LA PINTURA GÒTICA (Part I)

El desenvolupament de les ciutats i de la vida urbana, el naixement i desenvolupament de la burgesia i els canvis religiosos i les noves reflexions espirituals, repercuteixen directament en la producció pictòrica de l'època gòtica.

Depenent dels suports, ens trobem amb exemples de pintura sobre taula, il.uminació de llibres i pintura mural (tot i que minva la seva producció). Podem dir que durant el gòtic no es fa gaire pintura al fresc perquè ara hi ha més finestrals i poques parets, però aquest fet no es dona a Itàlia, on se segueixen construint temples de planta basilical. Giotto és un dels grans pintors murals del Teccento italià i un dels grans investigadors del naturalisme i de la perspectiva en la pintura global europea. Destaca la seva intervenció a la Capella Scrovegni.

La pintura sobre taula és el suport més utilitzat al segle XV. Engloba retaules, taules de devoció, frontals d'altar, la pintura al temple sobre taula i la pintura a l'oli.
Aquest tipus de suport permet mobilitat. Les obres poden canviar de lloc, es poden muntar i desmuntar i poden decorar les cases, palaus i les capelles dels burgesos. També les seus gremials i les osseres i capelles de les confraries. O els oradors dels convents. La pintura gòtica deixa de ser patrimoni de l'Esglèsia i es difon arreu de les ciutats. Aquest canvi permet ampliar les temàtiques que s'ampliaran no només als nous temes religiosos (sants, vida de la Verge, àngels...) sino que també abraçarà les temàtiques profanes (mitològiques, urbanes, camperols, batalles, cinegètica, amor cortés, la peste del segle XIV...) tan pròpies de la vida privada de la burgesia. L'art ja no és només un mitjà per alfabetitzar en l'evangeli ni un medi per incentivar l'oració com les icones. L'Art és ara devocional i plaent.

La tècnica de la pintura a l'oli arriba des del Nord d'Europa. Es tracta de l'evolució del temple: enlloc d'aglutinar els pigments amb ou o cola, es passa a fer amb oli de llinosa. Aquesta nova textura permet a l'artista ser més detallista i rigorós amb el pinzell i expressar amb més fluidesa i agilitat a través de les pinzellades.
Aquests nous suports i condicions que generen demanda privada de pintura faran que sorgeixi un nou concepte: el retrat del comitent a les creacions pictòriques que encarrega i sufraga. El comitent apareix voluntàriament a les pintures religioses per restar-hi fina a l'eternitat com a acte de devoció religiosa. El retrat individual no apareixerá fins el segle XIV. Veiem un dels primers exemples a la Taula de Joan el Bo o el Matrimonio Arnolfini de Jan van Eyck.
És també molt important la humanització de la pintura. Les figuracions adquireixen gestos més humans (que trenquen la rigidesa romànica del gest) i semblen expressar vida i sentiments:
" El gótico abre un capítulo nuevo en la Historia del Arte: el paso de la Edad Media al Renacimiento y el comienzo de la pintura profana. Mientras que la ideología del hombre medieval se centraba en el más allá, el artista gótico se inspira en la vida misma y encuentra una nueva verdad. El descubrimiento del nuevo mundo de los sentidos da lugar a una concepción de la realidad más placentera y marcadamente afectiva."
STUCKALE, Robert, Gótico, Taschen, p.6

Aquest naturalisme va ser molt difòs pels artistes italians del segle XIII. Les figures i les representacions perden la rigidesa i l'esquematisme romànics. Les figures incorporen l'emoció als seus rostres i a les seves postures.
Apareix tímidament el paisatge i es mostren detalls com flors o aus, tot i que les perspectives són una mica pobres, encara (Verge de l'hort tancat). Les figures però, es representen en ambients reals, com paisatges o dins arquitectures (o enmarcats amb aquestes). S'intueix la llunimositat i l'explosió del color degut a un incipient rafinament tècnic. Aquesta llum irreal adquireix un sentit simbòlic (llum com a Deu, com a més enllà). Els drapejats, degur a aquesta recerca de realisme, adquireixen moviment a l'abandonar la forma recta. Passen de ser rígids, llargs i estrets a ondular-se. El mateix succeeix en les cabelleres i els rínxols. Les figures es mostren ara altes, primes i adquireixen la forma de S. El volum s'aconsegueix a través del dibuix i el modelat, tot i que la pintura és encara molt plana (no té gaire tercera dimensió).
D'entre els colors es distingeixen les gammes ternàries (colors terciaris) que s'aconsegueixen barrejant un color primari amb un de secundari per arribar a tonalitats vermelles, violetes, ataronjades blaus verdosos... i el punt de fuga de la composició sempre se situa al centre.
La pintura adquireix caràcter narratiu. Molts historiadors de l'Art comparen la lectura d'un retaule amb la lectura d'un còmic. Una pintura diu moltes coses, com si es tractés d'un relat.
Aquesta huanització ve donada per la nova espiritualitat promulgada per Sant Francesc d'Asís.


CONCEPTES:
pintura al temple: els pigments molts es disolen en aigua i es "templen" amb ou o cola d'os d'animal (entre els aglutinants més utilitzats) fins que es fan densos, opacs, mates i duradors.