CIUTAT MEDIEVAL: URBANISME

Elements que condicionaren l’urbanisme a l’Edat Mitjana

1. La construcció de muralles era una característica de les ciutats medievals i consumia la major part de les seves possibilitats econòmiques. Aquestes muralles delimitaven l’espai urbà i obligaven a augmentar fins a límits excessius les densitats de població. Durant la Baixa Edat mitjana, la majoria de les ciutats catalanes, com arreu de l’Occident europeu, van anar eixamplant llurs perímetres emmurallats.

2. El segon element urbanístic important era l’espai ocupat per les comunitats marginals, concretament els Calls. Quasi totes les ciutats catalanes medievals importants tenien un call, les possibilitats urbanístiques del qual sempre eren inferiors a les necessitats d’espai de la comunitat que allotjava.

3. Les vies urbanes (carrers i places) es traçaven generalment sense tenir en compte cap pla d’urbanisme. La majoria dels carrers i places van anar estrenyent-se. L’augment de l’alçada de les cases i la construcció de balcons, de sortints i de pisos cavalcant sobre el carrer van convertir els carrers gairebé en túnels. Els carrers no eren solament llocs de pas, sinó que es feien servir per emmagatzemar mercaderies, per instal.lar-hi els taulells de les botigues o perquè s’hi estiguessin animals domèstics.

4. Les ordenances municipals insistien molt en els serveis urbans, com per exemple la neteja dels carrers. S’insistia en que aquesta era una responsabilitat dels veïns. El principal problema dels serveis urbans era el proveïment suficient d’aigua. Els metges de l’època van arribar a la conclusió que un dels elements que propagava la pesta era l’aigua en males condicions.

5. Un altre element que condicionà les estructures urbanes foren les obres d’interès artesanal o industrial. Un exemple seria la portada d’aigües no pel consum domèstic, sinó per l’ús industrial, moure els molins hidràulics per exemple. Les drassanes també foren construccions industrials de gran importància.

6- 6. A causa de la gran mobilitat dels monarques, moltes ciutats tenien un Palau Reial. Les ciutats caps de bisbat, a més dels edificis propis del govern municipal hi tenien els de l’administració episcopal, entre aquests el Palau del bisbe.

7. Un altre element urbanístic important de les ciutats medievals eren les construccions socials. En primer lloc, els cementiris. Aquests com que eren un dels pocs espais verds i oberts de la ciutat, també eren utilitzats com a llocs de mercats o reunió de veïns. També es van construir espaiosos hospitals de pobres. El pas de les petites esglésies romàniques als grans temples gòtics fou un autèntic terratrèmol urbanístic. A partir del segle XV, aparegueren els Estudis Generals o Universitats. 

8. Els palaus privats foren el darrer element important que condicionà l’urbanisme medieval català. A partir, sobretot del segle XV, els grans mercaders i patricis van construir els palaus que encara avui podem admirar al carrer Montcada de Barcelona.

Adaptació de J.F.CABESTANY FORT, L’urbanisme català a la Baixa Edat Mitjana. Quaderns d’Història Econòmica de Catalunya, XX (Barcelona, 1979), pp-33-40.