perxers i galoners.
Carrer dels Assaonadors: Hi treballaven els menestrals assaonadors de pells o cuirs, fins poc després de 1836. Tingueren una representació en el Consell Municipal de la Ciutat que va establir el rei Jaume I. Al número 41, es veu una imatge del seu patró Sant Joan Baptista i una pinta amb la que raspaven les pells.
Carrer dels Blanquers: Trèien els pèls i la llana de les pells amb un raspall fins a deixar-les "blanques". També hi formen part els Aluders, que fan l'aluda o pells de xai adobades amb alum de roca fins deixar-les molt fines i blanques, i la camusa, una pell d'isard (i a vegades de gos) adobada amb oli d'oliva, de molta qualitat. Amb ambdues manufactures es confeccionaven guants (a mans dels guanters) i es fèien enquadernacions i folres de llibres (a mans dels Albadiners). S'ubiquen al voltant del Rec degut a la seva necessitat de que l'aigua s'emportès l'aigua bruta que resultava d'aquest procés. Al Carrer Blanqueria, els assaonadors adobaven les seves pells. 

Carrer dels Boters: Hi treballava el gremi dels fabricants de botes, principalment de vi. Hi ha boters de fusta grossa (per a posar-hi vi) i boters de fusta prima (per a posar-hi licor).
Carrer Brocanters: Es realitzaven els brocats de luxe o teles de seda entrecusides amb fils brillants que formen dibuixos de flors o geomètrics.

Carrer dels Candelers: Nom popular molt antic, record dels gremis dels candelers de sèu i dels candelers de cera. Aquest gremi està datat des de 1372.
Carrer dels Canvis vells: Els canvistes pertanyien al gremi dels mercaders, però era en aquest carrer on exercien llur professió. De les taules baixes que utilitzaven per fer les gestions va néixer la paraula banc. Si les autoritats se n'assabentaven que que un d'ells havia comès estafa, li trencaven la taula ("bancarrota") per tal que no pogués exercir més en aquell carrer.
Carrer dels Canvis Nous: Aquí exercien els canvistes que s'havien quedat sense taula i no es consideraven socialment honrats.
Carrer dels Carders: Eren els fabricants de les cardes per treballar la llana. El gremi estava a l'edifici gòtic del número 47.
Carrer de les caputxes: S'hi confeccionaven les caputxes, abrics amb tall de capa.

Carrer dels Corders: Hi treballaven els fabricants o venedors de cordes que antigament hi eren instal·lats. Fabricaven corders de cànem per a vaixells i de viola, amb budells d’animals, especialment de moltons. Eren també els encarregats de fer les cordes de la forca. La forca es convertí en una gran font d'ingressos poc legal d'aquest gremi. Es crèia que rebien diners a canvi de crear cordes de poca qualitat per a reus especials, doncs una llei permetia que aquells condemnats a qui se'ls trenqués la corda a la forca salvarien la vida. Van arribar a ser tan rics que van sufragar una part de la construcció del Convent dels Àngels del Raval.

Carrer de Corretger: Feien corretges, cints i cinyells. Anaven de la ma amb els guanters. Van ser gremi des de 1424.

Carrer dels Cotoners: Els cotoners es constituïren en gremi l’any 1433, però hi estan representats des del 1257. Batien, venien i filaven el cotó, i teixien el lli per obtenir el fustany per a fer folres, matalassos, etc.
Carrer Dagueria: Dins de les muralles romanes, és l'antic lloc dels fabricants de dagues (espasetes).

Carrer d'Escudellers: Terrissaires, aprofitant les argiles groguenques d’un turó aprofitat ja pels romans a la que donaven forma amb el torn. Anaven associats amb els ollers i gerrers, però el 1528 es van separar.

Carrer d'Escudellers Blancs: Aquest carrer porta el nom del gremi dels terrissaires blancs, és a dir que treballaven la terrissa fina.

Carrer d'Espaseria: Ocupat pel gremi d’espasers. A la banda de mar del carrer Argenteria es van situar els forjadors d’espases, llances i dagues.
Carrer dels Esparters: El carrer dels treballadors de l'espart. 

Carrer de Flassaders: Hi eren antigament establerts els menestrals fabricants i teixidors de mantes. Són gremi des de 1331.
Carrer de la Freneria: Hi treballaven i tenien seu els freners. Fèien paraments militars per a cavalls.

Carrer d'en Giralt el Pellisser: En un llibre de comptes del Gremi dels Sabaters, de l’any 1487, s’esmenta una almoina de Guerau Pellisser relacionada amb la confraria de Sant Marc. El tal Guerau, o Giralt, Pellisser, devia ser, doncs, un pelleter de nom i de fets, és a dir pells de luxe.
Carrer Hort dels Velluters: Els velluters eren els fabricants de vellut, damasquins, tapisseries... En aquest carrer molts d'ells tenien hortets i se'ls ha dedicat el nom. Temps després, el carrer va acollir el gremi dels Fanalers.
Carrer Llibreteria: És un d'aquests carrers on es van instal.lar molts gremis i oficis: llibreters (pergaminers i copiadors de llibres i enquadernadors), calceters, especiers i apotecaris. Els llibreters es dedicaven a fer llibretes o "llibres sense lletres" destinades a ser escrites (copiant altres llibres o anotant pensaments)
Carrer de Mariners: Homenatge als homes de mar. En aquest carrer existí un hostal per a mariners en trànsit. També anomenats barquers. No hi treballaven, però s'arreplegaven aquí quan eren a terra. 

Carrer de Mercaders: En el segle XIII els personatges més destacats del comerç barceloní hi van establir la seva residència.
Carrer dels Mirallers: S'hi establiren els fabricants de miralls.
Carrer dels Molers: Al segle XIV s'hi establiren els obradors dels menestrals que creaven moles per moldre i moles d'esmolar amb la pedra de Montjuïc. Al segle XV, ja s'hi contava una vintena. S'explica en unes rajoles informatives.
Carrer Obradors: És el carrer dels terrissaires: olles de fang, rajoles, maons, gerres... era el lloc on treballaven. 

Carrer Ollers: Eren els encarregats de fer cassoles. S'associaren amb els terrissaires (gerrers, rajolers i ollers, sota la protecció de San Hipòlit). Els escudellers se'n separaren.
Carrer de Portadors: S'hi agrupaven els Mestres d'aixa o constructors de vaixells de fusta i de portadors o atuells de fusta destinats al transport del vi sobre cavall..

Carrer de Sant Antoni dels Sombrerers: Per una capelleta que hi havia en el carrer mantinguda pel gremi dels barreters. Està al costat del Carrer dels Sombrerers.

Carrer de Sant Pere més Alt: Al núm. 4 hi ha un edifici amb façana ornada, es la casa del gremi dels Velers, és a dir els teixidors de veles i vels. S’uniren el 1834 amb els velluters, és a dir els que feien velluts.

Carrer dels Sombrerers: En el segle XVIII s’hi van instal·lar els síndics del gremi dels barreters, és a dir fabricants de barrets i gorres de llana, seda, fil o estam. Treballaven amb agulla, d’aqui el nom inicial de barreters d’agulla. Fou considerat com una de les set arts de la seda. Al Carrer Sant Antoni dels Sombrers tenien la seva capella. Són gremi des del 1545.
Carrer de Tapineria: S'hi confeccionaven els tapins, sabates femenines de suro folrat de cuir molt de moda en aquells anys. Els portaven les dones casades. Si voleu veure'ls, podeu visitar el HUB Museu del Disseny de Barcelona, on s'exposa una petita col.lecció d'aquest tipus de sabates de suro. 
Carrer Tiradors: Aquí estenien els seus draps de llana els paraires i tintorers.
Carrer del Vidre: Es diu així perquè antigament hi havia un forn de vidre en un obrador famós a la ciutat.
Carrer de la Vidreria: S'hi van establir els vidrers del segle XIII, agrupats al voltant de la confraria de Sant Benardí de Siena. En un principi, junt als esparters, però es van separar al 1595 i es van adscriure la Cofraria de Sant Miquel

Carrer dels Vigatans: Si bé no s'hi fabricaven ni es venien vigues en aquest carrer, sí que s'hi relaciona amb elles perquè hi havia un hostal on s'allotjaven els mercaders de vigues i s'hi fèien tractes comercials. 
Plaça dels Traginers: Junt amb els confrares mulaters i llogaters de mules, els bastaixos de capçana (que portaven la càrrega a sobre del cap) i els de ribera i carreters, movien les mercaderies de la ciutat (gremi dels transportistes). La seva seu gremial va ser enderrocada al construir-se la Via Laietana. El seu patró és Sant Antoni Abat i, avui en dia, protagonitzen encara la festa dels Tres Tombs a la ciutat.
Volta de Tamborets: És el lloc on s'ubicaven els tamborilers, carpinters de les drassanes del Born de Jaume I (no a les Drassanes reials).

Altres carrers importants van ser els dels Curtidors, Velers, la Plaça de Sant Felip Neri (segones seus dels Sabaters i dels Calderers), Portadors, Formatgers... Els revenedors van ubicar la seva seu a la placeta de davant de la portalada del Pi. Aquest gremi es va crear al segle XV i van instalar-s'hi aquí al segle XVIII. El seu patró era Sant Miquel, com podem veure encara al nínxol. 

Un cas especial és del Carrer dels Argenters: L'antic carrer de l'Argenteria era molt llarg i ple de comerços. Això li donava molta animació i per controlar precisament que aquesta animació no es convertís en desordre, l'any 1318 el Consell de Cent havia prohibit que s'hi venguessin "lances, darts, espases i coltells", indicant que el lloc per vendre armes es trobaria just en el carrer immediat, el carrer de l'Espaseria, just davant del mar. Es tracta d'uns dels carrers medievals més amples de Barcelona, potser degut a la riquesa que generava. Es diu que va ser el primer de Barcelona en tenir voreres, degut al trànsit constant dels carros dels burgesos i de persones.

Existien oficis i gremis que no podien exercir-se dins de les ciutats per motius de saubritat o d'espai. El gremi dels Tintorers de cotó va ser regulat i expulsat del centre per aquesta raó, a través d'un decret del 1255. Les Basses de Sant Pere, situades al costat del Rec Comtal, acumulaven l'aigua que feien funcionar els molins fariners de la ciutat. En aquest carrer, al número 4, troben un edifici gòtic conservat. 

El comerç urbà es divideix entre el majorista (a l’engròs) especialitzat amb el tràfic exterior (mercaders) i el minorista (a la menuda) dedicat a la venda directa al públic (botiguers, revenedors i adroguers). Els comerciants també s’agrupaven en gremis. Aquests van sorgir com a tal a partir del segle XIII, encara que podem trobar els seus antecedents en les confraries a partir del segle XII, protegides per l’església. A la Plaça del Pi es troba la seu del gremi dels Revenedors (els que venen mercaderies que no han fabricat). La seu és moderna, però el gremi i la confraria daten del segle XV, tot i que ja van participar com a associació al Consell de Cent al segle XIII. A la Plaça de la Llana es  fèia el mercat de la llana. I també estaven els obradors dels oficis relacionats amb aquesta. Altres places especialitzades en la venta del productes a la menuda foren la Plaça de l'Oli, Ases, Moles, Olles, Panses o la del Blat. Al Carrer Formatgers es venien els làctics processats dels productors de fora de Barcelona. Al Carrer de les Semoleres es fabricava i es venia la sèmola des de 1611. 

S'ha de fer un esment especial als llocs on es contractaven serveis especialitzats. Al Carrer de la Flor del Lliri va existir un hostal des de 1444 que es va considerar un dels més respectuosos de la ciutat. En ell s'hi allotjaven les dones que feien de dides (dones que es dedicaven a amamantar nens amb la seva llet materna) i les persones riques s'hi apropaven a l'hostal a contractar-les.  

BIBLIOGRAFIA: 

BALAGUER, Víctor, Las calles de Barcelona: origen de sus nombres, de sus recuerdos, de sus tradiciones y leyendas, Salvador Manero Editor, Barcelona, 1865. 

CUBELES, Albert, CAZENEUVE, Xavier, La presència dels gremis en la trama urbana barcelonina

Si voleu ampliar els vostres coneixements sobre els gremis a d'altres ciutats o comparar-los, us recomamo el blog valencià IMATGIES, val la pena fer-li una ullada!