Ciutats medievals: el cas florentí.

Florència va ser una de les grans ciutats que es va desenvolupar amb rapidesa durant l'edat mitjana. Com veiem a la foto ho fa al voltant de la Catedral. Aquesta urbanística es va mantenir fins a l'Edat Moderna, com les seves estructures bàsiques i les seves muralles (a les portes del Renaixement, ja s'havia construit la quinta muralla per encabir-hi els arravals i els convents de les ordres mendicants)

Llavors...

• Assenyala els elements més significatius de la Ciutat de Florència.
• Creus que es tracta d'una pintura de paisatge o d'un retrat?
• Com es diu la Catedral de Florència? Quina és la part d'ella que més crida l'atenció en aquesta composició? I quin va ser l'arquitecte? En quin estil artístic? 
• Quina importància té que el riu Arno la travessi? (comunicació fluvial, mercaderies, ports, matèria primera, higiene, enfermetats, desbordaments, seguretat, economia agrària, construcció de ponts, muralles...).
• Per què creus que els artesans de la llana, la seda i la tintoreris (artesanat tèxtil) s'hi van establir en aquesta ciutat? Amb quins recurs compta que els va atreure?
• 
  

Remeis medievals contra el mal de queixals:

"Els homes d'aquesta època crèien que el dolor de queixals era produït per petits cucs que vivien en ells. Per curar aquests dolors fèien el següent procedimnt: agafaven una espelma de greix d'ovellai un recipient d'aigua freda. Posaven l'espelma encesa sobre el queixal i avall el recipient amb l'aigua. Esperaven que els cucs que hi haguessin escaparien de la flama de l'espelma, deixarien el queixal i caurien a l'aigua."

(GREG THIE: Living in the past. The middle ages, Basil Blackwell, Oxford, 1983)

ACTIVITATS:

• Quins mitjans tenim ara per desmentir aquesta teoria dels cucs? Com ha avançat l'odontologia en l'era Moderna?
• Té aquest remei alguna base científica?
  
• Com creus que éra la higiene bucal a l'Edat Mitja? Ho podries investigar?
  

Lectura d'una obra pictòrica (nivell inicial)

Ens marquem un altre repte. Si ja em vist que les representacions pictòriques ens ajuden a entendre l'Edat Mitja -en aquest cas-... no creieu que si aprofundim una mica més en elles i en la Història de l'Art aconseguirem un coneixement més ampli i estricte del que van ser aquells segles? No penseu que aprofundir en la forma de representar la realitat que tenien els homes de l'Edat Mitja ens pot portar a entendre com era realment aquella realitat?

ESQUEMA PER LLEGIR UNA OBRA (aplicable a la pintura i als vitralls):

A- DESCRIPCIÓ RIGUROSA:

• TÍTOL:
• SITUACIÓ: (On està, i on va estar abans d'estar al Museu)
• SUPORT: On s'ha pintat (ex: tauló, paret, boveda, arqueta, porta, cadira, moble)
• TÈCNICA:
• DATA:

B- ANÀLISI DEL CONTINGUT:

• TEMA: (urbà, religiós, científic...)
• CONTINGUT: D'on vé el tema? D'un llibre, un llibre religiós? un somni?
• DESCRIPCIÓ DE L'ESCENA: Tot el que es vegi, intentant relacionar-ho i sense fer un llistat, sino una redacció.
  
• INSCRIPCIONS: Hi ha paraules escrites? Quines? Quina relació tenen amb l'escena?

C-ANÀLISI DEL LLENGUATGE VISUAL:

• FORMA DE LA SUPERFÍCIE: (quadrat, rodó, rectangular, romb...)
• COLOR: Quins colors predominen? De quin color és el fons? Hi ha pa d'or?
  
• LINEAS: Hi ha lineas rectes o curves? Van d'amunt a aval o en diagonal? Les figures semblen subratllades de negre?
  
• COMPOSICIÓ: Definim com estan posades les figures en la superfície (ex. per grups, a l'esquerra hi ha un arbre i a la dreta una casa, se senyalen, si miren a l'espectador...)

D- ESTIL:

• A quin estil pertany si la situem cronològicament i segons com està feta?
• Explicacions a coses puntuals que has vist a l'escena i que has documentat.
  

Les relíquies i els relicaris cristians.

*Tipus de formes de relicaris

Una relíquia és una part del cos o un objecte que hagi estat en contacte amb el cos d'una persona venerada, molt sovint es tracta dels cossos dels sants cristians, parts del cos de Crist o la Verge o de personatges famosos. També es guarden com a reliquies cossos de reis i cossos de Papes.

En el cas de les reliquies dels sants, durant l'Edat Mitja es va desenvolupar la idea de que els fidels que oressin o estiguessin a prop d'aquest objecte gaudirien dels poders miraculosos que aquest posseïa. És aquest fet el que farà que moltes persones comencin peregrinatges cap a les esglèsies que contenen les relíquies més sagrades, com Santiago de Compostela, Sant Pere del Vaticà o Chartres.

El fet de l'aparició massiva de reliquies -moltes d'elles portades des de les catacumbes d'Itàlia on enterraren els cristians martiritzats pels romans al Colosseo, Circ Màxim, Ponte Sisto o Teatro de Marcello- va demandar un nou tipus d'objecte on poder salvaguardar i mostrar als fidels l'objecte sacre contingut. És així com neixen els relicaris.

Els relicaris són capses o estoigs amb diferents formes on es guarden i es mostren les relíquies. En trobem de moltes formes i materials al llarg de tota la història del Cristianisme. Generalment estan confeccionats amb materials preciosos i solen estar decorats amb tècniques de pintura, joieria i pedres precioses encastades. En el cas dels relicaris medievals solen aparéixer arcades romàniques o gòtiques i pintua molt semblant a aquella que veiem a les taules d'altar.

En un principi, quan els cristians encara no eren legals, els relicaris consistien en medalles o petites capsetes que es penjaven del coll. Però a mesura que el cristianisme s'estenia per Europa els relicaris s'han d'adaptar a aquesta funció d'exposició pública i es mostren amb aquestes formes: arca, cofret, arqueta, templet (temple petit) o esglèsies, ostensoris (objectes on es guarden les hosties sagrades), bustos i estàtues i fins i tot crucifixs. A França són també famosos els ossaris o receptacles transparents on s'exposen juntes totes les restes del cos d'un sant, Papa o monarca mort.

Aprendre història amb crispetes: Cinema amb temàtica de l'Edat Mitja

Qui ha dit que la Història de l'Art o la història medieval no es puguin aprendre menjant crispetes i calentons al sofà? Aquí us deixo unes pelis que podreu veure per endinsar-vos en la història, indumentària i escenaris medievals:

- El príncipe valiente de Hathaway, 1954.
- El señor de la guerra de Franklin J. Schaffner, 1965
- Mahoma, el mensajero de Dios de Moustapha Akkad
- Alexander Nevski de Sergei M. Eisenstein, 1938
- Bécket de Peter Glenville, 1964
- Cuerno de cabra de Methodi Andronov, 1971
- Dies Irae de Carl Theodor Dreyer, 1943
- Enrique V de Laurence Olivier, 1944
- Paseo por el amor y la muerte de John Huston, 1969
- El proceso de Jeanne de Robert Bresson, 1961
- Ricardo III de Laurence Olivier, 1956
- El nombre de la rosa de Jean Jacques Annaud, 1986
- Cotolay de Jose Antonio Nieves Conde, 1965
- Despertaferro de J. Amorós, 1990

Vocabulari romànic: el Pantòcrator

El Pantòcrator és una representació de Jesucrist resucitat i triomfant, molt usada en l'estil pictòric romànic.

En què consisteix?

• Crist apareix dintre d'una mandorla almendrada. Entenem per mandorla un tipus de marc que envolta l'escena.
• La figura és la d'un home madur i amb barba
• Està assegut en un tro (tot i que també pot aparéixer en bust)
• Amb una ma beneeix als fidels. Això significa que té 2 dits de la ma estirats i el braç alçat.
• Amb l'altre ma sosten llibres: els Evangelis
• Està envoltat dels tetramorfs, que són quatre sants de l'evangeli ( San Marc representat com a un lleó, San Mateu com a home, Sant LLuc com a bou i Sant Joan, l'àliga) o de la Verge i Sant Joan Evangelista.

La forma del Pantòcrator tan usada durant el romànic cau en desús durant el gòtic.

La pesta a través de les imatges medievals: