Residències gòtiques: definició de l'espai del Palau

"A la darreria de l'Edat Mitjana la noblesa va abandonar els castells per establir-se a la ciutat, on necessità grans cases per continuar l'estil de vida que havia portat fins aleshores."

L'estructura d'un palau era la següent:

-una planta baixa, on hi havia l'entrada a un pati, el qual estava proveït d'un pou i envoltat pel celler, l'estable, la cambra dels servents i la dels esclaus. La cuina podia situar-se aquí o bé a la primera planta, seguida d'un rebost.

-una escala noble que comunicava la planta baixa amb el primer pis. A mitja escala, s'hi solia ubicar l'entrada a la capella o oratori familiar.

-a la primera planta, s'hi situava el saló, habitació principal de la casa. Podia tenir les parets pintades amb frescs o bé estar recoberta amb tapissos que protegien la casa de la fredor de la paret de pedra. També, a les parets, s'hi penjaven els escuts nobiliaris de les famílies residents i les llances, com a símbol de poder social. La decoració es completava amb canelobres o llànties que proporcionaven la il.luminació. A rop del saló acostumava a estar el dormitori dels senyors i la cambra dels servents més directes i/o les donzelles. La resta d'estances corresponen a les dels altres integrants de la família, que podien fins i tot repartir-se per un segon pis. Podien arribar fins a la dotzena d'habitacions. No existien els banys encara.

-l'últim pis estava format per una galeria porxada, un terrat i unes golfes on es guardaven les coses velles.
.

-Els palaus construïts durant el segle XIV responen a una tipologia característica: bastits de pedra a la façana, hi ha una porta amb arc de mig punt i grans dovelles, finestres bi o triforades (també les finestres coronelles) i a dalt una galeria oberta o solana. A una banda de la façana, s'alça la torre quadrara (que prové del tipus de cases fortificades, molt sovint visibles encara a les típiques masies) des d'on vigilaven l'entrada de les mercaderies en el port.
.

La decoració de les façanes, seguint els trets artístics propis del gòtic català, era escassa i molt austera. S'hi reconeixen estemes (escuts d'armes que servien com a identificadors de les famílies), àngels a les claus dels arcs (símbols de bona fortuna) i, en el cas de l'escala principal o noble, les formes s'enriqueixen amb motllures tallades en pedra i petits detalls quotidians:

.

A Barcelona, trobem els exemples dels palaus més representatius al Carrer de Montcada (Ciutat Vella-Born-Ribera). És el més ample dels carrers de La Ribera, unia la Vilanova de la Bòria i la Vilanova del Mar, avui respectivament barris de Sant Pere i de Santa Maria. Fou artèria senyorial de la ciutat durant el segle XIV. Després de la conquesta de Tortosa, que era en mans dels moros, per tropes catalanes, s'obrí el carrer de Montcada, un dels més històrics i coneguts de la ciutat.
.

Diverses fonts coincideixen en que Guillem Ramon de Montcada rebé a mitjan segle XII terrenys en aquest sector pels seus serveis al comte Ramon Berenguer durant aquella campanya. No gaire temps després, l'any 1209, es va fer una primera especulació urbanística a càrrec del capítol catedralici, que va sumar­-se a la concessió reial al senyor de Montcada. La realització del carrer de Montcada no fou assolida sense esforç. La major part del terreny eren sorrals movedissos, solcats per una riera que en la seva part alta duia el nom de Torrent Pregon.
.

El carrer Montcada es començà a urbanitzar el segle XIV i els rics mercaders, la nova aristocràcia, van bastir els seus palaus gòtics.
.

D'entre els més famosos palaus d'aquest carrer es troben el Palau Aguilar, el Palau del Baró de Castellet, el Palau Meca, la Casa Mauri, el Palau Finestres... avui en dia ocupats pels museus més importants de la ciutat, tals com el Museu Picasso, el Museu del Tèxtil i de la Indumentària o la Col.lecció Müller i moltes galeries d'Art importants dintre de la vida cultural actual de la ciutat.