L'Art gòtic va desenvolupar-se a la Corona d'Aragó durant els segles XIV i XV, sobretot a Catalunya i en l'arquitectura, amb unes particularitats pròpies que l'allunyaven del gòtic que es va crear en altres països del Nord d'Europa.
Si bé a la resta del continent es buscava la verticalitat, el luxe i la llum com a idealització de la Jerusalem Celestial que era com s'entenia la Catedral, l'arquitectura Gòtica catalano-aragonesa va declinar-se per fer del gòtic auster i diàfan el seu símbol de poder.
La raó d'aquestes diferències en la concepció del gòtic a Catalunya s'expliquen amb la metereologia i amb la nova idea de religiositat de les ordres mendicants que reclamaven temples on els fidels i els oficiants es poguéssin relacionar d'una manera més directe i humil.
Analitzem les seves característiques més importants:
L'arquitectura d'aquests segles (la religiosa i la civil) busca la creació de grans espais on regnin l'harmonia i la proporció.
Es busca el predomini de l'horotzontalitat vers la verticalitat, fent escassejar els suports verticals.
Les catedrals acostumen a ser més llargues que les dels altres territoris. Exteriorment, es percebeixen com a edificis horitzontals mentre que per dins, la sensació és d'altura.
La distribució de l'espai interior és més pràctica i es busca que la visibilitat entre el fidel i l'oficiant sigui completa durant la missa, eliminant així totes les separacions visuals possibles.
La diferència d'altura entre la nau central i les laterals és mínima. És per això que l'ús de l'arcbotant és escàs als temples, tot i que s'utilitzen contraforts massissos per contrarrestar les forzes de les naus.
Aquesta configuració provoca que el claristori es redueixi en dimensions. Aquests contraforts no són excessivament visibles des de l'exterior.
La nau central acostuma a ser molt més ample i, a vegades, cada tram de volta forma un quadrat perfecte per evitar multiplicar els suports que l'aguanten i crear així un espai més diàfan.
Prol.liferen les capelles, en aquest cas a les parets de les naus laterals. Es tracta de capelles de petites dimensions que solen encaixar-se als espais vuits entre els contraforts.
El transsepte tendeix a desaparéixer. Podem parlar així del predomini de les plantes de saló amb una única nau (com a la Catedral de Girona) o de 3 naus, que acostuma a ser la tipologia més comuna.
Els pilars que sostenen les voltes són més estrets que a les esglèsies europees i generalment, no apareixen decorats, seguint aquesta tendència austera. És a dir, ens trobem amb interiors poc decorats. Les decoracions més importants es troben als arcs o a les claus de les bóvedes de creueria.
Les torres de la façana solen ser poligonals i no de base quadrada. I tant el sostre de les torres com el de l'edifici es configuren amb terrasses planes.
Les façanes apareixen dividides en 3 trams marcats pels contraforts i en 2 pisos dividits per la línea d'imposta: entrada al primer i al segon, la rossassa (no acostuma a crear-se la galeria d'escultura ni a rematar-se amb gablets)
El clima i la metereologia són importants quan estudiem aquests edificis. A Catalunya no plou tant com a altres païssos. És per això que es pot prescindir de les taulades a dues vessants, tot i que l'ús de la gàrgola com a mètode de canalització de l'aigua és també molt estès i parteixen directament del sostre. En el cas del gòtic pirinenc o rural, sí s'utilitza el sostre a dues aigües degut al nivell de precipitacions del seu clima. En aquest cas, les esglèsies-catedrals són més petites i més obscures.
També gaudim de dies més llargs que als païssos del Nord i també d'estacions més tènues i de llargues jornades de sol. Pot donar la sensació de que les catedrals mediterrànies siguin més obscures. No és el cas. Les finestres es fan més esbeltes i petites i els edificis s'il.luminen amb menys número de vitralls que en les altres variants de regionals del gòtic. També aquí es tendeix a fer les rossasses més petites. No és necessari crear-ne més ni ampliar-les perquè la nostra climatologia ens ofereix la llum natural que cal perquè aquestes obertures il.luminin de forma satisfactòria els temples (i edificis civils o palaus).
Exemples:
SANTA MARIA DEL MAR: És el model perfecte de l'arquitectura gòtica mediterrània.
CATEDRAL DE GIRONA: Amb una nau única i molt ample, la més ample del món. Es tracta d'un edifici de transició del romànic al gòtic
SANTES CREUS I POBLET.
CATEDRAL DE MALLORCA: És una de les poques que utilitzen els arcbotants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada