Els tapissos de caça de Devonshire. Holanda. 1440-1450

Caça del cèrvol

Caça de la llúdria i del cigne

Cetreria

Vendimia

Es tracta d'un tapís on es representen escenes una mica inusuals, potser dubtoses dins de la tradició dels temes tractats en el món del tapís medieval. Si bé es tracta el tema de la caça, que era el tema predominant en aquest art (prestigi social perquè la caça és l'oci dels rics), s'intercala amb escenes agrícoles i símbols cavallerescos i de l'amor cortès. 

Ens trobem davant d'un tapís dels anomenats millefleurs o "de mil flors". Aquest tipus de tapissos, ja a les portes del Renaixement i molt habituals al segle XV a Europa, mostren fons completament florits amb flors que se superposen les unes a les altres, sense sentit de profunditat. A sobre d'aquest fons,es desenvolupen les figures i les històries. Aquest motiu també és molt popular en la producció de catifes. 

No incorpora fils de metalls preciosos, i per això s'entèn que no és un tapís car. Probablement, va formar part d'un regal de núpcies. 

Es conserva al Museu Nacional d'Art Medieval de Cluny. 

PUNT DE REFLEXIÓ: 

Pels motius que s'hi representen, investiga a quin període històric es van realitzar. On està Devonshire? Com creus que un tapís elaborat a Holanda pot arribar a Devonshire? I per què? Què creus que vol expressar la família posseïdora d'aquests tapissos? Creus que té a veure amb la caça especial d'aquests animals? Qui podia caçar aquestes bèsties? Una pista és que el cigne només podia ser propietat de la família reial. Creus que les vestimentes que porten els personatges -sobretot les dones- són còmodes per anar de caça? Quin paper ocupa la caça en les classes benestants medievals? Per què creus que han sigut retratats amb les seves millors gales? On creus que estarien col.locats?

Supervivència dels oficis tradicionals medievals avui en dia i revalorització de les Arts Menors

"La Forja Viva és un festival internacional de Forja que va néixer a Barcelona l’any 2009 amb la intenció de donar a conèixer i connectar als forjadors amb els diferents agents implicats i àmbits relacionats i amb la intenció de visibilitzar-los tant a ells com també al ric patrimoni de ferro que existeix per tota Catalunya.
En aquests 4 anys d'existència, els nostres objectius s'estàn acomplint pas a pas.
El fet que Festival ha contat durant les seves edicions amb la participació dels considerats actualment millors forjadors de tot el món, ha estat una lliçó que ha servit per ampliar els nostres objectius . La valorització de les creacions artístiques en forja i el seu anivellament amb les arts "majors" ha passat a ser un altre motiu important pel que continuar desenvolupant aquest festival.
Forja Viva, és encara molt jove, però treballa a pas ferm i en poc temps, s'ha posicionat a nivell internacional com a punt de trobada pels forjadors de tot el món, al nostre país."

De la web www.forjaviva.com

La supervivència de les Arts Menors

Els objectes artístics relacionalts amb la litúrgia, l'embelliment personal, mobiliari, vidre o d'altres usos han patit un llarg procés d'extermini degut a diferents factors:

1. Són disciplines poc estudiades al llarg de la història i fins fa relativament poc no han rebut l'apel.lació d'objectes artístics.
2. El col.leccionisme sempre s'ha dedicat a obres mestres. El col.leccionisme de peces menors és relativament nou.
3. El canvi de modes fa que es destrueixin o es reaprofitin els objectes remodelant-los o bé donant-li's un nou ús.
4. Són objectes fabricats amb metalls preciosos que contenen un alt valor monetari, per això han desaparegut a les sèquies per fer momedes o armes o han sigut robades.
5. Expolis derivats de guerres.
6. Són objectes que normalment es relacionen a les classes benestants, fet que propicia una producció escasa.
7. En el cas dels objectes litúrgics, aquests estan sotmesos al desús o a la seva exterminació en cas de revoltes religioses o civils (revoltes, ràtzies, progroms, amortitzacions...).
8. Molts objectes que van ser fabricats amb materials sensibles a la humitat, els àcars o el foc -teixits, mobiliari, paper...- han desaparegut amb el pas del temps, sobretot per la inadecuada conservació. De vidre, per exemple, se'n conserva molt poc. 
9. Han hagut de sobreviure a desastres naturals: aiguats, incendis, terratrèmols...

Revalorització del passat jueu de Barcelona. Text per fer lectura crítica del passat i del present

"Durant molt de temps, Barcelona ha viscut d'esquenes al seu passat jueu. Finalment, sembla que el districte de Ciutat Vella -la regidora del qual ho és també de Relacions Institucionals i Culturals de l'Ajuntament, cal no oblidar-ho- ha apostat per la recuperació institucional de la memòria jueva de Barcelona com un pas més en la recuperació de la memòria històrica i per contribuir, així, a reconèixer des de la institució municipal la importància d'aquell col·lectiu, avui restablert a la ciutat, i assumir la pluralitat de la nostra societat amb la participació d'una de les comunitats que més han contribuït al progrés intel·lectual de la civilització occidental; resultaria fútil intentar enumerar les aportacions de la cultura jueva, entesa en un sentit ampli, a la cultura europea.
Als nostres dies, la presència jueva a Barcelona contribueix a fer realitat la ciutat de la diferència i enriqueix de manera indiscutible la societat occidental, de la qual ha estat en moltes ocasions un dels motors en els àmbits econòmic, social, cultural i, fins i tot, ideològic. La cultura jueva coneix prou bé el que significa la intransigència religiosa i els desigs d'homogeneïtzació del poder dominant en qualsevol de les seves formes, incloent-hi, dramàticament, l'actual govern israelià, que no fa honor a la millor de les tradicions històriques del poble jueu."

Text de Daniel Venteo a través de bcn.cat

El Mil·lenarisme i la Fi del món

El Mil.lenarisme és una doctrina de l'esglèsia cristiana que afirma que Crist tornarà de nou a la Terra per regnar durant mil anys junt als sants màrtirs que van morir per defensar la seva paraula i tots aquells que mai han adorat a Satà i li han sigut fidels. Crist -el Bé- lluitarà contra l"la Bèstia" o "fals profeta" i acabarà amb el diable -el Mal-.

Després de la victoria esdevindrà el Judici Final en el qual les ànimes dels morts seran jutjades i podran anar al cel o a l'infern segons "les seves accions".

Aquesta doctrina es basa en l'Apocal.lipsis de Sant Joan.

El Mil.lenarisme es va extendir durant el segle XII per tota Europa a través de les sectes militants cristianes que més tard forçarien les creuades. Entre elles destaquen els ostes de Dulcino i els taborites.

Podem dir que la societat, influenciada per aquestes creences, sentia una intensa por a la fi del món. D'aquesta manera, tot el que hi succeïa es prenia com a una manifestació de l'adveniment d'aquesta fi. Les catàstrofes naturals en són un exemple del càstig diví. Entre d'elles, la pesta negra, que va ser considerada com a un càstig diví.

Sant Vicenç Ferrer va impulsar la flagel.lació com a acte de redemció de l'ira de Deéu sobre els humana. Després de la Pesta, les ciutats van assimilar les processons de frares flagel.ladors com a positius i un privilegi que els allunyava de les eipèmies i així es repetiren durant el segle XIV a Espanya, Sud de França i Itàlia.

Punt de reflexió:

- Existeixen avui en dia aquestes creences? Quins grups les defensen? Sabeu si l'esglèsia defensa encara aquesta idea? Què en penseu?

- Quines pelis recordes que parlin d'quest fet? Com mostra Hollywood aquesta fi del món? Creus que de la meteixa manera que a l'Edat Mitja?


FONT: Henri FOCILLON, El año mil, Madrid, 1966 (1ª ed. L´an mil, Paris, 1952)

Punt de reflexió: moralitat i educació moral a través de la pintura medieval

L'Al.legoria del bon i el Mal Govern i dels seus efectes a la ciutat i al camp és una pintura mural gòtica de temàtica profana feta al segle XIV al Palazzo Pubblico de Siena (Palau Públic) pels germans Lorenzetti . En aquesta sala es reunien els governants de Siena. Es tracta d'una de les poques pintures medievals que es desvinculen de la temàtica religiosa (aquestes llicències eren més usuals en el món de la miniatura, il.luminació de llibres...) i que es mostra amb un important grau de naturalisme en la representació. Es tracta del primer missatge propagandístic de la política gòtica en una pintura. 

Al.legoria del Bon Govern: la senyora de vermell asseguda al tro, que simbolitza la Justícia, diu: "Ameu la justícia, vosaltres que governeu la Terra". Hi estan representades també la Saviesa i la Concòrdia (unides amb una corda). A la part inferior, el poble, feliç, entrega els colors de la ciutat de Siena.

Al.legoria del Bon govern al camp: els camps són productius, els camins són segurs...

Al.legoria del Bon Govern a la ciutat: tot funciona, tothom treballa, hi ha riquesa, ordre, respecte, felicitat.

Al.legoria del mal Govern: el personatge amb banyes i cec que ho domina tot és el tirà. El tirà mira pel seu propi interés i no pel bé comú de la societat.

Al.legoria del Mal Govern al camp: camps desolats, guerres, foc, inseguretat, patiment, fam, pobresa, runes...

Stanza dei Nove del Pallazzo Pubblico di Siena, per ubicar correctament les pintures

Què penseu que entendrien els homes que no sabien llegir en veure aquesta pintura a un edifici de Govern? Quina seria la moralitat que vol expressar aquest cicle de pintures? Què és millor, el bon o el mal govern? Quina és la moralitat que entendrà la gent del camp a través d'aquestes pintures? Es poden desvincular de la ciutat o depenen del bon govern d'ella?

Quin significat creus que pot tenir la balança? Què representa?

Et semblen ciutats idealitzades o fidels? Hi veus naturalisme en les expressions o colors? És l'art una manera d'exposar idees moralitzadores a la gent?