El desenvolupament econòmic i urbè dels segles XII i XIII, accelerà l'interès per la instrucció: s'obren nous centres d'ensenyança, es cutiven noves formes de pensament i creix considerablement el número d'estudiants. El desenvolupament de la universitat representa l'abandó dels antics scriptoria romànics.
La voluntat de crear una nova cultura era simplement adequar-la a la nova realitat burgesa que reclamava formar-hi part en el progrés social.
Les escoles urbanes:
Gairebé sempre es corresponien amb les antigues escoles de les catedrals. Els monjos exercien de professors, tot i que a mitjans del segle XII apareix la figura del mestre com a professional.
Les matèries d'estudi eren encara el trivium (gramàtica, retòrica, dialèctica) i el cuadrivium (aritmètica, geometria, Astronomia i música) , ensenyats en llatí. Degut a la mancança de llibres, les lliçons es basaven, principalment, en dictats del mestre.
Les escoles urbanes més importants es localitzen a París, Oxford i Colònia. I l'evolució d'aquestes, ens portarà a la idea arcaica del que avui entenem com a universitat.
Les universitats:
De la mateixa manera que els artesans urbans es van agrupar en gremis, els estudiants van agrupar-se en "universitas" junt als professors.
Aquestes tenien caràcter religiós, tot i que no tots els que les componien ho eren. Però a tots els estudiants se'ls consideraven com a clèrigs i depenien de la jurisdicció de Roma.
Eren internacionals, i tant mestres com alumnes arribaven de totes parts per tal d'estudiar una activitat. Estaven sota la protecció de reis o bisbes i els estudiants s'agrupaven al voltant dels Col.legis Majors i tenien les seves pròpies lleis dins de la institució.
S'agrupaven en quatre facultats: Art (incloent-n'hi les Matemàtiques i la Geometria), Dret, Medicina i Teologia.
No es necessitaven estudis previs per accedir-hi, només es requeria saber llatí per tal de poder seguir les lliçons, que es realitzaven en aquesta llengua per ser la llengua vehicle arreu dels territoris cristians. El mètode de treball era l'Escolàstica, basada en la Biblia, Plató, Aristòtil (filòsofs grecs de l'Antiguitat clàssica) i els àrabs.
El mètode escolàstic es realitzava seguint les següents fases d'estudi:
1.- lectura comentada d'un text (lectio)
2.- plantejament d'un problema a partir de la lectura d'un text (questio)
3.- discussió d'aquest problema (discutio)
4.- conclussions possibles sobre el tema (determinatio)
Avenços en la cultura i canvis de nentalitat :
Molts pensadors s'interessen en centrar el coneixement en la raó en tot allò relatiu a la comprensió de Déu i del món. S'abandona poc a poc el providencialisme que obliga a creure que tot prové de Déu i així s'ha d'acceptar. La universitat i la societat gòtica entenen que si la societat i el món estan canviant; l'èsser humà no pot restar estàtic a aquest canvi.
Així es dona un primer intent d'humanisme (com ja vam veure en la pintura i escultura gòtica, que desenvolupen una nova cultura del sentiment): l'home comença a ser la mesura del món i l'ha d'entendre per poder-hi viure i avançar. Les persones són la realitat i el motor d'aquesta, substituïnt amb aquesta revolució humana la mesura de Déu que ja no ha de castigar ni intimidar als seus fidels ni castigar-los per ser-ho.
Estudiosos i reformadors de l'esperit medieval:
Les universitats van ser liderades per les ordres mendicants.
Els dominics van ser molt actius en l'estudia de la Teologia i de la Filosofia. Destaquem San Albert Magne i Santo Tomàs d'Aquino, ambdós molt actius a París.
Els franciscans, amb la seva vocació caritativa i educativa, van ser molt actius en els temes relacionats amb la Medicina (són els grans creadors i regents d'hospitals i escoles bàsiques). Cal mencionar a Roger Bacon, Scotto i Ockham.
Sobre les universitats:
"Gaudireu de llibertat total en l'ensenyança. En quant a l'alimentació, esteu segurs que no hi ha aquí risc de passar fam; no oblideu , també, l'amabilitat de la població... els teòlegs... els logistes intueixen en el coneixement d'Aristòtil , els gramàtics... els músics... els juristes ensenyen el dret de Justinià i, amb ells, els metges descobreixen l'obra de Galè... què més podeu desitjar?"
Cartulari de la universitat de París, provinent d'un discurs formulat a la universitat de Toulouse, el 1229.
Dèia Abelardo, de la Sorbona (París) en relació a la distinció entre la fe i la ciència a les universitats:
"Els meus estudiants reclamen raons humanes i filosòfiques; més que afirmacions categòriques necessiten explicacions intel·ligibles; afirmen que és inútil parlar si les paraules no són comprensibles i que ningú pot creure el que abans no ha pogut comprendre"
2
